Un centenar de persones peregrinen per demanar l’alto el foc a Gaza

4 km de recorregut separen la Platja de Llevant de la basílica de Santa Maria del Mar, el camí que han recorregut diferents organitzacions, moltes d'elles d'Església, per alçar les veus contra la violència i l'ocupació

30 Abr, 2024
Església de Barcelona

Un centenar de persones es van reunir a la Platja de Llevant, a Barcelona, per participar en una marxa solidària en suport al poble palestí. Els participants van alçar les seves veus contra la violència i l’ocupació a Gaza en una peregrinació de 4 km per llocs emblemàtics de Barcelona compartint informació sobre la situació actual a Gaza amb pancartes que clamaven per una pau justa i una vida digna per a tots.

Diferents veus per acabar amb la guerra de Gaza

Llum Mascaray Olivera (GOAC, Germanor Obrera d’Acció Catòlica), va expressar el clam de «Genocidi, no en el nostre nom» com a inauguració del pelegrinatge. Seguidament, Laurant Cohen (JUNTS, Associació Catalana de Jueus i Palestins), va emfatitzar la naturalesa política i colonial de la matança en curs a Gaza.

Lina Alhafez (Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural a la Mediterrània), va convidar a reflexionar sobre la situació dels afectats a Gaza i la responsabilitat compartida de posar-hi fi. També va donar indicacions per al bon funcionament de la marxa, incloent-hi les reivindicacions principals.

A la caminada també hi va participar el representant d’UNRWA a Barcelona, Arnau Selga Pérez, que va compartir informació sobre la tasca de l’UNRWA i els reptes que enfronten en proporcionar ajuda a Gaza.

El pelegrinatge per l’alto el foc a Gaza va concloure a la Basílica de Santa Maria del Mar, on es va celebrar una missa internacional amb pregàries per la pau a Gaza i per la humanitat. Finalment, Dr. Salah Jamal Aboali de la Comunitat palestina de Catalunya, va recordar la lluita del poble palestí i advoca per una resolució justa de la situació. Seguidament, se’n van anar sota l’arc de la flama eterna commemorativa de la plaça del fossar de les Moreres amb una foto grupal dels participants tot sostenint cartells que deien: «Pau justa i vida digna per a tothom».

Imatges: GOAC

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No et dic que perdonis set vegades, sinó setanta vegades set.

(Mt 18,21-19,1)