Trobada diocesana de la Pastoral de la Salut sobre la misericòrdia i el dol

Una setantena d'agents de la pastoral es reuneixen a l'Hospital de Sant Rafael amb el lema "Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós"

07 Març, 2022
Església de Barcelona

Amb el lema “Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós» (Lc 6,36) ha tingut lloc la trobada de la Pastoral de la Salut de l’Arquebisbat de Barcelona aquest primer dissabte de març. Tal com va declarar el director del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut (SIPS), Mn. Joan M. Bajo, una trobada per «sensibilitzar-nos a tots -poble de Déu, les institucions sanitàries catòliques i a tota la societat- sobre la necessitat d’acompanyar els qui sofreixen i aquells que els cuiden» .

Al voltant d’una setantena de persones de diversos àmbits de la pastoral de la salut (hospitals, parròquies, residències, voluntariat..) van assistir a aquesta jornada diocesana, que va tenir lloc a l’Hospital Sant Rafael. L’obertura de l’acte va anar a càrrec del mateix coordinador servei religiós de l’Hospital Sant Rafael, Manuel Arrebola, el qual va donar la benvinguda als assistents i va fer la pregària inicial. 

L’objectiu de la convocatòria era, d’una banda, actualitzar la presa de consciència en la necessitat d’acompanyar qui sofreix; en segon lloc, compartir l’experiència de tots els àmbits de la Pastoral; i, finalment, aprofundir en el sentit de misericòrdia i en el procés de dol, tan necessari en temps de pandèmia. Per abordar aquests dos punts van assistir com a ponents el degà de la Facultat de Teologia, Dr. Joan Torra i  Mn. Aldison Tolentino, psicòleg que va fer una exposició sobre “Les etapes del dol: un abordatge psicològic».

Ser Misericordiosos a semblança de Déu

El degà de la Facultat de Teologia va exposar Reflexions sobre el lema d’enguany: Sigueu misericordiosos, com ho és el vostre Pare’. Va desgranar el significat de ‘misericòrdia’, i com es concilia amb els agents de la pastoral de la salut, des de l’exemple d’allò que ensenya Déu i allò que va viure Jesús.  «Jesús ens recorda que la vida no acaba amb la mort, sinó amb la resurrecció. La misericòrdia de Déu ha de ser el model del de la meva misericòrdia».

Torra va subratllar la missió i necessitat de ser portadors d’esperança, la qual podem aprendre de Jesús i de la mateixa comunitat. «Recordeu que no aneu sols, sinó que ho feu en comunitat, en nom de l’Església com a ministeri que se us confia. L’Església ha de ser «saludable» un lloc de salut, i guaridora – va continuar-. Cal guarir-nos a nosaltres, i donar-nos a Déu, per poder donar esperança i ser misericordiosos amb els nostres germans», va dir. 

La realitat del dol que ens afecta a tots

«No hi ha una realitat més universal i que ens afecta a tots que és l’experiència de la pèrdua». Amb aquesta afirmació Mn. Tolentino, va iniciar la seva intervenció, al voltant de la qual va pronunciar una detallada anàlisi de les fases del dol: negació, ira, tristesa, negociació i elaboració del dol. Les desglossar des d’un abordatge psicològic a la llum de comprensió cristiana de l’ésser humà.  

Es va referir al dol com un «procés psicoemocional, que es desencadena després d’una pèrdua; i no  te lloc només quan es mor algú que estimem, sinó també quan vivim un canvi de vida important». Des del seu coneixement en psicologia, Adilson Tolentino va exposar com la psicologia detecta «a partir de l’experiència clínica que, davant d’una pèrdua, per més petita que sigui, es posa en marxa un procés de guarició psicològic que diem dol» el qual evita caure en la melancolia» profunda o, fins i tot, el «suïcidi».

Acompanyament evangèlic i espiritual

El director dels SIPS va cloure la trobada en substitució de Carmen Benito, directora del Secretariat de la Pastoral de la Salut de l’Arquebisbat, que no va poder assistir. En el seu nom, va agrair la implicació de tots els organitzadors de la trobada i als assistents la seva presència. 

Mn. Bajo va insistir en el lema i el valor de la misericòrdia per als agents de la Pastoral de la Salut. «Nosaltres hem de ser misericordiosos per acostar-nos als qui pateixen de manera integral i humanitzadora a l’home d’avui, tal com ho feia Jesús: estimant, perdonant, consolant, fent nostres les seves malalties i patiments».

Repassant també allò exposat sobre el dol, va assegurar com tot i que cada vegada hi ha més iniciatives per tractar el dol des de l’àmbit psicològic, cal tractar i no obviar la dimensió espiritual. Recordant la intervenció de Mn. Adilson Toletino, va subratllar com des de la perspectiva de la psicologia, «hi ha un camí que s’ha d’anar transitant per assumir aquesta pèrdua des de la comprensió cristiana i a la llum del missatge de vida de Jesús (…) Ho hem de fer des de la perspectiva evangèlica, per fer aquest acompanyament als sofrents», va afegir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)