Ordenació diaconal de sis seminaristes a la Sagrada Família

Mons. David Abadías confereix l’ordenació diaconal a Xavier Campmany, Javier Casals, Santi Claret, Guillem Lisicic, David Lucena i Joan Piñol

Fotografies: G. Simón

Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona, va conferir l’ordenació diaconal a Xavier Campmany, Javier Casals, Santi Claret, Guillem Lisicic, David Lucena i Joan Piñol. La basílica de la Sagrada Família va acollir una cerimònia on hi van assistir prop de mil vuit-centes persones. Mons. Javier Vilanova i Pellisa, bisbe auxiliar de Barcelona, va concelebrar l’Eucaristia. També hi van ser al presbiteri, com a concelebrants, el rector de la basílica de la Sagrada Família, Mn. Josep Maria Turull, i el rector del Seminari Conciliar de Barcelona, Mn. Salvador Bacardit. Després d’uns anys de formació al Seminari Conciliar de Barcelona, els sis nous diaques seguiran preparant-se en el seu camí cap al sacerdoci.

Durant la seva homilia, Mons. Abadías va destacar que aquesta cerimònia era «la joia de l’Església diocesana que avui creix amb sis nous diaques al servei de l’Església que pelegrina a Barcelona». Sis nous diaques que el mateix bisbe auxiliar va tenir com a alumnes: «Agrair l’oportunitat també de poder avui celebrar aquesta ordenació, amb aquells que un dia vàreu ser alumnes de les classes d’història medieval que vaig tenir el goig de poder impartir».

Cor del bon pastor

«Tingueu el cor del bon pastor. Diaques avui, preveres demà, l’Església us demana que tingueu un cor de pastor, però no d’un pastor qualsevol, doncs el mateix Jesús ens posa en guàrdia sobre diverses tipologies de pastors, sinó que avui l’església us demana que tingueu el cor del bon pastor. Un cor que no es mou per cap altre raó ni desig que no sigui el bé de les ovelles, el seu creixement, tot acompanyant-les i alimentant-les. Tingueu el cor del bon pastor que te cura i que coneix pel nom a les ovelles» destacava el bisbe auxiliar de Barcelona.

A més, va advertir dels perills d’un cor que no segueix aquests ideals. «El cor del bon pastor, no és el cor d’un assalariat que sols cerca en el fons, el seu propi benefici. Un diaca avui, i prevere demà que busques sols el seu propi benefici, seria un frau i una pena». Per això, Mons. Abadías va exhortar-los a «esdevenir signe real de la presència de Déu, que amb una donació autèntica i una caritat viva, alimenta i serveix als fills i filles de Déu».

Mirada interior, caritat i esperança

El bisbe auxiliar va explicar que el cor del bon pastor està ungit per tres realitats: la mirada interior, la caritat i l’esperança. Va detallar que la mirada interior implica l’espai de silenci i encontre amb el Pare, exhortant els diaques a cuidar la pregària, la vida sacramental, el temps de recés, els exercicis espirituals, la confessió i la direcció espiritual. «Cuideu-vos interiorment. Sols així allunyareu les temptacions que poden, poc a poc, anular el cor del pastor per substituir-lo pels interessos de l’assalariat».

Sobre la caritat, va assenyalar que «el diaca és signe preferent i visible de la caritat. Caritat envers els més petits i fràgils, els més necessitats, en tots els sentits, materials i espirituals. El servei, especialment als més pobres, que avui se us confia no són engrunes d’aparença i compliment, sinó que és un estil de vida».

I finalment, va destacar la importància de l’esperança, configurant els nous diaques com a portadors de llum i d’esperança per als seus germans, portant pau i esperança als cors dels altres amb les seves paraules i accions. «Sou un signe visible d’un món nou, sou signe visible del Regne de Déu. Sols la branca que està unida al troc pot produir la flor que amb el seu perfum i la seva bellesa alegra la creació. Sols d’una branca unida al tronc en pot sortir el fruit que alimenta i genera vida».

La llavor del diaconat

«Amb la vostra ordenació al diaconat es planta la llavor del gra de mostassa, la més petita, en aquesta terra del vostre cor que ha estat treballada i preparada durant anys al seminari. El diaconat avui i el sacerdoci demà no és una recerca de l’èxit, en cap nivell, sinó, de fecunditat. No són números, són persones. No són estadístiques, és el projecte del Regne. Que l’esperança us sostingui en tot el vostre ministeri. És la mirada pròpia dels deixebles, és la mirada del creient».

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...