Discurs del Sant Pare Francesc als membres de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat

Paraules del papa Francesc amb motiu del 800 aniversari de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat

09 Oct, 2023
Església de Barcelona

Pati de Sant Dàmas, Ciutat del Vaticà.
Dissabte, 7 d’octubre del 2023

Bon dia a tots!

Benvinguts. Saludo cordialment el cardenal Omella, el Pare Abat de Montserrat Manel Gasch, els altres bisbes, sacerdots, religiosos presents, i tots els fidels que participen en aquest pelegrinatge. Gràcies, gràcies per aquesta visita. Estic content de rebre’ls i de veure’ls en aquest dia que celebrem la nostra Mare celestial sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser. Celebrar Maria és celebrar la proximitat i la tendresa de Déu que es troba amb el seu poble, que no ens deixa sols, que ens ha donat una Mare que ens cuida i acompanya. És celebrar la proximitat de Déu perquè l’estil de Déu és proximitat, compassió i tendresa. Així estima Déu i veient Maria un entén la proximitat de Déu, la compassió de Déu en una Mare i la tendresa de Déu.

Precisament vostès o van venir com a pelegrins a Roma per celebrar, donar gràcies al Senyor per aquesta presència de Maria tan propera que, des de fa 800 anys, els acompanya en el camí de la vida cristiana. Evoquem ara la seva imatge: la Mare de Déu de Montserrat, la volguda “Moreneta”, està asseguda i té el Nen a la falda, és la “Mare de Déu”, ia la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers, és la “ Reina i Senyora de tot allò creat”.

Tenir present aquesta doble vocació de Maria a ser mare de Déu i mare nostra ens ajuda a reflexionar sobre el tema escollit per a aquest pelegrinatge: “Pietat popular, amistat social i confraternitat universal”. Sabem que la devoció mariana significa molt a les manifestacions de pietat del sant poble fidel de Déu. És la Mare. Pensem, en aquests 800 anys de presència a Montserrat, quants fidels visitant el seu santuari, desgranant els comptes del rosari, demanant amb humilitat i senzillesa a la Moreneta la seva intercessió per ells, pels seus éssers estimats! I quantes, quantes manifestacions d’afecte filial, de súpliques i accions de gràcies! Quan el Poble de Déu visitarà la seva Mare, s’expressa, s’expressa d’una manera que potser no ho fa tant en cap altre tipus de pregària. Davant de la Mare, com que es desperten els sentiments més nobles d’una persona. I quan Maria escolta les nostres pregàries, fa aquest gest, que és el gest més marià. Assenyala Jesús: “Feu el que Ell us digui”. És el gest típicament marià. Indica el camí i parla el seu Fill perquè entengui.

La força evangelitzadora de la pietat popular crea condicions favorables perquè els llaços d’amistat i fraternitat entre els pobles creixin i s’enforteixin (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium nn. 122-126). Sant Pau VI ja ho havia entès, i va canviar el nom: de “religiositat popular” a “pietat popular”. I al seu Evangelii Nuntiandi té paràgrafs molt clarets sobre aquesta gràcia ―és una gràcia que tenen els pobles― de la pietat popular.

I també en aquest aspecte, la devoció mariana té un lloc privilegiat. Maria és advocada, però avui dia la paraula “advocat” és massa funcional, és millor dir és “facilitadora”. Maria és facilitadora en els conflictes i els problemes, com en la manca de vi als casaments.

Ella ens ajuda a “desfer els nusos” que s’hagin fet en nosaltres i entre nosaltres. És a dir, Maria també aplana el camí de l’amistat entre els pobles, convidant-nos a tornar la nostra mirada a l’origen i la meta de la nostra existència, que és Jesucrist, i ens anima a seguir-ne l’exemple, recorrent els camins de la pau, l’amabilitat , l’escolta i el diàleg pacient i confiat.

Germans i germanes, la Mare de Déu de Montserrat, amb el món a les mans, ens convida a viure aquesta fraternitat universal, sense fronteres, sense exclusions, que dissipa les ombres d’un entorn tancat. Ella «està atenta no només Jesús sinó també “la resta dels seus descendents” (Ap 12,17). Ella, amb el poder del Ressuscitat, vol parir un món nou, on tots són germans, on hi hagi lloc per a cada descartat de les nostres ciutats, on resplendeixin la justícia i la pau» (Carta enc. Fratelli tutti, n. 278). Per a ella no hi ha descart, és la Mare dels descartats, dels quals nosaltres descartem perquè els va a buscar. No coneix l?actitud de descartar ningú. I com que és Mare, sap escoltar tantes coses, tantes peticions, fins i tot quan neixen d’un cor doble, d’un cor que no és coherent amb ell mateix, un cor injust que fa mal. Escolta, escolta el fill criminal també.

És bonic reflexionar sobre aquests temes i poder experimentar junts l’alegria d’anunciar Crist de la mà de Maria, Mare de l’Evangeli vivent, Estrella de l’evangelització. Els animo a seguir endavant en aquesta missió, que és do i tasca. Que Jesús els beneeixi, que la Verge els cuidi ―és bona cuidadora, sap cuidar― i que els ajudi a seguir caminant junts. I, de passada, els demano que no us oblideu de resar per mi. Gràcies.

Papa Francesc

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)