Sant Jordi, el gran màrtir cristià

Aquest diumenge Catalunya celebra el sant del seu patró oficial des de l’any 1456, Sant Jordi, però la devoció per ell s’estén per tot Europa i Orient, on es troba el seu origen.

De Sant

La tradició ens parla d’un soldat romà de Capadòcia (regió històrica de Turquia), que sent un nen va perdre al seu pare, Geronci, i viatjà amb la seva mare Policromia (d’origen grec) a Palestina, al poble de Lydda (actualment Lod, Israel), lloc on es va criar.

La llegenda explica que Sant Jordi era un soldat romà nascut al Pròxim Orient i que va protagonitzar una gran gesta cavalleresca a una ciutat de Líbia (tot i que la tradició catalana la situa a Montblanc).

Els ciutadans vivien atemorits per un enorme i pudent drac que s’amagava en un llac proper. Els vilatans tiraven al dia dues ovelles al llac perquè el monstre s’alimentés amb elles, però quan li faltava menjar, la bèstia es dirigia a la ciutat i contaminava l’aire amb la seva pudor, provocant així la mort de moltes persones. Va arribar el moment en què gairebé no van quedar ovelles a la ciutat, i els seus habitants van decidir alimentar la criatura amb donzelles escollides per sorteig. A poc a poc es va anar despoblant la ciutat, fins que l’atzar va escollir a la filla del rei. El monarca va oferir totes les seves riqueses per salvar la vida de la jove, però els seus súbdits el van amenaçar amb matar-lo si no la lliurava a la bèstia.

Quan la noia estava a punt de ser devorada pel drac, Sant Jordi, muntat en el seu cavall blanc, va clavar la seva llança a la criatura. Amb la bèstia malferida, Sant Jordi va ordenar a la jove que la lligués com si fos un gos, i soldat i donzella van portar al monstre a la ciutat. Allà, Sant Jordi va demanar als vilatans que es bategessin, i després que aquests ho fessin acabar de donar mort a la terrible criatura. De la sang que en brollà, va sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa haugés vist mai. D’aquest roser el jove cavaller tallà una rosa i l’oferí a la princesa.