Estimat/da jove,
Segurament algun cop, amb motiu de celebracions, pregàries, misses familiars, colònies o campaments, has gaudit entonant una bonica cançó que ens fa repetir per quatre vegades aquesta tornada: “Lloat sigueu, oh Senyor nostre!”. És una bella pregària de Sant Francesc d’Assís: el seu famós “Càntic de les creatures”. Doncs bé, el papa Francesc va escriure ara fa cinc anys una important i llarga carta a la humanitat titulada precisament Laudato si’ (Lloat sigueu), tot manllevant aquest títol de la pregària franciscana esmentada. Amb aquesta carta, que té un enorme impacte mundial, Francesc ens fa una crida urgent a tenir cura, protegir i estimar la nostra terra, amb tots els éssers que l’habiten.
Francesc ens recorda que la terra és la “casa comuna” de la humanitat, la casa de tots i totes. És com una “mare” que, com fa la cançó esmentada de Sant Francesc, “ens sosté i ens alimenta”.
La terra no és un mer “objecte”, resultat cec de la casualitat, de l’atzar o del caos posterior a una explosió. És el fruit d’un acte amorós del seu Creador. És un extraordinari regal del Pare, per tal que el compartim fraternalment i en gaudim responsablement. Però no com els amos ni els dominadors: se’ns ha donat per tal que l’administrem amb saviesa, en benefici de tots els éssers vivents i les generacions futures.
Però encara hi ha més. Déu estima tant aquest món que, Ell mateix, en Jesucrist, s’hi ha inserit per sempre.
Malauradament, com bé sabeu els joves, el nostre planeta està greument ferit, a causa de l’abús i espoli per part dels humans: contaminació, deixalles, sobreexplotació de recursos… Els efectes d’aquest maltractament són greus, com ara la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic, que posen en perill a milions de persones. Les agressions ambientals les sofreixen especialment les persones i els països més pobres. La crisi ambiental és, doncs, una crisi social, perquè “l’ambient humà i l’ambient social es degraden junts”.
Davant de tot això, el papa Francesc ens reclama un “canvi de rumb” per sortir de l’espiral de l’autodestrucció i donar pas una ecologia integral, que sigui a la vegada econòmica, social i cultural per retornar a l’harmonia amb la naturalesa i totes les criatures. Ens cal canviar el nostre estil de vida, lluny de l’acceleració embogida i del consumisme ferotge actual. I això només serà possible si som capaços d’un canvi en el nostre cor: una “conversió ecològica”, personal i comunitària, basada en la simplicitat, la sobrietat, la humilitat, la capacitat d’admiració i contemplació, la gratitud i la gratuïtat.
Estimats joves: vosaltres podeu ser protagonistes principals i promotors d’aquest “canvi de rumb”. Amb aquesta nova sèrie d’articles mensuals des del SIJ, us animem, doncs, a llegir amb atenció aquesta llarga carta de Francesc, a escoltar i meditar les seves paraules i, des d’aquí, avançar junts cap a una conversió ecològica integral. Ànims, coratge i endavant!
† Sergi Gordo Rodríguez
Bisbe auxiliar de Barcelona i president del SIJ
