Discurs del Sant Pare Francesc als membres de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat

Pati de Sant Dàmas, Ciutat del Vaticà.
Dissabte, 7 d’octubre del 2023

Bon dia a tots!

Benvinguts. Saludo cordialment el cardenal Omella, el Pare Abat de Montserrat Manel Gasch, els altres bisbes, sacerdots, religiosos presents, i tots els fidels que participen en aquest pelegrinatge. Gràcies, gràcies per aquesta visita. Estic content de rebre’ls i de veure’ls en aquest dia que celebrem la nostra Mare celestial sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser. Celebrar Maria és celebrar la proximitat i la tendresa de Déu que es troba amb el seu poble, que no ens deixa sols, que ens ha donat una Mare que ens cuida i acompanya. És celebrar la proximitat de Déu perquè l’estil de Déu és proximitat, compassió i tendresa. Així estima Déu i veient Maria un entén la proximitat de Déu, la compassió de Déu en una Mare i la tendresa de Déu.

Precisament vostès o van venir com a pelegrins a Roma per celebrar, donar gràcies al Senyor per aquesta presència de Maria tan propera que, des de fa 800 anys, els acompanya en el camí de la vida cristiana. Evoquem ara la seva imatge: la Mare de Déu de Montserrat, la volguda “Moreneta”, està asseguda i té el Nen a la falda, és la “Mare de Déu”, ia la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers, és la “ Reina i Senyora de tot allò creat”.

Tenir present aquesta doble vocació de Maria a ser mare de Déu i mare nostra ens ajuda a reflexionar sobre el tema escollit per a aquest pelegrinatge: “Pietat popular, amistat social i confraternitat universal”. Sabem que la devoció mariana significa molt a les manifestacions de pietat del sant poble fidel de Déu. És la Mare. Pensem, en aquests 800 anys de presència a Montserrat, quants fidels visitant el seu santuari, desgranant els comptes del rosari, demanant amb humilitat i senzillesa a la Moreneta la seva intercessió per ells, pels seus éssers estimats! I quantes, quantes manifestacions d’afecte filial, de súpliques i accions de gràcies! Quan el Poble de Déu visitarà la seva Mare, s’expressa, s’expressa d’una manera que potser no ho fa tant en cap altre tipus de pregària. Davant de la Mare, com que es desperten els sentiments més nobles d’una persona. I quan Maria escolta les nostres pregàries, fa aquest gest, que és el gest més marià. Assenyala Jesús: “Feu el que Ell us digui”. És el gest típicament marià. Indica el camí i parla el seu Fill perquè entengui.

La força evangelitzadora de la pietat popular crea condicions favorables perquè els llaços d’amistat i fraternitat entre els pobles creixin i s’enforteixin (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium nn. 122-126). Sant Pau VI ja ho havia entès, i va canviar el nom: de “religiositat popular” a “pietat popular”. I al seu Evangelii Nuntiandi té paràgrafs molt clarets sobre aquesta gràcia ―és una gràcia que tenen els pobles― de la pietat popular.

I també en aquest aspecte, la devoció mariana té un lloc privilegiat. Maria és advocada, però avui dia la paraula “advocat” és massa funcional, és millor dir és “facilitadora”. Maria és facilitadora en els conflictes i els problemes, com en la manca de vi als casaments.

Ella ens ajuda a “desfer els nusos” que s’hagin fet en nosaltres i entre nosaltres. És a dir, Maria també aplana el camí de l’amistat entre els pobles, convidant-nos a tornar la nostra mirada a l’origen i la meta de la nostra existència, que és Jesucrist, i ens anima a seguir-ne l’exemple, recorrent els camins de la pau, l’amabilitat , l’escolta i el diàleg pacient i confiat.

Germans i germanes, la Mare de Déu de Montserrat, amb el món a les mans, ens convida a viure aquesta fraternitat universal, sense fronteres, sense exclusions, que dissipa les ombres d’un entorn tancat. Ella «està atenta no només Jesús sinó també “la resta dels seus descendents” (Ap 12,17). Ella, amb el poder del Ressuscitat, vol parir un món nou, on tots són germans, on hi hagi lloc per a cada descartat de les nostres ciutats, on resplendeixin la justícia i la pau» (Carta enc. Fratelli tutti, n. 278). Per a ella no hi ha descart, és la Mare dels descartats, dels quals nosaltres descartem perquè els va a buscar. No coneix l?actitud de descartar ningú. I com que és Mare, sap escoltar tantes coses, tantes peticions, fins i tot quan neixen d’un cor doble, d’un cor que no és coherent amb ell mateix, un cor injust que fa mal. Escolta, escolta el fill criminal també.

És bonic reflexionar sobre aquests temes i poder experimentar junts l’alegria d’anunciar Crist de la mà de Maria, Mare de l’Evangeli vivent, Estrella de l’evangelització. Els animo a seguir endavant en aquesta missió, que és do i tasca. Que Jesús els beneeixi, que la Verge els cuidi ―és bona cuidadora, sap cuidar― i que els ajudi a seguir caminant junts. I, de passada, els demano que no us oblideu de resar per mi. Gràcies.

Papa Francesc