Lluita contra l’abandonament escolar al Marroc

Mohamed Fuad Amrani, director de l’associació ATIL, parla sobre la prevenció de l’exclusió social en el marc de la LXI Campanya de Mans Unides sobre les conseqüències del deteriorament mediambiental

Mohamed Fuad Amrani, contrapart de Mans Unides al Marroc i director de l’associació ATIL, treballa contra l’abandonament escolar, l’exclusió social i la radicalització dels joves.  L’Associació Tetuaní d’Iniciatives SocioLaborals (ATIL) és una ONGD marroquina nascuda el 1993 a la ciutat de Tetuan que treballa en l’àmbit de la cooperació internacional per al desenvolupament, duent a terme més de 53 projectes.

La feina d’ATIL se centra a posar en marxa metodologies innovadores per a la gestió de centres públics d’educació i formació. La línia estratègia adoptada per l’entitat s’ha orientat a l’enfortiment de les polítiques públiques en matèria d’educació per a la lluita contra l’abandonament escolar i els fenòmens que deriven en l’exclusió socioeducativa de joves. “ATIL es dedica a crear continguts, fa guies i metodologies per a professors i educadors, desenvolupa models d’intervenció que es poden incloure als projectes educatius integrals d’alguna manera per millorar la governança del sistema educatiu” assegura Amrani.

Coneix a Mohamed Fuad Amrani i els projectes de l’Associació ATIL:

Abandó escolar, exclusió social i violència

Prevenció és la paraula que defineix a ATIL. Tots els seus projectes tenen un objectiu comú: prevenir. En primer lloc, prevenir de l’abandó escolar. Les seves propostes són: Millora de la qualitat educativa en els centres públics d’educació bàsica. Promoure i reforçar la coordinació entre els centres públics d’ensenyament i el sistema públic de protecció a menors. I per últim, enfortiment d’associacions de pares i mares d’alumnes.

Seguidament tracten de prevenir la violència entre els joves amb 3 de línies d’intervenció. Prevenció de la violència en el medi escolar. Prevenció de la violència fundada en el gènere. Prevenció de la violència extremista. “Quan parlem de radicalització, els europeus pensem que tot és extremisme religiós violent, però no és així, el percentatge d’aquests grups és molt minoritari” assegura el director d’ATIL. “Radicalització significa integrar-se en bandes juvenils dedicades a la delinqüència, a qualsevol grup amb comportament violent”

Per últim, ATIL busca, al cap i a la fi, prevenir als joves de l’exclusió social i inserir-los a la societat. Per fer-ho treballa diferents premisses. Reinserció de joves en situació d’abandonament escolar en programes d’educació i formació. I també, promoure la inserció professional de joves en risc d’exclusió.

ATIL i Mans Unides

Mans Unides ha col·laborat amb ATIL en projectes de prevenció de l’abandonament escolar en centres públics d’ensenyament primari, i últimament en la prevenció de la radicalització violenta de joves al districte de Coelma, a la ciutat de Tetuan, amb projectes que busquen promoure activitats socioculturals i esportives en zones amb indicadors d’exclusió social. Així es crea un marc comú en el qual tots els actors reflexionin i analitzin les problemàtiques que els afecten en l’àmbit socioeducatiu i s’elabori, juntament amb els joves, un pla d’acció que optimitzi els recursos disponibles amb l’objectiu de prevenir el fenomen de la seva radicalització violenta.

Es tracta, en definitiva, d’empoderar-los, de formar-los perquè sàpiguen distingir i rebutjar els missatges extremistes de l’entorn, principalment en les xarxes socials, que advoquen per l’ús de la violència. I de treballar contra l’exclusió social i pel desenvolupament de l’estat de dret.

 LXI Campanya de Mans Unides: «Qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu»

La Jornada Nacional de Mans Unides se celebra aquest diumenge 9 de febrer amb una recol·lecta que va destinada a la campanya d’enguany. «Qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu». Durant els dotze mesos que duri la Campanya, l’entitat se centrarà a denunciar les conseqüències que el deteriorament mediambiental té sobre milions de persones. Perquè la crisi climàtica té, sobretot, un rostre humà: el de 821 milions de persones castigades per la fam; el dels més de 1.000 milions de pobres; el dels que han d’emigrar a la recerca d’un suport que la terra els nega o dels que emmalalteixen a causa de la contaminació de les aigües i dels sòls.

“La fam i la pobresa són dues realitats molt relacionades amb els danys mediambientals; les petjades més greus són la contaminació; el canvi climàtic; l’esgotament dels recursos; la destrucció d’hàbitats i ecosistemes; les inundacions i les sequeres extremes; la desertització i la desforestació” expliquen des de Mans Unides. Mohamed Fuad Amrani explica com aquest vincle entre el canvi climàtic i l’exclusió van molt lligats. “Famílies d’àmbit rural han patit un moviment migratori forçat perquè no podien subsistir a les zones rurals a causa de factors mediambientals. Amb aquest desplaçament es crea un desarrelament familiar i allà arriben a les grans ciutats instal·lant-se a zones periurbanes on hi ha una escassetat de serveis sense accés als drets bàsics com educació o sanitat”.

Finalment, aquesta campanya, la segona del trienni dedicada als Drets Humans, Mans Unides treballa, com des de fa seixanta-un anys, en la defensa dels drets humans com a garants de la dignitat de les persones i requisit indispensable en la lluita contra la fam, la pobresa i la desigualtat.