La Mostra de Cinema Espiritual s’adapta a la situació sanitària amb pel·lícules en línia
La Mostra de Cinema Espiritual s’adapta a la situació sanitària amb pel·lícules en línia
La XVII edició del festival presenta 40 pel·lícules que es reproduiran a les plataformes digitals i d'altres que arribaran a tot el territori de català
05 Nov, 2020
Església de Barcelona
Entre el 15 al 30 de novembre arriba la XVII Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya.La proposta d’aquest nou curs porta en total 32 pel·lícules que s’emetran a través de tot el territori català i a més a més, algunes d’elles a través de les plataformes digitals. A més a més, la Mostra arriba un any més als centres penitenciaris de Catalunya i als centres educatius de justícia juvenil, en el marc de les activitats per a la reinserció de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia.
Es tracta d’una ocasió especial per posar en valor la presència de l’espiritualitat en la cultura audiovisual. Tanmateix suposa, una oportunitat fer visibles les diferents manifestacions religioses i espirituals i contribuir a afavorir el diàleg interreligiós i la cohesió social. Entre els organitzadors, destaca la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia que compta amb l’assessor i crític de cinema Espiritual de l’Església de Barcelona, Mn. Peio Sánchez.
La Mostra en context de crisi sanitària
Enguany, la Mostra s’emmarca en la situació de crisi sanitària global a causa de la Covid-19. En aquest context, «l’organització de la Mostra ha estat un repte complex i alhora estimulant», asseguren des del departament d’Afers Religiosos. Segons assenyalen, «si un dels lemes del festival és mostrar el cinema com a eina de compromís i reflexió, aquesta consigna pren ara un significat especial. En aquests moments que estem vivint, redoblem l’aposta per la cultura com a bé essencial, especialment el cinema».
Temàtica sobre Laudato Si’
Tal com expressen des d’Afers Religiosos, «la pandèmia ens ha d’esperonar a repensar “la nostra casa comuna” i fer-la més habitable». Per això, s’ha volgut sumar a la commemoració del cinquè aniversari de l’encíclica social i ecològica Laudato Si’ del papa Francesc, que clama per «un món més fratern i més sostenible». D’aquí sorgeix la iniciativa del cicle Ecologia i espiritualitat, amb pel·lícules que conviden a la reflexió sobre quin model de planeta volem des del punt de vista de la sostenibilitat ecològica i productiva, els drets humans i el respecte mutu.
El cinema a les plataformes digitals
Amb el propòsit d’arribar i facilitar l’accés a la Mostra al públic que ho desitgi, aquesta edició a més de retransmetre’s a les sales com s’ha fet tradicionalment, aquest any comptarà amb una part de la programació online. Aquesta versió en línia es farà a través de la Sala Virtual Verdi així com, de la plataforma FilminCAT. Suposarà un nou canal de cinema espiritual. Tota la programació està detallada al web de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya.
A la Sala Virtual de Verdi s’emetran especialment pel·lícules dels directors Olivier Nakache i Éric Toledano, entre els quals destaquen les pel·lícules: Samba, C’est la vie! i Especials. També d’altres com El collar rojo o Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho… ahora?, Salvar o morir.
A la plataformade Filmin les pel·lícules aniran organitzades en quatre blocs temàtics: La culpa i el perdó, amb personatges que cerquen la redempció; Dilemes espirituals. Quan la vida et posa reptes; La mort i la vida. Prendre consciència de la nostra existència; Personatges entre el cel i la terra. Vivències inspiradores. Així, en aquests blocs s’hi trobarà un gran ventall de pel·lícules entre les quals destaquen algunes com:Million Dollar Baby (2004), En un món millor (2010); L’oficial i l’espia (2019); Inch’Allah (2012); Tots els Camins de Déu (2014); Clash (2016); Especials (2019); La pesca del salmó al Iemen (2011); la saga dels Tres Colors de Krzysztof Kieslowski; Guanyar al vent (2016); Silenci(2016); The Rider(2017), entre moltes altres. És de destacar, també, en el bloc «entre el cel i la terra» la serie televisiva completa Descalç sobre la terra vermella, d’Oriol Ferre.
Cinema arreu de tot el territori
Les poblacions que enguany acullen la Mostra són Barcelona, Blanes, Cerdanyola del Vallès (UAB), Girona, Granollers, la Vall d’en Bas, les Franqueses del Vallès (Llerona), l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Olesa de Montserrat, Olot, Reus, Sabadell, Salt, Tarragona i Vic.
Algunes de les cintes que s’hi projectaran sónEl jove Ahmed,dels germans Dardenne, una pel·lícula que aborda el tema del radicalisme religiós i que obre portes al diàleg; El pa de laguerra, de Nora Twomey, que denuncia la barbàrie a què són sotmeses les nenes afganeses; The Farewell, de Lulu Wang, sobre el dol i les diferents maneres que té l’ésser humà de fer-hi front.
La Mostra arriba un any més als centres penitenciaris de Catalunya i, per primer any, a tots els centres educatius de justícia juvenil, en el marc de les activitats per a la reinserció de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia. Aquest any s’hi projectarà el film Campeones, del director guardonat l’any passat amb el Premi de Cinema Espiritual, Javier Fesser
Retrospectiva de Robert Bresson
Si les condicions del context sanitari actual ho permeten, la Filmoteca de Catalunya acollirà les retrospectives inspirades en el llibre de Pau Schrader L’estil transcendental en el cinema: Ozu, Bresson, Dreyer, amb el cicle dedicat a Robert Bresson (França, 1901-1999). Tretze films envoltats d’una mena d’aurèola d’espiritualitat. Bresson va desenvolupar un discurs a la recerca d’un ascetisme total i absolut per mirar de captar allò que escapa a la mirada ordinària.
z
Premi de Cinema Espiritual
En aquesta edició de la Mostra, atorgarem el III Premi de Cinema Espiritual en un acte al Palau de Pedralbes. També es farà el concurs La Paraula S’agrada. El conduirà l’escriptor Màrius Serra, sobre enigmes lingüístics basats en el vocabulari de les religions i el cinema.
A la Mostra de Cinema Espiritual també hi col·laboren l’Ajuntament de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya, l’Obra Social «la Caixa» i els cinemes Verdi, i la participació d’una quarantena d’entitats. L’objectiu és el d’obrir, a través del cinema, una finestra a la realitat religiosa del nostre país i afavorir el diàleg interreligiós i la cohesió social.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...