«Quin és el repte de les migracions?»

El Centre d’Estudis de Cristianisme i Justícia ha acomiadat el curs amb un debat central sobre «el repte de les migracions». Els encarregats de desenvolupar el tema han estat l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, i el delegat del sector social de la Companyia de Jesús, Alberto Ares. Ambdós convidats, van exposar el seu punt de vista a partir d’un diàleg moderat per la periodista Laura Mor.

El diàleg va tenir com a punt de partida les reflexions del jesuïta Alberto Ares, presentades al seu quadern Fills i filles d’un pelegrí. Cap a una teologia de les migracions, publicat per Cristianisme i Justícia. Ares, amb una àmplia experiència en l’acompanyament de migrants, va destacar que «cal connectar l’experiència del poble de Déu amb les qüestions nuclears». És a dir «qüestions indefugibles que ens plantegen una mirada compromesa amb la realitat», va dir. Entre aquestes, va enumerar: la identitat, la dignitat, la justícia, l’hospitalitat i la visió integral. Temes que conviuen en diferents àmbits de la societat, que si no es cuiden, poden comportar «desigualtat, exclusió, explotació o estigmatització». Alhora, Ares afirma que són centrals en la missió de Jesús i de l’Església.

Quin compromís hi ha?

El cardenal Omella, va destacar que «l’Església parla molt de pobres i dels migrants» i que «a Barcelona ha trobat una actitud molt acollidora». Així i tot, va assegurar que «l’inquietava molt» el compromís real que hi ha a la pràctica. «Què fem?»- interrogava el cardenal-. Va posar com a exemple el Sant Pare, que demana que «es posi els pobres al mig, al cor de l’Església». «Ens està dient que el cor de Déu té al centre els més febles!» «Poseu-los al centre de la vostra vida!»- va exhortar Omella-.

En aquesta línia, tots dos convidats van coincidir com l’actitud social del Sant Pare i la seva preocupació cap als migrants i els pobres s’ha traslladat a l’Església global, i ha arribat al cor de cada un. Tot i això, «queda molt encara!», indicava el cardenal. Des del punt de vista del jesuïta, les paraules i l’actitud del papa «donen suport i proximitat» per continuar treballant. Alhora, suposen «un punt que ha qüestionat a l’Església i les comunitats». Tal com exposava Ares, «tot i que s’està treballant, encara queda per recórrer». Segons va inquirir «cada un té una llavor receptiva a ajudar a l’altre, que cal regar, perquè doni els seus fruits», va afegir.

Omella: «Sortim!»

El cardenal va animar que cada un es pregunti allò que dificulta una bona acollida. Ho exposava dient: «Parlem d’acollida, però posem fronteres, dificultats … Quines són aquestes?». Va convidar a «intentar conèixer» aquells que arriben de fora i són diferents de nosaltres per viure en comunió. «Preguntem-nos perquè han de sortir del seu país. Molts d’ells són forçats i tots en som culpables». En aquest sentit, va posar com a via per fer-ho possible el nou Pla Pastoral dient: «SORTIM!» «Unim la riquesa d’uns amb la dels altres!»

Sortir del paternalisme

En el tram final de l’acte, van entrar en diàleg, també, entitats i persones que treballen en el camp de les migracions. Entre aquestes, el delegat de la Pastoral Social, Mn. Josep M. Jubany el qual va aportar el seu punt de vista més pràctic des de la seva tasca al Centre d’Internament d’Estrangers.

Jubany va criticar el to paternal que, de vegades, es percep quan l’Església parla o tracta amb els immigrants. Va reflexionar com «s’ha classificat els immigrants com a un subgènere de persones». «Ja parlem d’ells com a pobres!», va criticar. «En l’inconscient de tots l’immigrant és algú diferent, amb qui anem amb paternalisme, pensant que li podem donar!», va exposar.

Més enllà dels estereotips, el delegat de Pastoral Social va subratllar les aportacions que han fet els immigrants, començant per la tasca laboral que desenvolupen, fins a la riquesa cultural que porten a la societat. Va convidar a conèixer abans de jutjar. «El primer manament diu: «No prendràs el nom de Déu en va», destacava Jubany. «També, hem de dir: no prendràs el nom del pobre en va», va afegir.

On és Déu?

Un testimoni molt emotiu va ser el de l’Uri Hosta, un noi que cada estiu fa un voluntariat al barri de Las Norias, a Almeria, on viu una gran concentració de gent africana. L’Uri va dir que, quan arriba i mirava al seu voltant, «la situació el colpejava i el feia baixar a la realitat«. Una realitat que feia qüestionar- se «on és Déu». Omella, responent la seva pregunta, va exposar-li que no busqués on és Déu sinó en qui es troba Déu. «Formulat la pregunta des del cor – li va deia el cardenal- Déu està amb mi i m’acompanya». «Allà on està aquell qui ajudes hi és Déu», va afegir.