Cridats a un canvi de rumb: la conversió ecològica

  Estimat/da jove, Segurament algun cop, amb motiu de celebracions, pregàries, misses familiars, colònies o campaments, has gaudit entonant una bonica cançó que ens fa repetir per quatre vegades aquesta tornada: “Lloat sigueu, oh Senyor nostre!”. És una bella pregària de Sant Francesc d’Assís: el seu famós “Càntic de les creatures”. Doncs bé, el papa […]

18 Nov, 2020
Òscar Martí

 

Estimat/da jove,

Segurament algun cop, amb motiu de celebracions, pregàries, misses familiars, colònies o campaments, has gaudit entonant una bonica cançó que ens fa repetir per quatre vegades aquesta tornada: “Lloat sigueu, oh Senyor nostre!”. És una bella pregària de Sant Francesc d’Assís: el seu famós “Càntic de les creatures”. Doncs bé, el papa Francesc va escriure ara fa cinc anys una important i llarga carta a la humanitat titulada precisament Laudato si’ (Lloat sigueu), tot manllevant aquest títol de la pregària franciscana esmentada. Amb aquesta carta, que té un enorme impacte mundial, Francesc ens fa una crida urgent a tenir cura, protegir i estimar la nostra terra, amb tots els éssers que l’habiten.

Francesc ens recorda que la terra és la “casa comuna” de la humanitat, la casa de tots i totes. És com una “mare” que, com fa la cançó esmentada de Sant Francesc, “ens sosté i ens alimenta”.

La terra no és un mer “objecte”, resultat cec de la casualitat, de l’atzar o del caos posterior a una explosió. És el fruit d’un acte amorós del seu Creador. És un extraordinari regal del Pare, per tal que el compartim fraternalment i en gaudim responsablement. Però no com els amos ni els dominadors: se’ns ha donat per tal que l’administrem amb saviesa, en benefici de tots els éssers vivents i les generacions futures.

Però encara hi ha més. Déu estima tant aquest món que, Ell mateix, en Jesucrist, s’hi ha inserit per sempre.

Malauradament, com bé sabeu els joves, el nostre planeta està greument ferit, a causa de l’abús i espoli per part dels humans: contaminació, deixalles, sobreexplotació de recursos… Els efectes d’aquest maltractament són greus, com ara la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic, que posen en perill a milions de persones. Les agressions ambientals les sofreixen especialment les persones i els països més pobres. La crisi ambiental és, doncs, una crisi social, perquè “l’ambient humà i l’ambient social es degraden junts”.

Davant de tot això, el papa Francesc ens reclama un “canvi de rumb” per sortir de l’espiral de l’autodestrucció i donar pas una ecologia integral, que sigui a la vegada econòmica, social i cultural per retornar a l’harmonia amb la naturalesa i totes les criatures. Ens cal canviar el nostre estil de vida, lluny de l’acceleració embogida i del consumisme ferotge actual. I això només serà possible si som capaços d’un canvi en el nostre cor: una “conversió ecològica”, personal i comunitària, basada en la simplicitat, la sobrietat, la humilitat, la capacitat d’admiració i contemplació, la gratitud i la gratuïtat.

Estimats joves: vosaltres podeu ser protagonistes principals i promotors d’aquest “canvi de rumb”. Amb aquesta nova sèrie d’articles mensuals des del SIJ, us animem, doncs, a llegir amb atenció aquesta llarga carta de Francesc, a escoltar i meditar les seves paraules i, des d’aquí, avançar junts cap a una conversió ecològica integral. Ànims, coratge i endavant!

† Sergi Gordo Rodríguez
Bisbe auxiliar de Barcelona i president del SIJ   

Mons. Sergi Gordo Rodríguez

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts.

(Jn 14,1-6)