Tres aspirants al diaconat reben l’Admissió a Ordes

Fotografia: Agustí Codinach

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova Pellisa, va conferir l’Admissió als Ordes a tres futurs diaques permanents a la parròquia de Mare de Déu de Port.

Tres homes casats provinents d’ambients molt diferents però amb un mateix objectiu el servei a l’Església. Els tres candidats són en Luvin Darío Fernández Urdaneta, de la Parròquia de Sant Sebrià de Barcelona, en Ferdinand Fernandez Villarama de la Immaculada Concepció i Sant Llorenç Ruiz dels Filipins dins de la Parròquia de Sant Agustí de Barcelona, i en Félix López Barrau de la comunitat pastoral de la Marina de Montjuïc.

Una crida a servir l’Església

L’església plena, amenitzada amb cants de les comunitats d’aquestes parròquies, va comptar amb els rectors de les tres parròquies, altres sacerdots i diaques, així com per companys que també es preparen pel diaconat. La presència de membres de les seves comunitats, el personal del Cottolengo, gent  catequesi, entre d’altres, va subratllar el suport i la connexió comunitària que aquesta nova etapa implica.

Durant l’homilia, Mons. Vilanova va explicar l’oferiment dels futurs diaques permanents i la seva crida a servir a l’Església, no només a través del culte, sinó també mitjançant el ministeri de la caritat.

Què és l’Admissió a Ordes? 

L’Admissió a Ordes Sagrats és una celebració prèvia al diaconat que consisteix en la benedicció solemne de la vocació dels que s’estan preparant. Amb aquest ritu el que aspira al diaconat o al presbiterat manifesta públicament la seva voluntat d’oferir-se a Déu i a l’Església per exercir l’orde sagrat. I l’Església, en persona del bisbe, en rebre aquest oferiment, el tria i el crida perquè es prepari adequadament per a rebre l’orde, i d’aquesta manera sigui admès oficialment entre els candidats al diaconat. L’adscripció entre els candidats al diaconat no dona cap dret a rebre l’ordenació diaconal. Es tracta d’un primer reconeixement oficial dels signes positius de la vocació al diaconat, que cal que sigui confirmat durant els següents anys de formació.