XXXI Jornades de Gent de Mar

Nova edició de les estades amb Apostolat del Mar per reflexionar sobre la vida portuària per fer lligams entre el diàleg i la convivència

22 Nov, 2018
Església de Barcelona

Aquest mes de novembre, han tingut lloc les XXXI de les Jornades de Gent de Mar. És tracta d’unes jornades durant les quals s’aprofundeix en diversos aspectes que envolten de la vida portuària.  Comitè de Benestar de la Gent de Mar del Port de Barcelona, juntament amb l’Apostolat del Mar organitzen les diferents activitats i actes obertes a tots aquells interessats en diversos temes portuaris. Tanmateix, suposen un motiu de germanor per als treballadors del Port. Així, els participants a més de contribuir en el debat i millora dels serveis participant en les diferents conferències, fan lligams a través del diàleg i la convivència.

A peu de vaixell

A l’Institut Social de Marina va tenir lloc la conferència «Experiències a peu de vaixell». En aquest sentit, l’activitat va servir per compartir les inquietuds que tenen les tripulacions durant la seva estada a port i de quina manera els diferents col·lectius de terra poden contribuir a satisfer les necessitats de les tripulacions.

Concretament, van destacar tres inquietuds. D’una banda, el poc temps de que disposa la tripulació poder sortir i visitar la ciutat. En segon lloc, la necessitat de comunicació amb les famílies i la importància de les xarxes WiFi i les targetes SIM. Finalment, l’acollida de les tripulacions quan arriben a port. Es van fer diverses propostes, com la necessitat de millorar els sistema de senyalització interna del port, mirar d’ampliar la xarxa WiFi i fer accessible el bus intern a les tripulacions.

El WiFi per als mariners

En el marc de les Jornades, va tenir especial rellevància la taula amb el nom WiFi al Port? Aquesta es va centrar l’accessibilitat de l’Internet i les possibilitats des de el punt de vista tècnic. Jerónimo Dadin, de Stella Maris, va recordar la importància que té per a les tripulacions el fet de disposar de connexió WiFi. Entre els interventors, Albert González, Cap de Gestió de Serveis del Departament de Sistemes d’Informació de l’Autoritat Portuària, va informar sobre els plans per implantar una xarxa Wi-Fi de cobertura portuària i dels reptes que això su

posa. Per acabar, es va ressaltar la necessitat d’analitzar la cobertura per donar resposta a les necessitats dels tripulants per encaixar-ho en el projecte.

L’espiritualitat al port

Amb la pregunta «Pot l’espiritualitat ajudar al benestar de la gent de mar?» va tenir lloc la taula sobre el suport sobre l’acompanyament dels treballadors portuaris en el sentit emocional i espiritual. Va comptar amb la intervenció de Joan Hernández Serret, professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, i Lopön Aponte, president de la Coordinadora d’Entitats Budistes de Catalunya. Així, els dos interventors van explicar l’aportació de
l’espiritualitat a la felicitat i al benestar emocional de les tripulacions. Tots dos, des de les seves perspectives cristiana i budista respectivament, van coincidir en la importància de valors com el compromís social. Altrament, van destacar la confiança mútua, el sentit de sortir d’un mateix per anar a trobar a l’altre i la voluntat de contribuir al bé comú. En conclusió, van senyalar els elements com a via per a ser feliços i pel benestar d’una tripulació.

Competició de futbol

En relació als actes programats, no hi va faltar el tradicional . El Comité va convocar sis equips provinents de l’àmbit marítim portuari de Barcelona. Una activitat que com sempre va ressaltar l’esperit esportiu i la convivència, més enllà de l’entorn de treball habitual. La classificació va ser en la següent: 1. Pescadors, 2. Oficials de Pont, 3. Norai Boys 4. Iglez Team Port 5. Remolcadors 6. Facultat de Nàutica.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)