Homenatge a Mons. Joan Planellas

L'Ateneu Universitari Sant Pacià agraeix tots els anys de saviesa i treball de l’actual arquebisbe de Tarragona

09 Oct, 2019
Església de Barcelona
Ramon Ripoll

L’Ateneu Universitari Sant Pacià  ret homenatge a Mons. Joan Planellas, Arquebisbe de Tarragona. Ho ha fet en un acte que ha exposat les qualitats del recent ordenat. El vicedegà de la FTC, Dr. Emili Marlés, ha fet una aproximació biogràfica i bibliogràfica a la persona i l’obra de l’homenatjat. Seguidament, el professor emèrit de la FTC, Dr. Xavier Morlans, ha parlat sobre Déu en l’ensenyament de la Teologia. Després el Dr. Salvador Pié ha fet el discurs sobre l’Església en l’ensenyament de la Teologia. Finalment el rector de l’AUSP Dr. Armand Puig ha clos l’acte que ha finalitzat amb unes paraules del Dr. Planellas.

La vida del nou arquebisbe de Tarragona

Nascut a Girona el 1955, va passar la seva infantesa a Berges. Planellas sempre ha estat arrelat al seu poble. Als 14 anys entra al seminari menor de Girona. Anys més tard entra al seminari major. Allà cursa teologia i filosofia. L’any 1979 va a Roma a estudiar teologia i amb 26 anys és ordenat diaca. Un any més tard, rebrà l’ordenació sacerdotal a Banyoles, l’any 82, on serà vicari fins que marxa a fer el servei militar a Sevilla. Després, comença la seva tasca com a professor del ministeri ordenat i el tractat de la fe al seminari de Girona amb 30 anys.

Dr. Joan Planellas el teòleg

Amb 33 anys, el Dr. Joan Planellas va ser nomenat director de l’Institut de Teologia de Girona, el qual va mantenir el càrrec durant 10 anys. Una tasca que combinava amb la de rector de parròquia a l’Empordar. “Planellas ha creat un llenguatge teològic que, arrelant-se a la tradició més autèntica del cristianisme, s’ha expressat en les categories dels homes i dones del nostre temps” ha assegurat el Dr. Emili Marlés.

Amb 41 anys va ser nomenat rector del Seminari Conciliar de Girona, un càrrec que va dur a terme durant sis anys. El 2002 va començar la seva tesi doctoral a Roma, que va acabar només amb dos anys. El 2004 ja feia la defensa d’aquesta titulada «Reflexió del Concili Vaticà II en els manuals d’eclesiologia espanyols».

“És un gran divulgador i el seu pensament està impregnat per les ensenyances del Concili Vaticà II” assegurava Marlés. “Mons. Joan té una gran capacitat d’empatia amb les persones, fa que et sentis part dels projectes que ell lidera. Sap consultar i escoltar les opinions dels que l’envolten, i s’alegra del bé dels altres. És una persona que crea comunió” afirmava. Mons. Planellas va ser degà de la Facultat de Teologia de Catalunya des del 2015 fins aquest 2019. “És una persona molt valorada com a professor i com a teòleg; té una gran solidesa teològica i una gran persona” concloïa Marlés.

De teòleg més pastor a pastor més teòleg

“Durant 15 anys, el Dr. Planellas ha sigut primer teòleg i després pastor” començava el rector de l’AUSP, Dr. Puig. “Ara comença una nova etapa amb més rellevància com a pastor”. “El fet de combinar aquestes dos vessants fa que, tot i les dificultats, es pugui seguir gaudint del seu mestratge teològic” matisava Puig. “Planellas ha ajudat moltes persones a caminar per la via de l’Evangeli, des de la discreció, el seny, la convicció i la saviesa. És un home de sensibilitat que donarà testimoni com a pastor així com ho ha fet a l’AUSP com a teòleg”, ha clos Puig. Finalment, l’homenatjat Mons. Planellas ha acabat l’acte amb una gran frase: “El cor de la teologia es el perfum genuí de l’evangeli de Jesús”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)