Amor per la litúrgia

Entrevista a Juan Javier Flores, monjo de Santo Domingo de Silos guardonat amb el VI Memorial Pere Tena

06 Febr, 2020
Església de Barcelona

El monjo de Santo Domingo de Silos, Dr. Juan Javier Flores, OSB, ha estat guardonat amb el VI Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica “per la defensa i la divulgació que ha fet de la reforma litúrgica promoguda pel Vaticà II”. El P. Flores, que admira “la clarividència i la claredat” del bisbe Tena, recorda que “en ell no hi havia fractura entre vida i celebració; al contrari, va fer de la seva vida una veritable celebració litúrgica”.

Què li ha aportat per a la seva vida de monjo el fet d’haver-se dedicat a la litúrgia?

El monestir em va ensenyar a conèixer i a viure la vida cristiana com un continu celebratiu. Em van educar en un ambient més devocional que litúrgic. Era l’habitual. La vida benedictina em va il·luminar i em va enlluernar amb el seu equilibri; em va permetre viure de la litúrgia i després viure per a la litúrgia i la seva continua celebració pasqual.

L’aplicació de la reforma litúrgica conciliar ha donat fruits?

A l’Església mai no hem tingut una reforma litúrgica més completa que la del Vaticà II. Vivim d’aquesta reforma, però encara hi ha molts aspectes d’aquesta que han de promocionar-se. El risc és veure-la com una moda més que com la litúrgia d’avui de l’Església per al món d’avui.

Quin aspecte de la litúrgia s’hauria d’implantar en el futur?

El futur de la litúrgia està en la posada en pràctica dels principis que ens ha proporcionat aquesta reforma litúrgica, amb valentia, sense nostàlgia del passat i amb confiança en el futur. Més que la llengua, hauria de preocupar-nos i ocupar-nos el llenguatge de la mateixa litúrgia i la seva comprensió per a l’home d’avui.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají y Martín per al Full Dominical del 9 de febrer

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)