40 anys de l’ordenació del primer diaca permanent

La parròquia de Santa Maria de Badalona va acollir, el passat 8 de novembre, el 40è aniversari de l’ordenació de mossèn Lluís Nadal i Padró (Badalona,1928-2002) que va significar la instauració del diaconat permanent a l’Arxidiòcesi. La celebració va ser presidida per Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona, acompanyat de dos diaques, Mn. Quique Fernández i Mn. Rubén García.

Nova residència de Verbum Dei a la mansarda

Abans de l’inici de la celebració el bisbe Vadell i els seus acompanyants van pujar a la mansarda, situada a la part alta de la rectoria. El lloc s’ha rehabilitat com a residència de la Fraternitat Missionera Verbum Dei, comunitat fundada al 1963 a Mallorca. El bisbe Vadell va beneir el nou habitatge i, seguidament, va dedicar unes paraules d’encoratjament i felicitació a la comunitat i a la parròquia pregant perquè «la rectoria esdevingui un far lluminós de pregària i acollida per a la ciutat»

La missió de la Fraternitat Missionera Verbum Dei és l’anunci de la Paraula de Déu i la difusió del Regne a través de l’oració, el ministeri de la Paraula i el testimoni de vida evangèlica. Badalona és la ciutat indicada per albergar aquesta fraternitat missionera perquè ja compta amb un cercle de laics que formen part de la Família de Verbum Dei, a més les seves missioneres han vingut per col·laborar en la pastoral de Santa Maria.

Celebració dels 40 anys de diaconat de Mn. Nadal

Al començament de la celebració, Mn. Sabater, fill de Badalona que exerceix el seu ministeri a la parròquia de Sant Pius Xè de Barcelona, i en nom de la Delegació per a la Formació i el Seguiment del Clergat – Diaques, va agrair als presents la seva assistència. També va saludar particularment a la família de mossèn Lluís Nadal, així com a totes les persones que es van unir a la celebració per streaming.

El bisbe Vadell va parlar amb força i entusiasme de la crida de Déu, en particular al diaconat. «Hi ha ocasions on ens adormim i d’altres -com les noies desassenyades de la paràbola de les deu verges- que Déu “no ens reconeix” quan ens allunyem de la nostra missió» va assegurar. Per altra banda, va parlar de la necessitat, en les actuals circumstàncies, d’aprendre una «nova gramàtica de la tendresa».

Al final de la celebració, mossèn Aymar va recordar a mossèn Nadal. Va descriure’l com un home de gran qualitat humana, molt humil i abnegat, que va tenir sempre el suport de la seva família. «Aquí mateix fou ordenat pel Cardenal Narcís Jubany, qui va recuperar el diaconat per a l’Església universal en el Concili Vaticà II». Va dir que el testimoni de Lluís Nadal i la seva esposa van ser la llavor de noves vocacions al diaconat, com queda palesa en la trentena de candidats que hi ha actualment per aquest ministeri. També va agrair la presència de Mn. Teixidó rector de la parròquia de Sant Francesc, on mossèn Lluís va exercir el seu ministeri durant 12 anys; així com del fill del diaca, Jordi Nadal, que cada diumenge serveix com a acòlit a Santa Maria.

Assistents i concelebrants a la celebració

L’emotiva celebració presidida per Mons. Antoni Vadell va estar concelebrada pel vicari episcopal de la Zona 5, Mn. Andreu Oller; el rector, Mn. Jaume Aymar; l’arxipreste de Badalona, P. Jesús Sans; el rector de la Mare de Déu de Montserrat i també vicari de Santa Maria, Mn. Richard Twagirimana; el rector de Sant Francesc d’Assís de Badalona, Mn. Josep Teixidó, i el vicari de Santa Maria, Mn, Ignasi Torrent.

També van assistir sis diaques: Mn. Alfonso Caracuel, Mn. Lluís Cortada, Mn. Quique Fernández, Mn. Rubén García, Mn. Josep Matias i Mn. Quim Sabater. Així com dos aspirants al diaconat els Sr. Xavier Robles i el Sr. Carlos Rubio.

La capella de Sant Joan Baptista

Els celebrants i el cor parroquial es van traslladar a l’antic baptisteri o capella de Sant Joan Baptista, on l’empresa Coral ha instal·lat el columbari. Després de l’incendi i destrucció parcial de l’església durant la guerra civil, el març de 1946, essent rector mossèn Antoni Briàs començà la construcció del nou baptisteri.  El conjunt va ésser dissenyat i dirigit per l’arquitecte Joan Padrós i Fornaguera (Badalona, 1901-1966) que va projectar una capella d’una sola nau amb cúpula i lucernari.

Damunt la porta d’entrada, de doble batent, s’hi va posar un magnífic vitrall emplomat amb la imatge de Sant Joan Baptista infant, amb l’anyell. Entrant a mà dreta, un finestral també amb vidriera amb la imatge de Sant Andreu i la data de consagració de l’església romànica (30 de novembre de 1112). La tria d’aquest sant va ser condició expressa de la vídua Coret, que va sufragar les obres. Els vitralls es van realitzar pels tallers barcelonins Granell i cia. La pica baptismal, esculpida per l’escultor Josep Torres, es va fer d’alabastre italià. La pintura mural de l’absis va ser obra del pintor Josep Morell Macias (Sant Esteve de Bas, Girona, 1899-Barcelona, 1949) un dels millors cartellistes de la dècada dels 30; representa Sant Joan Baptista batejant a Jesús al Riu Jordà.

Les noves reformes

El cinerari ara s’ha decorat amb unes pintures tènues que evoquen els misteris de Llum del Rosari. La pintura mural del fons, és el primer misteri, segueix, en el sentit de les agulles del rellotge, les Noces de Canà, l’Anunci del Regne de Déu, la Transfiguració i la Institució de l’Eucaristia. El nou columbari té una capacitat per 688 urnes (24 amb capacitat per 4 urnes; 188 per 2 urnes) i 216 per 1 urna, així com una ara comunitària. El bisbe Vadell va beneir les instal·lacions i va lloar la dignitat i la unció de tota la celebració.