El Monestir de Montserrat ha presentat el seu Mil·lenari. El P. Abat Manel Gasch ha donat a conèixer els objectius, els àmbits en els quals s’englobaran les activitats previstes i ha agraït el suport de persones, entitats i institucions que han col·laborat i que col·laboraran en la celebració del Mil·lenari, la majoria de les quals representades en un acte que ha tingut lloc a la Sala Montserrat segle XIV, del Museu de Montserrat.
Durant els 15 mesos de celebracions del Mil·lenari tindran lloc més de 1.000 activitats, que s’agrupen en quatre grans blocs: Religiós -una dimensió molt important en la vida de Montserrat, en tant que Monestir i Santuari-; Cultural -es posarà de relleu tota la feina que s’ha fet en aquest àmbit al llarg dels 1.000 anys d’història, a través d’exposicions, festivals de música…-; Participatiu -entitats d’arreu vindran a celebrar el Mil·lenari a Montserrat-; i Social -es tindrà en compte tota la dimensió de medi ambient, de sostenibilitat, com també de proximitat a les persones més necessitades-. En el document adjunt hi ha el llistat d’activitats dins els blocs corresponents. Cal afegir també un cinquè, el de Mil·lenari sostenible, que pretén millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions de Montserrat, la instal·lació de plaques solars, el transport adaptat elèctric, un projecte integral de residus, el pla de descarbonització integral, el pla per augmentar la resiliència hídrica o la integració de l’Escolania a la Xarxa d’Escoles Verdes.
El P. Abat també ha donat a conèixer els 10 objectius de la celebració del Mil·lenari
- Donar a conèixer la vida monàstica al segle XXI. El Mil·lenari ha de servir per donar a conèixer al món actual què és la vida monàstica i el sentit ple que continua tenint en el segle XXI.
- Donar un testimoniatge de fe i de vida cristiana. Per als milers de persones que des de la fe pugen cada any a Montserrat o l’esguarden de lluny estant, el Mil·lenari ha de servir per continuar mostrant que la fe i el seguiment de Crist són una opció que dona sentit a la vida.
- Promoure l’ecumenisme i el diàleg interreligiós L’ecumenisme té tradició a Montserrat. No en va, els monjos benedictins, sorgits al segle VI, provenen d’una època en què no s’havia produït encara cap de les grans divisions del cristianisme. El Mil·lenari ha de servir per potenciar aquesta tradició de treball ecumènic. El diàleg amb altres confessions religioses per arribar a un millor coneixement i a una més bona comprensió mútua ha de tenir també la seva presència durant el 2025.
- Postular Montserrat com a lloc de diàleg entre creients i no creients Més enllà de les creences religioses, Montserrat pretén ser un lloc d’acollida i de pau. El Mil·lenari vol donar a conèixer encara més aquesta dimensió d’«atri dels gentils», de lloc de trobada entre creients i no creients. Una casa de tots que, des de la seva identitat cristiana i monàstica, rebi tots aquells que s’hi vulguin apropar. Montserrat vol que el Mil·lenari sigui també una proposta de diàleg que prevalgui sempre per damunt dels integrismes i els fonamentalismes.
- Posar en relleu la importància de la cultura. La cultura ha de ser un dels altres pilars bàsics del Mil·lenari. Els monestirs han desenvolupat al llarg de la història un paper molt important pel que fa al cultiu de la vida cultural i intel·lectual. I Montserrat no ha estat aliè a aquesta missió. En aquesta celebració es vol donar a conèixer la tasca cultural que s’ha realitzat a Montserrat al llarg dels darrers mil anys. Però també es vol posar de relleu que la cultura i totes les seves manifestacions, com l’art i la música, són formes d’encontre i de diàleg amb la societat contemporània. A la vegada, afavoreix el creixement humà i l’evolució cap a una societat més justa.
- Promoció del medi ambient. Quan l’any 1025 es va fundar el monestir es va fer en un paratge natural idíl·lic i de natura exhuberant. Molts monestirs estan situats en llocs de gran bellesa del creador. És per això que la cura de la natura i del medi ambient ha de ser una prioritat. El Mil·lenari ens ha d’ajudar a treballar per aquesta casa comuna que és el nostre món.
- Ser transmissors d’esperança al nostre món. El monestir de Montserrat voldria que el Mil·lenari servís per transmetre una paraula d’esperança a la nostra societat. Una esperança universal, dirigida a creients i a no creients, i oberta a tot el món.
- Promoure la solidaritat amb els més desafavorits. Ha de ser un Mil·lenari dirigit a tothom, però que ha de tenir especialment presents els més necessitats de la nostra societat i del nostre món. No es pot plantejar cap tipus de commemoració sense tenir en compte la solidaritat vers tots aquells que necessiten ajut de qualsevol mena.
- Prendre el Mil·lenari com un nou punt de partida. La celebració del Mil·lenari l’any 2025 no ha de ser un punt d’arribada sinó un punt de partida. En aquest sentit, assentats en la vocació monàstica i cristiana de la comunitat de monjos, el Mil·lenari ha de representar una obertura vers el futur.
- Promoure la participació de tota la societat. Finalment, el Mil·lenari no ha de ser només una festa del monestir, sinó una celebració de tota la societat. Ha de ser un Mil·lenari de tots i per a tots. S’ha de fer una gran crida convidant a què tothom hi participi i se’l sentit seu. Tothom ha de poder aportar les seves idees i iniciatives que facin d’aquesta celebració un esdeveniment que il·lusioni i ens faci continuar caminant junts.
Presentació del lema: Ora lege labora rege te ipsum in communitate
En el decurs de l’acte s’ha presentat també el lema del Mil·lenari, que s’ha basat en la coneguda divisa benedictina ora et labora i complementat per l’experiència monàstica de deu segles de vida monàstica arreu del món i, especialment, en el camí realitzat a Montserrat. És un lema basat en cinc ítems que no només defineix la vida monàstica sinó que expressa què pot aportar el monaquisme benedictí a la societat i al món contemporani. El lema Ora lege labora rege te ipsum in communitate es pot començar a llegir de de la seva base per anar-ne desgranant els valors que conté fins a arribar al cimal que no és altre que Déu.
Font: Abadia de Montserrat
Fotografies: Agustí Codinach
