Card. Parolin: «Un progrés amb la Xina és un progrés en la llibertat religiosa»
Card. Parolin: «Un progrés amb la Xina és un progrés en la llibertat religiosa»
El Secretari d'Estat del Vaticà es reuneix amb el cap de la diplomàcia dels EUA tactar com millorar la llibertat religiosa al món
02 Oct, 2020
Església de Barcelona
Cardenal Pietro Parolin
El cap de la diplomàcia dels Estats Units d’Amèrica, Mike Pompeo, ha viatjat recentment a Roma, on s’ha entrevistat amb el secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin i amb el Ministre d’Afers Exteriors de la Santa Seu, Mons. Paul Richard Gallagher. Tal com explica el mitjà Rome Reports, ha estat “una trobada d’alt nivell organitzada per l’ambaixada dels Estats Units davant la Santa Seu”.
Objectiu: Afavorir la llibertat religiosa
La reunió tenia com a objectiu abordar la manera com el treball diplomàtic pot afavorir la llibertat religiosa. Alhora, va servir a Mike Pompeo per explicar per què s’oposa durament a un acord entre el Vaticà i la Xina. En aquest sentit, el polític ha recordat les dures mesures de Pequín contra els catòlics. D’una banda, la “profanació i destrucció d’esglésies” i fets com “encarcerar bisbes com Augustine Cui Tai. En tercer lloc, “obligar treure imatges de Jesús i a posar fotos de Mao o Xi Jinping”.
El secretari d’estat dels EUA, va exposar com “els països de vegades han de fer compromisos per avançar en els seus interessos. Els líders van i vénen i les prioritats canvien. L’Església està en una posició diferent. Les consideracions terrenals no han de desanimar preses de posició que es basen en veritats eternes”.
Treballar per a un pas endavant
Segons Rome Reports, el Vaticà havia explicat unes hores abans que no està fent un acord diplomàtic amb la Xina, ni un acord sobre la situació de l’Església o els sacerdots. Es tracta de fixar un mecanisme per nomenar nous bisbes en comunió amb Roma i reconeguts per Pequín.
En declaracions als mitjans, el Card. Pietro Parolin, va exposar com des de la Santa Seu el que es fa és una “una política de petites passes”. “Pensem que qualsevol resultat, encara que no sigui espectacular o encara que al principi sembli que no té gran repercussió, és un pas endavant, diguem, cap a l’afirmació d’una major llibertat religiosa”, va dir.
Origen i destí del creador
Durant la conferència, Parolin va intervenir. En el seu discurs no va esmentar a la Xina. Tot i això, va demanar que la llibertat religiosa no s’entengui només en sentit negatiu. “Limitar l’expressió de la llibertat religiosa a la llibertat de coacció externa sense afirmar a què s’ordena pròpiament la llibertat, o sigui, a descobrir la veritat última de la pròpia existència, l’origen i el destí que ens ha donat el Creador, – és com regalar a un nen una eina i dir-li que no ha de fer-la servir per això i allò, però sense explicar-li per a què serveix aquesta eina”.
També va intervenir el ministre d’exteriors del Vaticà. Mons. Paul Richard Gallagher va assegurar que els atacs contra la llibertat religiosa no es limiten a la violència física. “És important ser conscient que els atacs contra la llibertat religiosa no només es produeixen en forma de persecució física, sinó cada vegada més a través de corrents ideològics i silenciant el que definim com políticament correcte, que elimina cada vegada més llibertats en nom de la tolerància i la no discriminació”.
Oportunitat per a conscienciar
Aquesta ha estat la tercera edició d’aquesta trobada sobre llibertat religiosa, una de les iniciatives més ambicioses impulsades per l’actual ambaixadora dels EUA davant el Vaticà, Calista Gingrich.
Una oportunitat per a conscienciar sobre les amenaces cap a la llibertat religiosa, i buscar ajudes útils, eficaces i duradores per als que la veuen limitada.
Mn. Lluís Bonet Armengol ha mort aquest divendres 7 d’agost, als 95 anys. Va ser rector de la parròquia de la Sagrada Família de Barcelona durant 25 anys, entre 1993 i 2018,…
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less