«Les societats contemporànies van perdent la seva dimensió humanista, comunitària i pluralista, per convertir-se en societats més materialistes, individualistes i homogènies. La centralitat de la persona humana es va desdibuixant i pren més importància l’estatus i l’accés al poder». El degà de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL), Joan-Andreu Rocha, defensa que la forma de pal·liar aquesta situació passa “pel retorn a l’atenció a la persona, amb les seves limitacions i vulnerabilitats”.
Com ens pot ajudar l’humanisme cristià?
L’humanisme cristià insisteix en el fet que les capacitats humanes s’han d’orientar vers el servei del bé comú, promovent una societat participativa i comunional, on l’atenció i l’ajut als col·lectius més vulnerables fa que suri el bo i millor de la condició humana i la dimensió més social i transformadora de la fe cristiana.
És optimista respecte la fe cristiana?
Crec que la força de la fe cristiana rau en la seva capacitat renovadora, i el seu destí dins les societats actuals depèn del seu testimoniatge transformador. Aquesta transformació significa implicar-se en el servei als més vulnerables, educar en la responsabilitat i el compromís comunitari, implementar una vida econòmica al servei de l’ésser humà, salvaguardar el medi ambient, promoure la pau, la justícia, el desenvolupament sostenible…
Què aporteu a l’alumne de la vostra Facultat com a valor afegit?
Ens centrem en formar persones que volen canviar la societat i el món, mitjançant l’atenció als més vulnerables i en risc d’exclusió. El nostre valor afegit rau en una educació personalitzada que desenvolupa les competències necessàries per centrar-se en l’apoderament d’allò que és essencial de cada individu, més enllà de la seva condició social o física.
Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 15 de novembre