Manca d’un habitatge digne

La precarietat s’ha instal·lat com a forma de vida per a moltes persones

Precarietat, solidaritat, incertesa i un bri d’esperança. Així Càritas Diocesana de Barcelona ha posat a l’abast, un any més, la memòria del 2017. Un any on l’ajuda ciutadana no s’ha aturat però on encara hi ha molta feina a fer.

“La ciutadania continua col·laborant i ajudant-nos” ha assegurat el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets. “La nostra tasca no seria possible sense les seves aportacions”.

Preocupacions a afrontar

Una de les preocupacions que ocupa la ment del director de Càritas és bàsicament estructural, i és la falta d’habitatge mentre que la segona preocupació és el tema de la migració per causa de violència: “Atenem en aquests moments a 1800 persones que vénen de països que figuren en la llista d’ACNUR com a països amb conflictes, amb tot el que això comporta: trencament del projecte que tenien al seu país o la incertesa sobre quin serà el seu futur” ha assegurat durant la roda de premsa.

Una roda de premsa amb moltes dades que ha posat sobre la taula temes com la crisi econòmica que ha fet augmentar les desigualtats de les persones en risc d’exclusió social.

Tenir una feina ja no garanteix unes condicions de vida dignes

Amb aquestes paraules Busquets ha posat en relleu la importància de saber que el 12% treballadors catalans són pobres: “No podem conformar-nos amb la situació que pateixen les persones més vulnerables, i que cal seguir treballant pel dret de totes les persones a tenir una vida digna” ha finalitzat Busquets.

Dret a un habitatge digne

Càritas ha volgut treure a la llum la incertesa que viuen moltes persones en risc d’exclusió social, igual que l’alarmant dada del 53% de les llars que, segons ha comunicat Càritas, no compleixen amb els requisits d’un habitatge digne. Un 25% de les llars ateses viuen en habitacions de relloguer, i creixen un 36% les que es troben sense habitatge. Segons, la responsable de l’anàlisi social i incidència de Càritas Miriam Feu, la dada hauria incrementat cinc punts respecte l’any passat.

“Durant el 2017 s’han atès 22.635 persones, un 1% més respecte al 2016. El nombre de persones i llars ateses per Càritas s’ha multiplicat per 2,3 des de l’inici de la crisi (9.692 persones ateses el 2007 vs. 22.635 al 2017 amb una atenció cada vegada més intensa” ha assegurat Feu.

La precarietat laboral és una problemàtica que ens trobem en gairebé totes les persones que acompanyem

Miriam Feu ha posat en principal relleu que: “El 77% de les persones ateses en edat laboral estan a l’atur i que el 17% té una feina precària que no els hi permet arribar a final de mes”. També ha volgut remarcar que: “Respecte a la composició de les famílies ateses, al 44% de les llars hi ha infants, i el 17% de les llars són monoparentals”

Esperança

El bri d’esperança l’ha posat el Cardenal Omella en comparar Càritas amb “un riu que davant d’aquesta sequera de solidaritat que a vegades no trobem, aporta aquesta frescor, aquesta aigua que necessitem perquè molta gent germana nostra, siguin d’aquí o de fora – venen immigrants o refugiats –  trobin una mica d’aigua que els dona la vida”.

I és que l’esperança no pot faltar per fer front tots els problemes socials d’aquest 2018. Una llum al final del camí que millori la qualitat de vida de totes les persones vulnerables.