Retre comptes a tots els nivells, començant pels bisbes

Segon dia de la trobada sobre protecció de menors al Vaticà dedicada a informar sobre com oferir a les víctimes i a la societat el que esperen de l'Església

22 Febr, 2019
Església de Barcelona

Fotos i crònica des de Ciutat del Vaticà de Toni Hervás

“Evitar que qui serveix a l’Església abusi….” i que es respongui adequadament. Segon dia de la reunió de protecció de menors al Vaticà dedicada a la rendició de comptes i que ha començat amb aquesta pregària. Amb intervencions que han posat negre sobre blanc com oferir a les víctimes i a la societat el que esperen de l’Església. El Papa ja ha marcat bona part del camí en aquest àmbit als punts de reflexió marcats ahir, i avui els responsables religiosos hi han treballat amb les aportacions dels cardenals Gracias (Bombai) i Cupich (Chicago) i de Linda Ghisoni, jutge i sotssecretària del Consell per als Laics, Família i Vida del Vaticà.

El cardenal Cupich, que és també un dels organitzadors de la trobada, ha estat dels més contundents proposant canvis i mesures concretes “per establir lleis i estructures sòlides respecte a l’obligació dels bisbes de retre comptes per proveir d’una ànima nova a la realitat institucional de la disciplina de l’Església sobre l’abús sexual». En poques paraules, dotar-se dels mecanismes necessaris per destituir, si cal, els bisbes o responsables religiosos que no hagin actuat adequadament. I podria ser “davant una manca de diligència greu, encara que no hi hagi una falta intencional per part seva». Com fer-ho? Amb canvis legislatius canònics i habilitant normes específiques a nivell de conferències episcopals. I entre les darreres van des de l’atenció psicològica a les víctimes fins a la creació d’un fons comú per a les investigacions.

El paper dels laics

Respecte a les estructures que caldria crear, Cupich ha detallat que han de permetre el contacte i l’escolta activa, amb l’ajuda de laics i amb una visió col·legial, de manera que l’Església universal pugui actuar amb coherència (utilitzant les tecnologies de la comunicació). Tot plegat per poder fer l’acompanyament autèntic de les víctimes i, a la vegada, per que serveixin per obtenir “una obligació de rendició de comptes genuïna als casos de mala conducta de bisbes i superiors religiosos i a la mala gestió dels casos d’abús infantil.” En roda de premsa posterior Cupich, juntament amb el cardenal O’Malley, ha insistit en la idea que els bisbes hauran d’involucrar als laics als processos per aconseguir “una major transparència”. No obstant Linda Ghisoni, precisament l’única laica que ha intervingut fins ara, alerta que també entre ells “pot haver i n’hi ha persones no lliures, disposades a encobrir a priori». També els ha instat a revisar la normativa del secret pontifici per ser més transparents. A la transparència, precisament, dedicaran demà tot el seu temps el participants de la trobada.

Finalment sobre la visió col·legial de la resposta als abusos el cardenal Oswald Gracias ha manifestat la necessitat “d’un major desenvolupament de les competències interculturals mitjançant una comunicació exitosa”. Així es podrien “prendre decisions fonamentades” tenint en compte tant les diferències culturals com de recursos.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)