La Mostra de Cinema Espiritual s’adapta a la situació sanitària amb pel·lícules en línia

La XVII edició del festival presenta 40 pel·lícules que es reproduiran a les plataformes digitals i d'altres que arribaran a tot el territori de català

05 Nov, 2020
Església de Barcelona

Entre el 15 al 30 de novembre arriba la XVII Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya. La proposta d’aquest nou curs porta en total 32 pel·lícules que s’emetran a través de tot el territori català i a més a més, algunes d’elles a través de les plataformes digitals. A més a més, la Mostra arriba un any més als centres penitenciaris de Catalunya i als centres educatius de justícia juvenil, en el marc de les activitats per a la reinserció de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia. 

Es tracta d’una ocasió especial per posar en valor la presència de l’espiritualitat en la cultura audiovisual. Tanmateix suposa, una oportunitat fer visibles les diferents manifestacions religioses i espirituals i contribuir a afavorir el diàleg interreligiós i la cohesió social. Entre els organitzadors, destaca la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia que compta amb l’assessor i crític de cinema Espiritual de l’Església de Barcelona, Mn. Peio Sánchez. 

La Mostra en context de crisi sanitària

Enguany, la Mostra s’emmarca en la situació de crisi sanitària global a causa de la Covid-19. En aquest context, «l’organització de la Mostra ha estat un repte complex i alhora estimulant», asseguren des del departament d’Afers Religiosos. Segons assenyalen, «si un dels lemes del festival és mostrar el cinema com a eina de compromís i reflexió, aquesta consigna pren ara un significat especial. En aquests moments que estem vivint, redoblem l’aposta per la cultura com a bé essencial, especialment el cinema».  

Temàtica sobre Laudato Si’

Tal com expressen des d’Afers Religiosos, «la pandèmia ens ha d’esperonar a repensar “la nostra casa comuna” i fer-la més habitable». Per això, s’ha volgut sumar a la commemoració del cinquè aniversari de l’encíclica social i ecològica Laudato Si’ del papa Francesc, que clama per «un món més fratern i més sostenible». D’aquí sorgeix la iniciativa del cicle Ecologia i espiritualitat, amb pel·lícules que conviden a la reflexió sobre quin model de planeta volem des del punt de vista de la sostenibilitat ecològica i productiva, els drets humans i el respecte mutu.

El cinema a les plataformes digitals

Amb el propòsit d’arribar i facilitar l’accés a la Mostra al públic que ho desitgi, aquesta edició a més de retransmetre’s a les sales com s’ha fet tradicionalment, aquest any comptarà amb una part de la programació online. Aquesta versió en línia es farà a través de la Sala Virtual Verdi així com, de la plataforma FilminCAT. Suposarà un nou canal de cinema espiritual. Tota la programació està detallada al web de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya.


Cinema arreu de tot el territori

Les poblacions que enguany acullen la Mostra són Barcelona, Blanes, Cerdanyola del Vallès (UAB), Girona, Granollers, la Vall d’en Bas, les Franqueses del Vallès (Llerona), l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Olesa de Montserrat, Olot, Reus, Sabadell, Salt, Tarragona i Vic.

Algunes de les cintes que s’hi projectaran són El jove Ahmed, dels germans Dardenne, una pel·lícula que aborda el tema del radicalisme religiós i que obre portes al diàleg; El pa de la guerra, de Nora Twomey, que denuncia la barbàrie a què són sotmeses les nenes afganeses; The Farewell, de Lulu Wang, sobre el dol i les diferents maneres que té l’ésser humà de fer-hi front.

La Mostra  arriba un any més als centres penitenciaris de Catalunya i, per primer any, a tots els centres educatius de justícia juvenil, en el marc de les activitats per a la reinserció de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia. Aquest any s’hi projectarà el film Campeones, del director guardonat l’any passat amb el Premi de Cinema Espiritual, Javier Fesser

 


Retrospectiva de Robert Bresson

Si les condicions del context sanitari actual ho permeten, la Filmoteca de Catalunya acollirà les retrospectives inspirades en el llibre de Pau Schrader L’estil transcendental en el cinema: Ozu, Bresson, Dreyer, amb el cicle dedicat a Robert Bresson (França, 1901-1999). Tretze films envoltats d’una mena d’aurèola d’espiritualitat. Bresson va desenvolupar un discurs a la recerca d’un ascetisme total i absolut per mirar de captar allò que escapa a la mirada ordinària.

z

Premi de Cinema Espiritual

En aquesta edició de la Mostra, atorgarem el III Premi de Cinema Espiritual en un acte al Palau de Pedralbes. També es farà el concurs La Paraula S’agrada. El conduirà  l’escriptor Màrius Serra, sobre enigmes lingüístics basats en el vocabulari de les religions i el cinema.

A la Mostra de Cinema Espiritual també hi col·laboren l’Ajuntament de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya, l’Obra Social “la Caixa” i els cinemes Verdi, i la participació d’una quarantena d’entitats. L’objectiu és el d’obrir, a través del cinema, una finestra a la realitat religiosa del nostre país i afavorir el diàleg interreligiós i la cohesió social. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)