Rocha: «Les capacitats humanes s’han d’orientar vers el servei del bé comú»

Entrevista a Joan-Andreu Rocha Scarpetta, degà de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés

11 Nov, 2020
Església de Barcelona

«Les societats contemporànies van perdent la seva dimensió humanista, comunitària i pluralista, per convertir-se en societats més materialistes, individualistes i homogènies. La centralitat de la persona humana es va desdibuixant i pren més importància l’estatus i l’accés al poder». El degà de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL), Joan-Andreu Rocha, defensa que la forma de pal·liar aquesta situació passa “pel retorn a l’atenció a la persona, amb les seves limitacions i vulnerabilitats”.

Com ens pot ajudar l’humanisme cristià?

L’humanisme cristià insisteix en el fet que les capacitats humanes s’han d’orientar vers el servei del bé comú, promovent una societat participativa i comunional, on l’atenció i l’ajut als col·lectius més vulnerables fa que suri el bo i millor de la condició humana i la dimensió més social i transformadora de la fe cristiana.

És optimista respecte la fe cristiana?

Crec que la força de la fe cristiana rau en la seva capacitat renovadora, i el seu destí dins les societats actuals depèn del seu testimoniatge transformador. Aquesta transformació significa implicar-se en el servei als més vulnerables, educar en la responsabilitat i el compromís comunitari, implementar una vida econòmica al servei de l’ésser humà, salvaguardar el medi ambient, promoure la pau, la justícia, el desenvolupament sostenible…

Què aporteu a l’alumne de la vostra Facultat com a valor afegit?

Ens centrem en formar persones que volen canviar la societat i el món, mitjançant l’atenció als més vulnerables i en risc d’exclusió. El nostre valor afegit rau en una educació personalitzada que desenvolupa les competències necessàries per centrar-se en l’apoderament d’allò que és essencial de cada individu, més enllà de la seva condició social o física.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 15 de novembre

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)