Sant Felip Neri apuesta por la recuperación de la música antigua y barroca

El oratorio acogió la presentación del libro 'Repertorio inédito para tecla en la Barcelona de comienzos del siglo XIX: de la ópera al salón y el convento'

24 Feb, 2025
Església de Barcelona

El Oratorio de Sant Felip Neri de Barcelona acogió la presentación del libro Repertorio inédito para tecla en la Barcelona de comienzos del siglo XIX: de la ópera al salón y el convento, editado por Antonio Ezquerro, Oriol Brugarolas y Javier Artigas, con la colaboración de Mercè Gras y Neus Verger. Esta publicación recupera 79 piezas inéditas de la Barcelona de principios del siglo XIX y supone una contribución clave en la recuperación del patrimonio musical histórico de la ciudad.

La obra presenta la crítica musical del Libro de Sonatas, Ms. 1378, de la Biblioteca de Fondo Antiguo de la Universidad de Barcelona, en formato de partitura moderna. El libro reúne setenta y nueve piezas que reflejan la diversidad musical barcelonesa desde los últimos años del siglo XVIII hasta principios del XIX. Destacan autores como Carles Baguer, fray Joaquim de Jesús María i Josep, Domenico Cimarosa y Joan Obradors. Se trata del cuarto libro de la colección Consonantia, una iniciativa de la Universidad de Barcelona y el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) en colaboración con el Arzobispado de Barcelona.

El acto de presentación contó con la interpretación en directo de algunas de las piezas recuperadas, a cargo de Manuel Grande, al pianoforte, y Javier Artigas, al órgano. El público pudo disfrutar de la riqueza de estilos musicales de la época.

Referente en música antigua y barroca en Barcelona

Además de esta nueva publicación, el Oratorio de Sant Felip Neri de Barcelona continúa con diversas iniciativas en su labor de recuperación y difusión del patrimonio musical histórico. Este año, recuperará un oratorio musical de Carles Baguer (1768-1808), un reconocido organista de la Catedral de Barcelona y autor de 19 sinfonías. Esta obra, El regreso del hijo pródigo, compuesta en 1807 y estrenada en 1814 tras la invasión napoleónica, volverá a interpretarse en el Oratorio por la orquesta barroca Vespres d’Arnadí, bajo la dirección de Dani Espasa, el próximo 1 de abril, dentro del Festival Llums d’Antiga organizado por L’Auditori.

El Oratorio también ha recuperado recientemente una obra para órgano de Benet Juncà, organista del Oratorio de Sant Felip Neri a finales del siglo XVIII. La partitura, recuperada por el investigador William R. Shannon, ya está siendo interpretada de nuevo por el organista titular del Oratorio, Bernat Bailbé, en algunas de las celebraciones litúrgicas habituales.

Además, el próximo 1 de mayo, el Oratorio de Sant Felip Neri acogerá un concierto de órgano a cargo de la organista Montserrat Torrent, una de las intérpretes más reconocidas en el ámbito de la música para órgano hispánica renacentista y barroca.

Asimismo, en el marco de su colaboración con la Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), el Oratorio de Sant Felip Neri ha ampliado su convenio para acoger dos conciertos anuales de su grupo de música antigua. El primero de estos conciertos se celebró el pasado 2 de febrero, bajo la dirección de Javier Artigas, con obras de Joseph Ruiz Samaniego. El próximo concierto será el 16 de marzo, bajo la dirección de Luca Guglielmi, con obras de Johann David Heinichen y Johann Sebastian Bach.

La Orquestra Barroca Catalana también lleva a cabo, desde su creación, su temporada estable en el Oratorio, con cuatro conciertos anuales, dos en primavera y dos en otoño. Los próximos conciertos se celebrarán el 9 de marzo y el 10 de abril.

Finalmente, el Oratorio es también la sede de la Fundació Montserrat Torrent, que desde hace años trabaja para dotar al centro de Barcelona con un órgano mayor de tonalidad barroca donde se pueda interpretar todo este repertorio; así como la sede social desde hace décadas de la prestigiosa Coral Sant Jordi.

Fuente: Oratori Sant Felip Neri

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Amarás al Señor tu Dios, y a tu prójimo como a ti mismo.

(Mt 22,34-40)