La Mostra de Cinema Espiritual s’adapta a la situació sanitària amb pel·lícules en línia

La XVII edició del festival presenta 40 pel·lícules que es reproduiran a les plataformes digitals i d'altres que arribaran a tot el territori de català

05 Nov, 2020
Església de Barcelona

Entre el 15 al 30 de novembre arriba la XVII Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya. La proposta d’aquest nou curs porta en total 32 pel·lícules que s’emetran a través de tot el territori català i a més a més, algunes d’elles a través de les plataformes digitals. A més a més, la Mostra arriba un any més als centres penitenciaris de Catalunya i als centres educatius de justícia juvenil, en el marc de les activitats per a la reinserció de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia. 

Es tracta d’una ocasió especial per posar en valor la presència de l’espiritualitat en la cultura audiovisual. Tanmateix suposa, una oportunitat fer visibles les diferents manifestacions religioses i espirituals i contribuir a afavorir el diàleg interreligiós i la cohesió social. Entre els organitzadors, destaca la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia que compta amb l’assessor i crític de cinema Espiritual de l’Església de Barcelona, Mn. Peio Sánchez. 

La Mostra en context de crisi sanitària

Enguany, la Mostra s’emmarca en la situació de crisi sanitària global a causa de la Covid-19. En aquest context, «l’organització de la Mostra ha estat un repte complex i alhora estimulant», asseguren des del departament d’Afers Religiosos. Segons assenyalen, «si un dels lemes del festival és mostrar el cinema com a eina de compromís i reflexió, aquesta consigna pren ara un significat especial. En aquests moments que estem vivint, redoblem l’aposta per la cultura com a bé essencial, especialment el cinema».  

Temàtica sobre Laudato Si’

Tal com expressen des d’Afers Religiosos, «la pandèmia ens ha d’esperonar a repensar “la nostra casa comuna” i fer-la més habitable». Per això, s’ha volgut sumar a la commemoració del cinquè aniversari de l’encíclica social i ecològica Laudato Si’ del papa Francesc, que clama per «un món més fratern i més sostenible». D’aquí sorgeix la iniciativa del cicle Ecologia i espiritualitat, amb pel·lícules que conviden a la reflexió sobre quin model de planeta volem des del punt de vista de la sostenibilitat ecològica i productiva, els drets humans i el respecte mutu.

El cinema a les plataformes digitals

Amb el propòsit d’arribar i facilitar l’accés a la Mostra al públic que ho desitgi, aquesta edició a més de retransmetre’s a les sales com s’ha fet tradicionalment, aquest any comptarà amb una part de la programació online. Aquesta versió en línia es farà a través de la Sala Virtual Verdi així com, de la plataforma FilminCAT. Suposarà un nou canal de cinema espiritual. Tota la programació està detallada al web de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya.


Cinema arreu de tot el territori

Les poblacions que enguany acullen la Mostra són Barcelona, Blanes, Cerdanyola del Vallès (UAB), Girona, Granollers, la Vall d’en Bas, les Franqueses del Vallès (Llerona), l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Olesa de Montserrat, Olot, Reus, Sabadell, Salt, Tarragona i Vic.

Algunes de les cintes que s’hi projectaran són El jove Ahmed, dels germans Dardenne, una pel·lícula que aborda el tema del radicalisme religiós i que obre portes al diàleg; El pa de la guerra, de Nora Twomey, que denuncia la barbàrie a què són sotmeses les nenes afganeses; The Farewell, de Lulu Wang, sobre el dol i les diferents maneres que té l’ésser humà de fer-hi front.

La Mostra  arriba un any més als centres penitenciaris de Catalunya i, per primer any, a tots els centres educatius de justícia juvenil, en el marc de les activitats per a la reinserció de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia. Aquest any s’hi projectarà el film Campeones, del director guardonat l’any passat amb el Premi de Cinema Espiritual, Javier Fesser

 


Retrospectiva de Robert Bresson

Si les condicions del context sanitari actual ho permeten, la Filmoteca de Catalunya acollirà les retrospectives inspirades en el llibre de Pau Schrader L’estil transcendental en el cinema: Ozu, Bresson, Dreyer, amb el cicle dedicat a Robert Bresson (França, 1901-1999). Tretze films envoltats d’una mena d’aurèola d’espiritualitat. Bresson va desenvolupar un discurs a la recerca d’un ascetisme total i absolut per mirar de captar allò que escapa a la mirada ordinària.

z

Premi de Cinema Espiritual

En aquesta edició de la Mostra, atorgarem el III Premi de Cinema Espiritual en un acte al Palau de Pedralbes. També es farà el concurs La Paraula S’agrada. El conduirà  l’escriptor Màrius Serra, sobre enigmes lingüístics basats en el vocabulari de les religions i el cinema.

A la Mostra de Cinema Espiritual també hi col·laboren l’Ajuntament de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya, l’Obra Social «la Caixa» i els cinemes Verdi, i la participació d’una quarantena d’entitats. L’objectiu és el d’obrir, a través del cinema, una finestra a la realitat religiosa del nostre país i afavorir el diàleg interreligiós i la cohesió social. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)