VI Memorial Pere Tena

El lliurament d'aquest premi s'ha concedit al P. Juan Javier Flores, monjo benedictí, doctor en sagrada litúrgia, l'11 de febrer

12 Febr, 2020
Església de Barcelona

El lliurament del VI Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica atorgat pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL) al P. Juan Javier Flores Arcas, monjo benedictí ha estat l’11 de febrer, a l’aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. La seva intervenció en l’acte d’entrega del guardó ha advocat per la bellesa de la litúrgia al servei del misteri pascual.

El CPL, en la seva sisena edició, en paraules del seu president Josep Maria Romaguera, ha “volgut reconèixer en la figura del P. Juan Javier Flores el treball important a favor de la reforma litúrgica conciliar realitzada per estudiosos i docents”. La trajectòria monàstica i intel·lectual del P. Flores l’ha portat a desenvolupar tasques d’assessorament litúrgic, docència i investigació. Totes elles dins d’un compromís clar de respecte i impuls dels principis de la Sacrosanctum Concilium.

Un home de Déu i destacat liturgista

En la laudatio del guardonat pronunciada pel Dr. José Antonio Goñi, director de la revista Phase, s’han destacat dos trets d’ell: “ser home de Déu i destacat liturgista”. En el seu tret “d’home de Déu (com a fill de sant Benet) trobem les dues cares de la moneda: conjuga la vida espiritual amb saber tocar de peus a terra, allò transcendent com allò immanent”. Així mateix, “des que va acabar els seus estudis i es va doctorar en litúrgia ha dedicat la seva vida a la docència, a la investigació, a l’assessorament litúrgic, a impartir xerrades, conferències, a participar en congressos i jornades litúrgiques…”. El Dr. Goñi ha finalitzat la seva intervenció posant èmfasi en la relació del P. Flores, com a liturgista jove, amb Mons. Pere Tena.

“La bellesa de la litúrgia”

El P. Flores, junt amb les paraules d’agraïment per haver rebut aquest any el Memorial Pere Tena, ha dirigit a l’auditori una elocució d’un dels punts del seu últim llibre La belleza de la liturgia. Contemplar la hermosura de Dios. En ell posa en valor la funció estètica de les celebracions al servei del misteri pasqual: “Nosaltres celebrem com som, com ens trobem, com vivim i en aquest context rebem aquest do gran i permanent de Déu cap a nosaltres, que és esplendor Patris… que ens omple contínuament de la bellesa i la santedat divina, fins al punt que al celebrar la sacralitat nosaltres mateixos ens sentim amarats d’ella mateixa i la transmetem a qui la comparteix amb nosaltres”.

Han acompanyat el lliurament de guardó Mons. Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell i Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona. També representants del món acadèmic: P. Jordi-Agustí Piqué, preside del Pontificio Instituto Liturgico Sant’Anselmo; Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià; Dr. Joan Torra, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, i Dr. Gabriel Seguí, director de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona

Així com els guardonats dels anys anteriors amb el Memorial Pere Tena: Dom Josep Maria Soler, abat de la Abadía de Montserrat, P. Joan Maria Canals i Mn. Felip-Juli Rodríguez, actualment rector del Seminari Conciliar de Barcelona.

Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica

El Memorial va ser creat per mantenir viva la memòria del bisbe Pere Tena (1928-2013), fundador del CPL i pedagog de la litúrgia, per promoure tot allò que ajuda a viure la litúrgia de l’Església en el nostre món actual, i per recordar de manera constant la importància de la pastoral litúrgica en la vida cristiana.

Les edicions del Memorial s’ha concedit a l’Abadia de Montserrat (2015); al bisbe Julián López i al P. Joan Maria Canals (2016); a l’arquebisbe de Puebla, Mons. Víctor Sánchez (2017); a la Parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina (2018), a l’arquebisbe Piero Marini (2019) i al P. Juan Javier Flores Arcas (2020).

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)