Papa Francesc als pelegrins de Montserrat: «Que aquests només siguin els primers 800 anys de devoció i evangelització»

El Cardenal Omella s'uneix amb els bisbes auxiliars als actes del pelegrinatge i fa una crida a «tornar als nostres llocs i manifestem la joia de la fe»

09 Oct, 2023
Església de Barcelona

Fotografia: Òscar Bardají

Del 6 al 9 d’octubre, al voltant de 800 fidels han viscut el pelegrinatge  de Montserrat a Roma, amb motiu del vuité centenari de la fundació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. L’arquebisbe de Barcelona, el Card. Joan Josep Omella, que ja es trobava a Roma participant a la fase universal del Sinode, ha pogut unirse també al pelegrinatge amb els bisbes auxiliars, Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova. Juntament amb els bisbes catalans, han acompanyant el Pare Abat de Montserrat, Manel Gasch, així com, els germans benedictins i els els confrares i pelegrins en «el pelegrinatge més important que ha fet Montserrat a Roma des del que va fer l’any 1950», tal com s’ha afirmat des de l’Abadia de Montserrat.

Durant aquests dies, s’ha viscut un calendari farcit d’actes. Alguns de culte i d’altres més populars i culturals com la dança de Sardanes que va tenir lloc el primer dia a la Plaça de Santa Maria in Trastevere, així com, a la  Plaça de Sant Pau extramurs, on també va cantar l’Escolania.

Audiència amb el Sant Pare

Dissabte va ser el dia esperat en què el Papa Francesc va rebre en audiència els confrares i els bisbes de Catalunya, al Pati de Sant Dàmaso del Palau Apostòlic.  Tal com va dir, el P. Manel Gasch en declaracions, “un moment molt especial on el Sant Pare els va regalar unes paraules molt boniques sobre la Mare de Déu i el seu paper en la nostra fe».

El Papa Francesc en el seu discurs destacar el paper de la Mare de Déu en la fe dels fidels. Va ressaltar la «doble vocació de Maria a ser mare de Déu i mare nostra » que  ens ajuda a reflexionar sobre el tema escollit per a aquest pelegrinatge: «Pietat popular, amistat social i confraternitat universal».  En aquest sentit va destacar com  «Davant la Mare, es desperten els sentiments més nobles d’una persona. I quan Maria escolta les nostres pregàries, fa aquest gest, que és el gest més marià». En aquest punt, el Papa Francesc va citar l’Evangelii Gaudium, dient:  «la força evangelitzadora de la pietat popular crea condicions favorables perquè els llaços d’amistat i fraternitat entre els pobles creixin i s’enforteixin».

«La Mare de Déu de Montserrat, amb el món a les mans, ens convida a viure aquesta fraternitat universal

Fent una crida a la fraternitat entre germans, el Papa va recordar que «Maria també aplana el camí de l’amistat entre els pobles, convidant-nos a tornar la nostra mirada a l’origen i la meta de la nostra existència, que és Jesucrist, i ens anima a seguir-ne l’exemple ». «La Mare de Déu de Montserrat, amb el món a les mans, ens convida a viure aquesta fraternitat universal, sense fronteres, sense exclusions, que dissipa les ombres d’un entorn tancat», va afegir.

En el moment de la salutació, el Pare Abat va agrair al Sant Pare les seves paraules i va dir-li que des de Montserrat preguen per a ell.  També van rebre la salutació del Papa sense esperar-s’ho els nens i nenes de l’Escolania els quals van interpretar alguna de les seves peces més representatives.

Durant  l’audiència el Papa Francesc que va signar en el llibre de la Confraria amb motiu de l’aniversari, va beneir també la imatge de la Mare de Déu de Montserrat de la Catedral de Girona, i la va entregar la Rosa d’Or amb motiu d’aquest vuitè centenari desitjant-los que «aquests només siguin els primers 800 anys de devoció i evangelització».

Crida a la pau

Diumenge, després de l’Àngelus, el Cardenal Joan Josep Omella va presidir la missa la Basílica de Sant Pere del Vaticà, durant la qual va fer referència a la Rosa d’Or entregada pel Sant Pare. Va dir però que «la millor rosa d’or és la fe que portem a les nostres diòcesis, parròquies i comunitats». En aquest sentit, va exhortar els pelegrins a «tornar als nostres llocs i manifestem la joia de la fe».

Durant l’homilia també, va fer una crida a la Pau. Fent referència especialment als conflictes recents que hi ha a Terra Santa i a la guerra que continua a Ucraïna, va exhortar a «fer de la nostra vida una pregària de pau».

Després de la missa, tota la comitiva es va desplaçar a l’església de la Mare de Déu de Montserrat de Roma, on van Visita espiritual a l’Església de la Mare de Déu de Montserrat de Roma. Tots plegats van entonar le cant del virolai.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)