Papa Francesc als pelegrins de Montserrat: «Que aquests només siguin els primers 800 anys de devoció i evangelització»

El Cardenal Omella s'uneix amb els bisbes auxiliars als actes del pelegrinatge i fa una crida a «tornar als nostres llocs i manifestem la joia de la fe»

09 Oct, 2023
Església de Barcelona

Fotografia: Òscar Bardají

Del 6 al 9 d’octubre, al voltant de 800 fidels han viscut el pelegrinatge  de Montserrat a Roma, amb motiu del vuité centenari de la fundació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. L’arquebisbe de Barcelona, el Card. Joan Josep Omella, que ja es trobava a Roma participant a la fase universal del Sinode, ha pogut unirse també al pelegrinatge amb els bisbes auxiliars, Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova. Juntament amb els bisbes catalans, han acompanyant el Pare Abat de Montserrat, Manel Gasch, així com, els germans benedictins i els els confrares i pelegrins en «el pelegrinatge més important que ha fet Montserrat a Roma des del que va fer l’any 1950», tal com s’ha afirmat des de l’Abadia de Montserrat.

Durant aquests dies, s’ha viscut un calendari farcit d’actes. Alguns de culte i d’altres més populars i culturals com la dança de Sardanes que va tenir lloc el primer dia a la Plaça de Santa Maria in Trastevere, així com, a la  Plaça de Sant Pau extramurs, on també va cantar l’Escolania.

Audiència amb el Sant Pare

Dissabte va ser el dia esperat en què el Papa Francesc va rebre en audiència els confrares i els bisbes de Catalunya, al Pati de Sant Dàmaso del Palau Apostòlic.  Tal com va dir, el P. Manel Gasch en declaracions, “un moment molt especial on el Sant Pare els va regalar unes paraules molt boniques sobre la Mare de Déu i el seu paper en la nostra fe».

El Papa Francesc en el seu discurs destacar el paper de la Mare de Déu en la fe dels fidels. Va ressaltar la «doble vocació de Maria a ser mare de Déu i mare nostra » que  ens ajuda a reflexionar sobre el tema escollit per a aquest pelegrinatge: «Pietat popular, amistat social i confraternitat universal».  En aquest sentit va destacar com  «Davant la Mare, es desperten els sentiments més nobles d’una persona. I quan Maria escolta les nostres pregàries, fa aquest gest, que és el gest més marià». En aquest punt, el Papa Francesc va citar l’Evangelii Gaudium, dient:  «la força evangelitzadora de la pietat popular crea condicions favorables perquè els llaços d’amistat i fraternitat entre els pobles creixin i s’enforteixin».

«La Mare de Déu de Montserrat, amb el món a les mans, ens convida a viure aquesta fraternitat universal

Fent una crida a la fraternitat entre germans, el Papa va recordar que «Maria també aplana el camí de l’amistat entre els pobles, convidant-nos a tornar la nostra mirada a l’origen i la meta de la nostra existència, que és Jesucrist, i ens anima a seguir-ne l’exemple ». «La Mare de Déu de Montserrat, amb el món a les mans, ens convida a viure aquesta fraternitat universal, sense fronteres, sense exclusions, que dissipa les ombres d’un entorn tancat», va afegir.

En el moment de la salutació, el Pare Abat va agrair al Sant Pare les seves paraules i va dir-li que des de Montserrat preguen per a ell.  També van rebre la salutació del Papa sense esperar-s’ho els nens i nenes de l’Escolania els quals van interpretar alguna de les seves peces més representatives.

Durant  l’audiència el Papa Francesc que va signar en el llibre de la Confraria amb motiu de l’aniversari, va beneir també la imatge de la Mare de Déu de Montserrat de la Catedral de Girona, i la va entregar la Rosa d’Or amb motiu d’aquest vuitè centenari desitjant-los que «aquests només siguin els primers 800 anys de devoció i evangelització».

Crida a la pau

Diumenge, després de l’Àngelus, el Cardenal Joan Josep Omella va presidir la missa la Basílica de Sant Pere del Vaticà, durant la qual va fer referència a la Rosa d’Or entregada pel Sant Pare. Va dir però que «la millor rosa d’or és la fe que portem a les nostres diòcesis, parròquies i comunitats». En aquest sentit, va exhortar els pelegrins a «tornar als nostres llocs i manifestem la joia de la fe».

Durant l’homilia també, va fer una crida a la Pau. Fent referència especialment als conflictes recents que hi ha a Terra Santa i a la guerra que continua a Ucraïna, va exhortar a «fer de la nostra vida una pregària de pau».

Després de la missa, tota la comitiva es va desplaçar a l’església de la Mare de Déu de Montserrat de Roma, on van Visita espiritual a l’Església de la Mare de Déu de Montserrat de Roma. Tots plegats van entonar le cant del virolai.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)