Sant Jordi, el gran màrtir cristià

El 23 d'abril Catalunya celebra la diada del seu patró: un soldat romà d'Orient cristià amb una llegenda que s'estén per tot Europa

20 Abr, 2017

Aquest diumenge Catalunya celebra el sant del seu patró oficial des de l’any 1456, Sant Jordi, però la devoció per ell s’estén per tot Europa i Orient, on es troba el seu origen.

De Sant

La tradició ens parla d’un soldat romà de Capadòcia (regió històrica de Turquia), que sent un nen va perdre al seu pare, Geronci, i viatjà amb la seva mare Policromia (d’origen grec) a Palestina, al poble de Lydda (actualment Lod, Israel), lloc on es va criar.

Posteriorment, a Palestina, va rebre el tractament de cavaller, sent tribú militar (nom dels oficials comandants de les legions romanes), tot i ser menor de 30 anys, una gesta molt important en aquell temps. De seguida li van col·locar com a guàrdia personal de l’emperador Dioclecià (285-305). Aquest mateix emperador va perseguir a tots els cristians del seu imperi, entre ells Sant Jordi.
A llegenda 
La història de Sant Jordi és fruit de l’Edat Mitjana, una narració que va escriure Iacopo da Varazze en el segle XII en la seva obra La Llegenda Àuria, que es va escampar per tot Occident fins arribar a la Corona d’Aragó.

La llegenda explica que Sant Jordi era un soldat romà nascut al Pròxim Orient i que va protagonitzar una gran gesta cavalleresca a una ciutat de Líbia (tot i que la tradició catalana la situa a Montblanc).

Els ciutadans vivien atemorits per un enorme i pudent drac que s’amagava en un llac proper. Els vilatans tiraven al dia dues ovelles al llac perquè el monstre s’alimentés amb elles, però quan li faltava menjar, la bèstia es dirigia a la ciutat i contaminava l’aire amb la seva pudor, provocant així la mort de moltes persones. Va arribar el moment en què gairebé no van quedar ovelles a la ciutat, i els seus habitants van decidir alimentar la criatura amb donzelles escollides per sorteig. A poc a poc es va anar despoblant la ciutat, fins que l’atzar va escollir a la filla del rei. El monarca va oferir totes les seves riqueses per salvar la vida de la jove, però els seus súbdits el van amenaçar amb matar-lo si no la lliurava a la bèstia.

Quan la noia estava a punt de ser devorada pel drac, Sant Jordi, muntat en el seu cavall blanc, va clavar la seva llança a la criatura. Amb la bèstia malferida, Sant Jordi va ordenar a la jove que la lligués com si fos un gos, i soldat i donzella van portar al monstre a la ciutat. Allà, Sant Jordi va demanar als vilatans que es bategessin, i després que aquests ho fessin acabar de donar mort a la terrible criatura. De la sang que en brollà, va sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa haugés vist mai. D’aquest roser el jove cavaller tallà una rosa i l’oferí a la princesa.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)