M. Vattamattam: “El repte és ser socis de l’Esperit Sant”

El superior general dels Missioners Claretians destaca en una conferència el testimoni d'alegria i fraternitat dels fidels que entreguen tota la seva vida a Déu

19 Maig, 2017
Església de Barcelona

El Superior General dels Missioners Claretians, el pare Mathew Vattamattam va pronunciar aquest dimecres la conferència “La tasca dels missioners en el món d’avui” a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret. El pare Vattamattam va exposar com a clau de la vida cristiana i del testimoni dels religiosos l’alegria i la fraternitat. Va remarcar que avui “el repte és com ser aliats i socis de l’Esperit Sant, cocreadors amb l’Esperit”. “La fe cristiana es mesura per l’alegria que portem a dins” i, concretament, “hi ha una alegria pròpia de la vida consagrada que no s’ha d’anar a buscar a fora”. El pare Vattamattam va marcar quatre eixos amb els quals la vida consagrada pot continuar sent significativa en el món d’avui. Primer, amb l’alegria: “Un missioner alegre és el millor testimoni de la fe”. Segon, sent “testimoni amb la mateixa vida de l’experiència de Déu”. Tercer, amb un testimoni de fraternitat, en una comunitat de germans on “el color, el lloc de naixement, l’estatus… no importa. El que importa és que som germans”. I, quart, una presència profètica. “En una societat hipersexualitzada, que menysté la pobresa i que considera que l’obediència és infantil” els tres vots d’obediència, pobresa i castedat tenen molta força: “la vida religiosa és en si mateixa una vida profètica”.

“Una mirada universal”

El Superior General va aportar una mirada universal des de la seva experiència personal, els seus orígens a l’Àsia. El pare Vattamattan va néixer el 1959 a Kalathoor, Kerala (Índia). Va ser mestre de novicis de la província claretiana i director d’una casa d’espiritualitat de Bangalore. Abans de ser escollit superior general el 2015, durant 12 anys va formar part de l’equip general de la congregació a Roma com a consultor general i prefecte de formació. En aquesta etapa va fer diverses estades a la Casa d’Espiritualitat de Vic per participar en els cursos per a formadors. Entre els anys 1989 i 1994 també havia estat a Roma estudiant les llicenciatures en teologia sistemàtica i en psicologia a la Universitat Gregoriana.

“Estaré preocupat si el foc del carisma claretià s’extingeix”

Des d’aquest coneixement del món claretià i de l’Església Universal, el Superior General va reconèixer que avui no es viu una primavera de la vida religiosa al món occidental i que “tancar o fusionar comunitats pot engendrar pessimisme”. Però va demanar no fer-ne “una lectura matemàtica” perquè “la vida religiosa és un ball amb Déu que no té en compte els guanys i les pèrdues per determinar l’èxit”. “Estaré preocupat si el foc del carisma claretià s’extingeix del cor dels germans, no si disminueix el nombre de germans”, va remarcar. “És el testimoni joiós el que ens fa missioners” i “pels claretians la qüestió és mantenir viu el foc”.

“Els temps de Claret eren més difícils”

El pare Vattamattam va emmarcar aquesta reflexió sobre la vida religiosa en el context mundial actual en el qual “hi ha un crit de canvi; diverses crisis indiquen que no podem continuar així per molt temps”. Un context en el qual “el paper de l’Església és dir alguna cosa que ens apropi a la plenitud”. Alhora, avui “l’Esperit Sant ens ha enviat el papa Francesc com un regal per guiar l’Església”. També va recordar que “els temps de Claret eren més difícils”, amb persecucions i una forta crisi social: “la diferència és que ara el que passa en qualsevol lloc ens afecta a tots els altres”. Un món en el qual també veu “creixement del sentiment d’unitat i de solidaritat” i en el qual “guanya terreny la idea que tot el món és una xarxa unida”. Com a exemple va senyalar que “quan hi ha un tsunami a l’Àsia tot el món s’hi bolca”.

“L’altre mai no és una amenaça”

En aquest context, “com a Claretians busquem assumir la missió col·lectivament, com una comunitat” i en la que “l’altre mai no és una amenaça”. Per això, “el repte és com ser aliats i socis de l’Esperit Sant, cocreadors amb l’Esperit”.

El Superior General va explicar que una lectura de la història des de l’Evangeli ens ha de portar a veure que “moltes coses que passen al món no es poden preveure amb tots els càlculs científics que tenim al nostre abast. Hi ha una fe que condiciona la història”. I, “l’Esperit, que obra més enllà dels paràmetres de la història, és la nostra font d’esperança”.

L’aportació des de l’Àsia és molt rellevant en aquest sentit: “El món occidental té la riquesa de mirar les coses en detall. Orient té la riquesa de mirar el conjunt de les coses, no els detalls”. Per exemple, “a Occident es pot fer un doctorat sobre mística sense resar i a Orient això és impensable”. La visió trinitària de la divinitat també és una clau rellevant perquè “el conjunt és més que la relació de les parts” on el “nosaltres és més que el jo i el tu”.

Atent a l’Església i al món

La conferència va estar organitzada per la Fundació Claret i per la Unió de Religiosos de Catalunya. En la presentació el president de l’URC, el claretià Màxim Muñoz, va recordar que fins ara només hi havia hagut un superior general de la congregació que no procedia d’Europa. Alhora, la presència a l’Índia dels claretians no es va iniciar fins al 1970, just quatre anys abans que el pare Vattamattam ingressés a la Congregació Claretiana. El pare Màxim Muñoz, que va conèixer el pare Vattamattam quan els dos estudiaven a Roma, el va definir “una persona ben formada, senzilla, sensible i que desprèn molta pau, i que està molt atenta als moviments i tendències actuals de l’Església i del món”.

La conferència es pot veure integrament al canal ClaretTV.

Fins dimecres vinent el pare Mathew Vattamattam estarà a la Casa d’Espiritualitat de Vic per participar en el curs l’internacional de formadors Claretians que s’hi realitza del 18 d’abril al 7 de juliol.

Font: Fundació Claret

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)