P. Faddi Najaar: «Aquells que habitem en un lloc de conflicte vivim una fe ardent»

Que significa viure la fe en un país en conflicte? Aquesta va ser una de les grans preguntes que es va respondre durant el testimoni del padre Faddi Najaar, vingut expressament de Síria, convidat per Ajuda a l’Església Necessitada. L’acte va tenir lloc a la parròquia Santa Joaquima Vedruna la qual, tot i que la convocatòria era a les nou del vespre, va quedar plena de fidels atrets per conèixer de primera mà les vivències del sacerdot sirià.

Faddi Najaar viu concretament a la localitat d’Alep, un dels llocs més afectats per la guerra. És el rector de la parròquia de San Miguel, que compta amb una comunitat formada per unes dues-centes famílies. A més a més, és el director d’escola i professor d’Universitat.

#GuerraOlvidada

Aquesta segona setmana de desembre, Najaar ha arribat a Espanya acompanyat l’entitat Ajuda a l’Església Necessitada (ACN), per promoure la campanya de Nadal, que duu com a nom: #GuerraOlvidada. Està centrada especialment en l’ajuda a Síria, devastada per la guerra, després de tants anys d’aquest conflicte que va començar fa deu anys amb l’entrada del grup terrorista Daesh. Tal com va explicar le mateix convidat en declaracions a Església Barcelona, «estem en una Guerra olvidada de fa temps, sobre la qual els mitjans socials no reflecteixen què passa en realitat. Per això, estem aquí, per no ser oblidats i recordar que hi ha una minoria cristiana que tot i està amenaçada continua vivint la seva fe».

A Síria, entre el gruix de la població, els cristians han estat un dels sectors més afectats. Segons la fundació Ajuda a l’Església Necessitat, ara mateix queden només 400.000 cristians, del milió i mig que eren abans de començar la guerra, en el 2013. «Avui dia, després de la pandèmia hi ha necessitat d’aliments i un 90% de la població depenent de l’ajuda humanitària» explica Faddi.

El testimoni es va desenvolupar a partir d’una entrevista- diàleg entre el director promotor d’ACN Espanya, José Fernández Crespo i el sacerdot d’Alep. Aquest va detallar la situació que viuen i com, tot i després de la pandèmia, la pobresa, el patiment i l’emigració de la classe mitjana, «la fe continua viva i molt arrelada». I és que, tal com va dir, «a Síria el més raonable és creure en Déu perquè allà tot està fet per ell».

Intercanvi entre Orient i Occident

Una de les pautes que va subratllar és aquest intercanvi entre cristians d’orient i d’occident, entre els sirians i per exemple els d’Espanya. Mentre que els sirians aporten al cristianisme una fe viva els altres aporten el suport i el mateniment econòmic des dels projectes solidaris que permet que es mantingui. «Nosaltres, en ple lloc de conflicte presentem una fe ardent. No hem marxat ens hem quedat sentint la crida del Senyor, i la supervivència del cristianisme depèn de la vostra oració, però també del suport», explica.

En aquest aspecte, es va esmentar diversos projectes que la fundació condueix per tal d’ajudar no només a les famílies sinó també els joves que s’han quedat i volen viure a Síria. Entre aquests, el projecte «Gota de leche», que va recollir centenars de productes de llet en pols per als nadons, o d’altres, que han ajudat amb l’habitatge a les joves parelles.

Mantenir les arrels per garantir el futur

Al final, tal com declara Faddi són projectes que permeten que la fe continuï viva al territori de majoria musulmana. Una fe que en ple conflicte, assegura el sacerdot sirià, es transforma en «la fe de la misericòrdia». «La nostra fe cristiana en un món de guerra és una fe de contemplar Jesús plorant amb nosaltres.»

Davant l’emigració d’un gran gruix de la població cristiana, Faddi afirma que no el preocupa ser pocs. «No tinc por de la quantitat de quants serem. Jesús va començar amb dotze deixebles. No tenim por de ser pocs cristians. Però sí que ens preocupa que pensin els joves. Volem que no perdin les arrels cristianes». En aquest sentit assegura que és clau l’educació dels valors i l’acompanyament en la fe comunitària. 

Al final, Faddi Najaar té clar que «la decisió no depèn del govern sinó de la pròpia subsistència gràcies als projectes que donen suport per una nova resurrecció de Síria».