Sant Pancraç, salut i feina al nostre braç

A.Carbó

Quantes vegades hauré escoltat aquesta dita de boca de la gent gran… De fet és una invocació popular que cerca la protecció del sant per tal que no ens falti salut i feina, les claus del benestar de les persones. Sant Pancraç celebra la seva festivitat el 12 de maig i és probablement un dels sants que gaudeixen de més popularitat.

La gran popularitat de sant Pancraç fa que sigui una de les imatges més venudes a les botigues del ram, amb diferència; i també una de les més reconegudes i identificables per tothom.

Ara bé, compte!, la veu popular al voltant d’aquest sant diu que hom pot comprar la imatge però no fer-ne ús, ja que el seu funcionament no seria l’òptim. Les imatges que realment funcionen són aquelles que són regalades. També cal dir que he investigat i no he trobat res que certifiqui que això sigui realment així.

Història de sant Pancraç

A grans trets l’hagiografia del sant situa el seu naixement cap al segle III a l’Àsia Menor, fill d’una família romana benestant d’origen noble. El pobre noi va quedar orfe i el seu oncle Dionís va dur-lo a Roma, on diuen que va convertir-se al cristianisme.

Com ja us podeu suposar en aquell temps això de ser cristià era un pèl arriscat, malauradament no tan diferent de com ho és actualment en certs indrets del món, el cas és que el nostre protagonista va acabar degollat per ordre de Dioclecià, un emperador amb mala bava que té el rècord Guinness de martiris, degollaments i altres malifetes a sants i santes.

La seva representació

Pel que fa a la iconografia, Sant Pancraç, se’l representa vestit de soldat romà, amb capa i sandàlies, els seus atributs són la palma del martiri, una espasa i un llibre obert on podem llegir en llatí: «Veniu a mi i us donaré tota classe de béns».

Pel que fa al ritu que s’ha desenvolupat al seu voltant cal dir que és força estès el costum de tenir una llàntia encesa i un ram de julivert fresc a tocar de la imatge. Hi ha qui posa un tros de pa als peus del sant o també una moneda.

Podem trobar imatges de sant Pancraç en comerços, tallers, fàbriques, oficines, etc. Més recentment i també a Barcelona un bon amic m’explicava que en una oficina de l’INEM una funcionària utilitzava una imatge de sant Pancraç com a petjapapers. A la pregunta del meu amic la noia va respondre que era l’únic que podia arreglar la situació, però que, clar!, s’havia de tenir fe.