Omella: “Tant si plou com si no, sortirem!”

FOTO: Agustí Codinach

Tot i la predicció de pluja, finalment, aquest diumenge 3 de juny, la tradicional processó de Corpus Christi va poder sortir pels carrers de Barcelona. Confraries, ordes i congregacions religioses, autoritats polítiques i feligresos, d’arreu de la diòcesi, es van citar per celebrar amb l’arquebisbe la solemnitat de Corpus. Una festivitat que, tal com va dir Omella, recorda que “nosaltres som la custòdia vivent de Crist” que ha de portar l’amor enmig la societat”.

El cardenal Joan Josep Omella va presidir l’Eucaristia a l’interior de la Catedral de Barcelona. Concelebraven els bisbes auxiliars, Mons. Sergi Gordo i Mons Antoni Vadell, el capítol catedralici i una àmplia representació dels preveres diocesans. Entre la feligresia, destacaven els membres de l’Orde de Sant Sepulcre, amb les seves vestidures, i els nens i nenes, que recentment han fet la comunió.

El misteri de Déu

“És possible que Déu, tan gran, estigui en una cosa tan petita, com és un trosset de pa o un tast de vi?” Així va començar Omella, explicant el “misteri impressionant” a què fa referència la festivitat de Corpus. Tal com va dir, “un misteri que no comprenem”.  Com també, va recalcar la difucultat d’entendre l’existència de Déu. Un Déu tan bo, davant un món on hi ha tant de sofriment, que de vegades molts es pregunten.

Davant aquest plantejament, el cardenal va explicar que, és en el moment que Déu va prendre la condició humana i va passar pels mateixos problemes i dificultats de la humanitat, que Déu es fa present en cada una de les persones. “Déu està allà on hi ha el dolor, l’ésser humà, acompanyant-nos”.  En aquest sentit va citar constitució pastoral Gaudium et spes, del Concili Vaticà II, que diu: “Els dolors i les alegries del món són les alegries i sofriments dels cristians perquè són les de Crist”.

Va assegurar que “només qui es fa humil és capaç de conèixer el cor de Déu, ple d’amor i tendresa”. Una humilitat present en “un petit tros de pa i una mica de vi». Segons el cardenal, «el millor regal que ell ens va deixar”.

Hem de Sortir!

Amb motiu de Corpus, també festivitat de Càritas, el cardenal va exhortar a seguir el lema del nou Pla Pastoral. Una crida a «Sortir!», i «estar atents a les necessitats dels germans, sense prejudicis i amb un cor senzill». Una empenta, a sortir i treballar per la solidaritat i l’amor. També, a sortir per defensar la justícia, amb la fi «d’anul·lar les causes que provoquen el sofriment».

“Nosaltres cristians hem de mirar i veure en el germà aquesta mateixa carn de Crist en els pobres”. Així va instar Omella als presents. Es tracta “d’un camí canalitzat per entitats d’Església, com Càritas, però també, individualment per la feligresia». «Amb la vostra aportació i voluntariat, feu un món més just i més fratern, en pau i llibertat», va afegir.

En aquesta línia, posteriorment, als peus de la Catedral, va fer un símil fent al·lusió a què, de la mateixa manera que la processó havia sortit tot i el temporal, nosaltres els cristians també hem ho hem de fer. Perquè tot i les dificultats no podem aturar-nos. Perquè, tal com va dir el Cardenal , “tan si plou com si no plou sortirem”.

“Nosaltres som la custòdia vivent de Crist”

El cardenal va fer reflexionar sobre la funció de tots i cada un de nosaltres, en aquest dia de Corpus. “Tots nosaltres que participem avui en aquesta festa, participem del cos i la sang de Crist, i estem convidats a sortir i a portar-lo al món”. “No estem per lluitar uns contra els altres, sinó per viure com germans». «Donar-nos les mans i en la diferència construir un món en pau i  fraternitat”, va dir. En aquesta línia, va assegurar que més important que seguir en processó la custòdia  amb el Santíssim és el fet que “nosaltres som, la custòdia vivent de Crist, que portem el seu amor enmig del món”.

Després de la celebració, va sortir en processó, per la porta de Sant Iu, la custodia amb el Santíssim, per fer el recorregut a través dels carrers del centre de Barcelona. El bestiari i els gegants obrien el seguici que finalitzava amb la feligresia.