Nou curs de l’ISCREB

L’ISCREB comença un nou curs, i ho fa deixant tancat el curs anterior. “Volem ser un lloc de pont i de trobada amb tots aquells que estan interessats en aprofundir el fet religiós, en les recerques espirituals contemporànies”. Així ho explicava el director de l’ISCREB, Mn. Ramon Batlle. L’acte va ser l’ocasió per entregar els diplomes als alumnes que van fer algun dels graus de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona.

Un nou curs

Aquest curs 2019-2020 comença amb noves propostes, tant en modalitat virtual com en la presencial. Finalment, es podrà posar en marxa el Diploma d’Especialitat Universitària en Mitologia i Simbolisme, serà online en català i castellà. Així mateix, s’ha iniciat una col·laboració amb la Fundació Vidal i Barraquer per dissenyar els continguts teològics del Màster en Autoconeixement, Transformació Emocional i Cosmovisió Espiritual. També, l’ISCREB està treballant per oferir la DECA en euskera en col·laboració amb l’Instituto de Teología y Pastoral de la diòcesi de Bilbao. Per altra banda, s’ofereix una nova iniciativa per l’Escola de Llengües Clàssiques, exclusivament online, amb l’Hebreu I i II. També es farà un salt al sànscrit i a l’egipci clàssic. Per últim, aquest Sant Jordi sortirà a la llum la revista divulgativa: Horitzó, revista de ciències i religió.

«El diàleg interreligiós en el context de la comunicació intercultural»

El curs 2019-20 s’ha iniciat amb la lliçó inaugural del degà de la Facultat d’Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, Dr. Joan-Andreu Rocha Scarpetta. «El diàleg interreligiós en el context de la comunicació intercultural» ha estat el títol de la conferència. L’exposició s’ha dividit en quatre parts, s’ha iniciat el recorregut amb una aproximació a la noció de cultura i a la temàtica de la relació entre religió i cultura com a fonament de les dues àrees de coneixement que ens interessen.

Tot seguit, s’ha ofert una introducció a la trobada entre les religions i al desenvolupament del diàleg interreligiós amb el propòsit d’assentar el diàleg interreligiós en el seu context contemporani. A continuació, Rocha ha explicat la història, fonaments i objectius de la comunicació intercultural. Una secció final ha subratllat les diferències i característiques dels dos àmbits de coneixement i la manera com es complementen.

La conferència ha permès comprendre la complexitat de la relació entre cultura i religió. Al seu torn, en haver identificat les diferències entre aquests dos camps, s’ha pogut subratllar la seva complementarietat: “Malgrat els seus orígens diversos i a les seves diferències epistemològiques, el diàleg interreligiós i la comunicació intercultural constitueixen camps diferents però complementaris” assegurava Rocha.

La cultura i el diàleg interreligiós

Va fer una anàlisi de com la paraula cultura ha evolucionat en el temps, primerament significava natura agrícola i educació. Als segles XVIII i XIX la cultura es va convertir amb el desenvolupament de la civilització, a França; i la realitat universal a Alemanys. La Unesco defineix la paraula cultura com: “Un grup de trets espirituals, materials, intel·lectuals, i emocionals distintius d’una societat o grup social, que inclou totes les formes de ser en aquella societat”.

Per parlar sobre la cultura i el diàleg interreligiós, Joan-Andreu Rocha ho ha dividit en cinc apartats. Primerament, la tendència contextual que observa les tendències culturals. Després la tendència de valors que identifica els valors transversals de les diferents cultures. Seguidament la tendència de valors desitjables. Aquesta identifica els valors ideals per les cultures específiques. En quart lloc la tendència dels patrons variables, que identifica les formes amb què les diferents cultures han après a organitzar les seves experiències. Finalment, la tendència de la interculturalitat integrativa, que es basa en el procés d’acollida i integració d’aquests nous ciutadans.

El Dr. Rocha va finalitzar la seva ponència amb les diferències entre el diàleg interreligiós i la comunicació intercultural. En el primer cas s’analitzen primer les conviccions religioses i després s’inclou la cultura com a objecte de transformació. En el segon cas es comença amb els elements intrínsecs de cada cultura i acaba amb la cultura com un espai de la condició humana.

Predicar amb el testimoni

La religió és el motor de la cultura. Així ho definia el degà de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, el Dr. Armand Puig. “Actualment vivim en un món secularitzat, però abans el motor de la vida social era la religió” va assegurar. Per finalitzar, el cardenal Omella va tancar l’acte d’inici de curs de l’ISCREB felicitant a tothom pel treball constant. “Iniciem un nou curs ple de treball d’aprenentatge i d’aprofundiment” assegurava el cardenal. “Tenim tendència a dir que s’ha de fer i no complir-ho. Moltes vegades prediquem amb la reflexió coherent però no viscuda” indicava a tots els presents. “En el món actual s’escolta abans als testimonis que als mestres i si se’ls escolta, és perquè són mestres”. Així citava l’Arquebisbe de Barcelona.