Ordenació diaconal de sis seminaristes a la Sagrada Família

Mons. David Abadías confereix l’ordenació diaconal a Xavier Campmany, Javier Casals, Santi Claret, Guillem Lisicic, David Lucena i Joan Piñol

17 Juny, 2024
Església de Barcelona

Fotografies: G. Simón

Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona, va conferir l’ordenació diaconal a Xavier Campmany, Javier Casals, Santi Claret, Guillem Lisicic, David Lucena i Joan Piñol. La basílica de la Sagrada Família va acollir una cerimònia on hi van assistir prop de mil vuit-centes persones. Mons. Javier Vilanova i Pellisa, bisbe auxiliar de Barcelona, va concelebrar l’Eucaristia. També hi van ser al presbiteri, com a concelebrants, el rector de la basílica de la Sagrada Família, Mn. Josep Maria Turull, i el rector del Seminari Conciliar de Barcelona, Mn. Salvador Bacardit. Després d’uns anys de formació al Seminari Conciliar de Barcelona, els sis nous diaques seguiran preparant-se en el seu camí cap al sacerdoci.

Durant la seva homilia, Mons. Abadías va destacar que aquesta cerimònia era «la joia de l’Església diocesana que avui creix amb sis nous diaques al servei de l’Església que pelegrina a Barcelona». Sis nous diaques que el mateix bisbe auxiliar va tenir com a alumnes: «Agrair l’oportunitat també de poder avui celebrar aquesta ordenació, amb aquells que un dia vàreu ser alumnes de les classes d’història medieval que vaig tenir el goig de poder impartir».

Cor del bon pastor

«Tingueu el cor del bon pastor. Diaques avui, preveres demà, l’Església us demana que tingueu un cor de pastor, però no d’un pastor qualsevol, doncs el mateix Jesús ens posa en guàrdia sobre diverses tipologies de pastors, sinó que avui l’església us demana que tingueu el cor del bon pastor. Un cor que no es mou per cap altre raó ni desig que no sigui el bé de les ovelles, el seu creixement, tot acompanyant-les i alimentant-les. Tingueu el cor del bon pastor que te cura i que coneix pel nom a les ovelles» destacava el bisbe auxiliar de Barcelona.

A més, va advertir dels perills d’un cor que no segueix aquests ideals. «El cor del bon pastor, no és el cor d’un assalariat que sols cerca en el fons, el seu propi benefici. Un diaca avui, i prevere demà que busques sols el seu propi benefici, seria un frau i una pena». Per això, Mons. Abadías va exhortar-los a «esdevenir signe real de la presència de Déu, que amb una donació autèntica i una caritat viva, alimenta i serveix als fills i filles de Déu».

Mirada interior, caritat i esperança

El bisbe auxiliar va explicar que el cor del bon pastor està ungit per tres realitats: la mirada interior, la caritat i l’esperança. Va detallar que la mirada interior implica l’espai de silenci i encontre amb el Pare, exhortant els diaques a cuidar la pregària, la vida sacramental, el temps de recés, els exercicis espirituals, la confessió i la direcció espiritual. «Cuideu-vos interiorment. Sols així allunyareu les temptacions que poden, poc a poc, anular el cor del pastor per substituir-lo pels interessos de l’assalariat».

Sobre la caritat, va assenyalar que «el diaca és signe preferent i visible de la caritat. Caritat envers els més petits i fràgils, els més necessitats, en tots els sentits, materials i espirituals. El servei, especialment als més pobres, que avui se us confia no són engrunes d’aparença i compliment, sinó que és un estil de vida».

I finalment, va destacar la importància de l’esperança, configurant els nous diaques com a portadors de llum i d’esperança per als seus germans, portant pau i esperança als cors dels altres amb les seves paraules i accions. «Sou un signe visible d’un món nou, sou signe visible del Regne de Déu. Sols la branca que està unida al troc pot produir la flor que amb el seu perfum i la seva bellesa alegra la creació. Sols d’una branca unida al tronc en pot sortir el fruit que alimenta i genera vida».

La llavor del diaconat

«Amb la vostra ordenació al diaconat es planta la llavor del gra de mostassa, la més petita, en aquesta terra del vostre cor que ha estat treballada i preparada durant anys al seminari. El diaconat avui i el sacerdoci demà no és una recerca de l’èxit, en cap nivell, sinó, de fecunditat. No són números, són persones. No són estadístiques, és el projecte del Regne. Que l’esperança us sostingui en tot el vostre ministeri. És la mirada pròpia dels deixebles, és la mirada del creient».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit.

(Jn 15,1-8)