Sant Jordi, el gran màrtir cristià

El 23 d'abril Catalunya celebra la diada del seu patró: un soldat romà d'Orient cristià amb una llegenda que s'estén per tot Europa

20 Abr, 2017

Aquest diumenge Catalunya celebra el sant del seu patró oficial des de l’any 1456, Sant Jordi, però la devoció per ell s’estén per tot Europa i Orient, on es troba el seu origen.

De Sant

La tradició ens parla d’un soldat romà de Capadòcia (regió històrica de Turquia), que sent un nen va perdre al seu pare, Geronci, i viatjà amb la seva mare Policromia (d’origen grec) a Palestina, al poble de Lydda (actualment Lod, Israel), lloc on es va criar.

Posteriorment, a Palestina, va rebre el tractament de cavaller, sent tribú militar (nom dels oficials comandants de les legions romanes), tot i ser menor de 30 anys, una gesta molt important en aquell temps. De seguida li van col·locar com a guàrdia personal de l’emperador Dioclecià (285-305). Aquest mateix emperador va perseguir a tots els cristians del seu imperi, entre ells Sant Jordi.
A llegenda 
La història de Sant Jordi és fruit de l’Edat Mitjana, una narració que va escriure Iacopo da Varazze en el segle XII en la seva obra La Llegenda Àuria, que es va escampar per tot Occident fins arribar a la Corona d’Aragó.

La llegenda explica que Sant Jordi era un soldat romà nascut al Pròxim Orient i que va protagonitzar una gran gesta cavalleresca a una ciutat de Líbia (tot i que la tradició catalana la situa a Montblanc).

Els ciutadans vivien atemorits per un enorme i pudent drac que s’amagava en un llac proper. Els vilatans tiraven al dia dues ovelles al llac perquè el monstre s’alimentés amb elles, però quan li faltava menjar, la bèstia es dirigia a la ciutat i contaminava l’aire amb la seva pudor, provocant així la mort de moltes persones. Va arribar el moment en què gairebé no van quedar ovelles a la ciutat, i els seus habitants van decidir alimentar la criatura amb donzelles escollides per sorteig. A poc a poc es va anar despoblant la ciutat, fins que l’atzar va escollir a la filla del rei. El monarca va oferir totes les seves riqueses per salvar la vida de la jove, però els seus súbdits el van amenaçar amb matar-lo si no la lliurava a la bèstia.

Quan la noia estava a punt de ser devorada pel drac, Sant Jordi, muntat en el seu cavall blanc, va clavar la seva llança a la criatura. Amb la bèstia malferida, Sant Jordi va ordenar a la jove que la lligués com si fos un gos, i soldat i donzella van portar al monstre a la ciutat. Allà, Sant Jordi va demanar als vilatans que es bategessin, i després que aquests ho fessin acabar de donar mort a la terrible criatura. De la sang que en brollà, va sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa haugés vist mai. D’aquest roser el jove cavaller tallà una rosa i l’oferí a la princesa.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)