Sant Felip Neri aposta per la recuperació de la música antiga i barroca

L’oratori de Sant Felip Neri de Barcelona ha acollit aquest dijous, 20 de febrer, la presentació el llibre 'Repertorio inédito para tecla en la Barcelona de comienzos de siglo XIX: de la ópera al salón y el convento'

24 Febr, 2025
Església de Barcelona

L’oratori de Sant Felip Neri de Barcelona ha acollit aquest dijous, 20 de febrer, la presentació el llibre Repertorio inédito para tecla en la Barcelona de comienzos de siglo XIX: de la ópera al salón y el convento, editat per Antonio Ezquerro, Oriol Brugarolas i Javier Artigas, amb la col·laboració de Mercè Gras i Neus Verger. Aquesta publicació recupera 79 peces inèdites de la Barcelona de principis del segle XIX i suposa una contribució clau en la recuperació del patrimoni musical històric de la ciutat.

L’obra presenta la crítica musical del llibre de sonates, Ms. 1378, de la Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona, en format de partitura moderna. El llibre reuneix setanta-nou peces que reflecteixen la diversitat musical barcelonina des dels últims anys del segle XVIII fins a principis del XIX. Hi destaquen autors com Carles Baguer, fra Joaquim de Jesús Maria i Josep, Domenico Cimarosa i Joan Obradors. Es tracta del quart llibre de la col·lecció Consonantia, una iniciativa de la Universitat de Barcelona i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) amb col·laboració de l’Arquebisbat de Barcelona.

L’acte de presentació ha comptat amb la interpretació en directe d’algunes de les peces recuperades, a càrrec de Manuel Grande, al pianoforte, i Javier Artigas, a l’orgue. El públic ha pogut gaudir de la riquesa d’estils musicals de l’època.

Referent en música antiga i barroca a Barcelona

A banda d’aquesta nova publicació, l’oratori de Sant Felip Neri de Barcelona continua amb diverses iniciatives en la seva tasca de recuperació i difusió del patrimoni musical històric. Enguany, recuperarà un oratori musical de Carles Baguer (1768-1808), un reconegut organista de la catedral de Barcelona i autor de 19 simfonies. Aquesta obra, El regreso del hijo pródigo, composta el 1807 i estrenada l’any 1814 després de la invasió napoleònica, es tornarà a interpretar a l’Oratori per l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, sota la direcció de Dani Espasa, el pròxim 1 d’abril, dins del Festival Llums d’Antiga organitzat per l’Auditori.

L’Oratori també ha recuperat recentment una obra per a orgue de Benet Juncà, organista de l’oratori Sant Felip Neri a finals del s. XVIII. La partitura recuperada per a l’investigador William R. Shannon ja és interpretat de nou per l’organista titular de l’Oratori, Bernat Bailbé, en algunes de les celebracions litúrgiques habituals.

A més, el pròxim 1 de maig, l’Oratori de Sant Felip Neri acollirà un concert d’orgue a càrrec de l’organista Montserrat Torrent, una de les intèrprets més reconegudes en l’àmbit de la música per orgue hispànica renaixentista i barroca.

Igualment, en el marc de la seva col·laboració amb l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), l’Oratori de Sant Felip Neri ha ampliat el seu conveni per acollir dos concerts anuals del seu grup de música antiga. El primer d’aquests concerts es va celebrar el passat 2 de febrer, amb la direcció de Javier Artigas i obres de Joseph Ruiz Samaniego. El pròxim concert serà el 16 de març, sota la direcció de Luca Guglielmi, amb obres de Johann David Heinichen i Johann Sebastian Bach.

L’Orquestra Barroca Catalana també du a terme, des del seu naixement, la seva temporada estable a l’Oratori, amb quatre concerts anuals, dos a la primavera i dos a la tardor. Els pròxims concerts es duran a terme el 9 de març i el 10 d’abril.

Finalment, l’Oratori és també la seu de la Fundació Montserrat Torrent, que des de fa anys treballa per acabar de dotar el centre de Barcelona amb un orgue major de tonalitat barroca on es pugui interpretar tot aquest repertori; així com la seu social des de fa dècades de la prestigiosa Coral Sant Jordi.

 

Font: Oratori Sant Felip Neri

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)