Sant Pancraç, salut i feina al nostre braç

El 12 de maig se celebra la festivitat del sant representat amb una palma i un llibre obert on podem llegir en llatí: "Veniu a mi i us donaré tota classe de béns"

09 Maig, 2017
Església de Barcelona

A.Carbó

Quantes vegades hauré escoltat aquesta dita de boca de la gent gran… De fet és una invocació popular que cerca la protecció del sant per tal que no ens falti salut i feina, les claus del benestar de les persones. Sant Pancraç celebra la seva festivitat el 12 de maig i és probablement un dels sants que gaudeixen de més popularitat.

La gran popularitat de sant Pancraç fa que sigui una de les imatges més venudes a les botigues del ram, amb diferència; i també una de les més reconegudes i identificables per tothom.

Ara bé, compte!, la veu popular al voltant d’aquest sant diu que hom pot comprar la imatge però no fer-ne ús, ja que el seu funcionament no seria l’òptim. Les imatges que realment funcionen són aquelles que són regalades. També cal dir que he investigat i no he trobat res que certifiqui que això sigui realment així.

Història de sant Pancraç

A grans trets l’hagiografia del sant situa el seu naixement cap al segle III a l’Àsia Menor, fill d’una família romana benestant d’origen noble. El pobre noi va quedar orfe i el seu oncle Dionís va dur-lo a Roma, on diuen que va convertir-se al cristianisme.

Com ja us podeu suposar en aquell temps això de ser cristià era un pèl arriscat, malauradament no tan diferent de com ho és actualment en certs indrets del món, el cas és que el nostre protagonista va acabar degollat per ordre de Dioclecià, un emperador amb mala bava que té el rècord Guinness de martiris, degollaments i altres malifetes a sants i santes.

La seva representació

Pel que fa a la iconografia, Sant Pancraç, se’l representa vestit de soldat romà, amb capa i sandàlies, els seus atributs són la palma del martiri, una espasa i un llibre obert on podem llegir en llatí: “Veniu a mi i us donaré tota classe de béns”.

Pel que fa al ritu que s’ha desenvolupat al seu voltant cal dir que és força estès el costum de tenir una llàntia encesa i un ram de julivert fresc a tocar de la imatge. Hi ha qui posa un tros de pa als peus del sant o també una moneda.

Podem trobar imatges de sant Pancraç en comerços, tallers, fàbriques, oficines, etc. Més recentment i també a Barcelona un bon amic m’explicava que en una oficina de l’INEM una funcionària utilitzava una imatge de sant Pancraç com a petjapapers. A la pregunta del meu amic la noia va respondre que era l’únic que podia arreglar la situació, però que, clar!, s’havia de tenir fe.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)