M. Vattamattam: «El repte és ser socis de l’Esperit Sant»

El superior general dels Missioners Claretians destaca en una conferència el testimoni d'alegria i fraternitat dels fidels que entreguen tota la seva vida a Déu

19 Maig, 2017
Església de Barcelona

El Superior General dels Missioners Claretians, el pare Mathew Vattamattam va pronunciar aquest dimecres la conferència «La tasca dels missioners en el món d’avui» a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret. El pare Vattamattam va exposar com a clau de la vida cristiana i del testimoni dels religiosos l’alegria i la fraternitat. Va remarcar que avui «el repte és com ser aliats i socis de l’Esperit Sant, cocreadors amb l’Esperit». «La fe cristiana es mesura per l’alegria que portem a dins» i, concretament, «hi ha una alegria pròpia de la vida consagrada que no s’ha d’anar a buscar a fora». El pare Vattamattam va marcar quatre eixos amb els quals la vida consagrada pot continuar sent significativa en el món d’avui. Primer, amb l’alegria: «Un missioner alegre és el millor testimoni de la fe». Segon, sent «testimoni amb la mateixa vida de l’experiència de Déu». Tercer, amb un testimoni de fraternitat, en una comunitat de germans on «el color, el lloc de naixement, l’estatus… no importa. El que importa és que som germans». I, quart, una presència profètica. «En una societat hipersexualitzada, que menysté la pobresa i que considera que l’obediència és infantil» els tres vots d’obediència, pobresa i castedat tenen molta força: «la vida religiosa és en si mateixa una vida profètica».

«Una mirada universal»

El Superior General va aportar una mirada universal des de la seva experiència personal, els seus orígens a l’Àsia. El pare Vattamattan va néixer el 1959 a Kalathoor, Kerala (Índia). Va ser mestre de novicis de la província claretiana i director d’una casa d’espiritualitat de Bangalore. Abans de ser escollit superior general el 2015, durant 12 anys va formar part de l’equip general de la congregació a Roma com a consultor general i prefecte de formació. En aquesta etapa va fer diverses estades a la Casa d’Espiritualitat de Vic per participar en els cursos per a formadors. Entre els anys 1989 i 1994 també havia estat a Roma estudiant les llicenciatures en teologia sistemàtica i en psicologia a la Universitat Gregoriana.

«Estaré preocupat si el foc del carisma claretià s’extingeix»

Des d’aquest coneixement del món claretià i de l’Església Universal, el Superior General va reconèixer que avui no es viu una primavera de la vida religiosa al món occidental i que «tancar o fusionar comunitats pot engendrar pessimisme». Però va demanar no fer-ne «una lectura matemàtica» perquè «la vida religiosa és un ball amb Déu que no té en compte els guanys i les pèrdues per determinar l’èxit». «Estaré preocupat si el foc del carisma claretià s’extingeix del cor dels germans, no si disminueix el nombre de germans», va remarcar. «És el testimoni joiós el que ens fa missioners» i «pels claretians la qüestió és mantenir viu el foc».

«Els temps de Claret eren més difícils»

El pare Vattamattam va emmarcar aquesta reflexió sobre la vida religiosa en el context mundial actual en el qual «hi ha un crit de canvi; diverses crisis indiquen que no podem continuar així per molt temps». Un context en el qual «el paper de l’Església és dir alguna cosa que ens apropi a la plenitud». Alhora, avui «l’Esperit Sant ens ha enviat el papa Francesc com un regal per guiar l’Església». També va recordar que «els temps de Claret eren més difícils», amb persecucions i una forta crisi social: «la diferència és que ara el que passa en qualsevol lloc ens afecta a tots els altres». Un món en el qual també veu «creixement del sentiment d’unitat i de solidaritat» i en el qual «guanya terreny la idea que tot el món és una xarxa unida». Com a exemple va senyalar que «quan hi ha un tsunami a l’Àsia tot el món s’hi bolca».

«L’altre mai no és una amenaça»

En aquest context, «com a Claretians busquem assumir la missió col·lectivament, com una comunitat» i en la que «l’altre mai no és una amenaça». Per això, «el repte és com ser aliats i socis de l’Esperit Sant, cocreadors amb l’Esperit».

El Superior General va explicar que una lectura de la història des de l’Evangeli ens ha de portar a veure que «moltes coses que passen al món no es poden preveure amb tots els càlculs científics que tenim al nostre abast. Hi ha una fe que condiciona la història». I, «l’Esperit, que obra més enllà dels paràmetres de la història, és la nostra font d’esperança».

L’aportació des de l’Àsia és molt rellevant en aquest sentit: «El món occidental té la riquesa de mirar les coses en detall. Orient té la riquesa de mirar el conjunt de les coses, no els detalls». Per exemple, «a Occident es pot fer un doctorat sobre mística sense resar i a Orient això és impensable». La visió trinitària de la divinitat també és una clau rellevant perquè «el conjunt és més que la relació de les parts» on el «nosaltres és més que el jo i el tu».

Atent a l’Església i al món

La conferència va estar organitzada per la Fundació Claret i per la Unió de Religiosos de Catalunya. En la presentació el president de l’URC, el claretià Màxim Muñoz, va recordar que fins ara només hi havia hagut un superior general de la congregació que no procedia d’Europa. Alhora, la presència a l’Índia dels claretians no es va iniciar fins al 1970, just quatre anys abans que el pare Vattamattam ingressés a la Congregació Claretiana. El pare Màxim Muñoz, que va conèixer el pare Vattamattam quan els dos estudiaven a Roma, el va definir «una persona ben formada, senzilla, sensible i que desprèn molta pau, i que està molt atenta als moviments i tendències actuals de l’Església i del món».

La conferència es pot veure integrament al canal ClaretTV.

Fins dimecres vinent el pare Mathew Vattamattam estarà a la Casa d’Espiritualitat de Vic per participar en el curs l’internacional de formadors Claretians que s’hi realitza del 18 d’abril al 7 de juliol.

Font: Fundació Claret

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix.

(Lc 15,1-10)