
«Mare marinera, fes de nosaltres una barca oberta a tothom»
Aquest és el lema d'aquest any de l'Apostolat del Mar per a la festivitat de la Mare de Déu del Carme, que ens convida a ser una barca oberta i acollidora. Demanar…
Llegeix l'article d'opinió d'Antoni Matabosch que parla sobre la pau
El tema ecològic no és només una qüestió científico-tècnica, com és ara passar de tecnologies destructives a tecnologies netes. Les causes i l’abast de l’emergència ecològica actual venen de molt lluny i són molt profundes; i, per tant, les solucions també han de ser profundes i radicals. Ens hi juguem la vida en el planeta i una pau duradora. Encara hi ha negacionistes, per desconeixement o per interessos econòmics.
Ha costat molt fer-nos conscients del gran repte ecològic. En els anys 60 del segle XX es proclamava la “Dècada del desenvolupament”. L’ideal a assolir era aproximar-se tot el possible a una societat com la de els EE.UU (sis mil milions s’haurien de posar al nivell de 300 milions). En els anys setanta la perspectiva comença a canviar a causa de la primera crisi del petroli, de les primeres investigacions científiques sobre l’estat i el futur del nostre món. És el moment també de les primeres declaracions cristianes en el Consell Mundial d’Esglésies, de Joan Pau II, dels Patriarques de Constantinoble, i finalment de la Laudato si’, que recull la rica tradició sobre el tema, la sintetitza, la posa al dia i en remarca les dimensions cristianes.
Les causes profundes més directes de l’actual emergència provenen del S. XVIII, de l’Il·luminisme francès i de la Modernitat, que porten al límit una visió antropocèntrica on l’home és el centre de tot i és el propietari de la natura (amo i senyor que en pot usar i abusar al seu albir); es va instal·lant un paradigma tecnològic que cerca el poder i el diner i no el benestar de tothom; basats en una fe cega en els avanços tecnològics es crea una ideologia del progrés creixent indefinidament que, diuen, portarà al benestar i la felicitat; es considera evident que la natura es refarà per si mateixa de les ferides que rep. Es va imposant una visió i uns estils de vida exhauridors de la natura i que porten a greus tensions entre països.
Davant d’una amenaça global i d’unes formes de pensar i viure tan profundes, les solucions han de venir d’un canvi profund de la cosmovisió, de la manera de pensar, ser i de viure, del canvi dels estils de vida. I aquí, precisament, es veu la necessitat d’una reflexió en profunditat. On acaba la descripció del problema, cal iniciar una reflexió antropològica i ètica i empènyer amb decisió els canvis. Quina és l’aportació de la saviesa cristiana a l’ecologia?
Totes les religions contenen potencialitats ecològiques, però és el cristianisme que te un discurs més elaborat. Es tracta d’una saviesa molt desconeguda, però imprescindible, que ajuda al canvi “copernicà” necessari. Alguns han criticat al cristianisme considerant-lo la causa ideològica del malbaratament, en considerar l’home com a dominador. La veritat és que considerar la natura com a creació lliure de Déu la desacralitza i possibilita la ciència, la investigació, l’ús. Després la Il·lustració canvia l’ús de la natura pel domini sobre ella. És veritat que Gènesi 1, parla de “domini” i de “sotmetiment” de la natura; però Genesi 2 i el conjunt de l’Antic Testament parlen de “conreu” i de “cura” de tot el creat.
La saviesa cristiana que trobem a la Laudato si’, fa les següents afirmacions:
.. El món és de Déu, no dels humans, que en són només administradors i gaudeixen d’una espacial dignitat.
.. Els altres éssers vius tenen un valor propi, però no es pot dir que tinguin “drets”. Som els humans que tenim el “deure” de cuidar-los.
. Ecologia integral significa que tot està interrelacionat, també hi ha una íntima connexió entre la justícia i l’ecologia (ecojustícia)
.. Cal una conversió ecològica profunda: nous estils de vida, valors, finalitats de la vida… No serà gens fàcil, però és necessari si no volem acabar la vida humana sobre la terra.
.. Sorgeix una nova espiritualitat (Sant Francesc): trobar a Déu en la natura. Relacionar Déu – Humanitat – natura.
“Déu ha escrit un llibre preciós, les lletres del qual són la multitud e criatures presents en l’univers… (Aquestes són) una contínua revelació de la divinitat… Quan prenem consciència del reflex de Déu que hi ha en tot el que existeix, el cor experimenta el desig d’adorar el Senyor per totes les seves criatures i juntament amb elles” (Laudato si’)