Unir la fe i la vida

Aquest 2019 es compleixen 1.025 anys de l’arribada de les relíquies de sant Pelai al Monestir benedictí femení de San Pelayo (Oviedo), fundat el s. IX. Aquest màrtir és un testimoni molt important de fe, de pau, de pregària, de perdó… Aquest sant mossàrab, que va morir perdonant, és un exemple de vida en la Quaresma: “Aquest lliurament total, perdonant, ens compromet a tots en el perdó”, assegura la mare abadessa del Monestir, Rosario del Camino.

Com hem de viure la Quaresma els cristians?

La Quaresma és un temps que ens pot ajudar, i molt, a renovar el nostre amor i a anar amb compte de no caure en faltes. Ens dol no respondre a un amor tan gran amb un amor semblant. Per tant, hem de cuidar la conversió; tornar l’amor als altres, i també a Déu.

Com s’ha de concretar aquest amor?

Amb les persones que tenim al voltant, les de prop i les de lluny. A la pròpia família, tenint cura també d’aquelles petites friccions que sovint es produeixen. I també cuidar la pregària, mantenir aquest diàleg amb Déu meditant l’Evangeli i respondre-li amb la pregària i amb la vida. És molt important unir la fe i la vida i la Quaresma és una gran oportunitat per fer-ho.

Els monestirs benedictins d’Espanya esteu formant una congregació a partir de les quatre federacions actuals. Quins beneficis us comportarà?

Ens proporcionarà instruments eficaços per poder continuar ajudant-nos en la comunió i també per donar-nos suport per realitzar projectes concrets: en l‘àmbit de la formació, en la cura de les monges grans, de l’ajuda mútua; i també de la col·laboració amb els laics. Ens sembla que aquest és un moment important en la vida monàstica per obrir-se a altres persones, perquè també puguin gaudir d’aquest tresor que vivim als monestirs.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 7 d’abril