Un graffitti pels drets laborals

Amb el lema “treball decent i sou digne”, la Plataforma Església pel treball decent denuncia que prop de 430.000 persones encara es troben en situació d’atur

08 Oct, 2019
Església de Barcelona

Amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Decent, promoguda arreu del món el dia 7 d’octubre per l’Organització Internacional del Treball(OIT) i per la Confederació Sindical Internacional (CSI), més d’una cinquantena de persones s’han concentrat aquesta tarda a la Plaça Sant Jaume per reclamar polítiques d’ocupació que ajudin a revertir les conseqüències d’un mercat de treball inestable que crea una ocupació precària.

Art polític

L’acte públic, organitzat per la Plataforma Església pel Treball Decent, ha comptat amb la participació del Casal de joves la Barceloneta, un projecte de Càritas Diocesana de Barcelona dedicat a joves d’entre 16 i 21 anys en situació de vulnerabilitat social on hi combinen activitats lúdiques i formatives. Aquests joves han sigut els encarregats d’acolorir una il·lustració del ninotaire Nando que mostra un jove i una persona de mitjana edat sostenint unes pancartes. El jove es manifesta per un futur digne, i la persona gran es manifesta per un treball decent. Ambdues persones es troben en el mateix espai, simbolitzant que, malgrat la diferència d’edat, les reclamacions que estan duent a terme han d’anar en la mateixa direcció.

Un manifest molt crític

Durant la lectura del manifest, les entitats convocants han constatat que si bé hi ha una creació d’ocupació sostinguda, aquesta s’està alentint, situant-se al 2% durant el 2019, un punt per sota que l’any anterior. D’altra banda, també s’ha denunciat que la subocupació és encara elevada. Segons la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), un 43% de la població catalana amb jornada parcial voldria treballar més hores (abans de la crisi eren el 23%), el 18% dels assalariats té un contracte temporal i que el 41% dels aturats fa més d’un any que no troba feina (abans de la crisi era un 24%). També s’ha alertat que la feina ja no és un factor suficient per sortir de la pobresa, ja que segons el darrer informe FOESSA de Catalunya, el 52% de les llars en situació d’exclusió estan sustentades per una persona ocupada.

“El mercat laboral actual està creant una societat polaritzada, i la feina ha passat de ser un factor de protecció a un factor d’exclusió”, han advertit els portaveus de la Plataforma Església pel Treball Decent. Dones i joves: les persones més afectades per la precarietat laboral. Durant l’acció pública també s’ha volgut posar rostre als col·lectius més afectats per l’atur i la precarietat laboral, apuntant que el 36,4% dels joves encara es troben sense feina. D’altra banda, s’ha incidit en la feminització de la pobresa, indicant que la taxa de parcialitat femenina és 16 punts superiors a la masculina (23% vs. 7%). Això provoca que la taxa d’exclusió social de les llars sustentades per dones se situï en el 20,7%, quatre punts per sobre de la dels homes.

l’Esglèsia lluita a favor dels més vulnerables

En aquest context, la Plataforma Església pel Treball Decent ha demanat que la societat recuperi el sentit comunitari i fraternal, reivindicant el paper que correspon a la política exercida amb honestedat i transparència per revitalitzar el contracte social, en benefici de totes les persones.“Pensem que manifestant-nos serem capaços de poder canviar-ho”, ha dit Joan Martí, delegat de Mans Unides de Barcelona. Entre d’altres, s’ha de potenciar l’ocupació de les principals persones afectades per la precarietat i la pobresa, com són els joves, les persones amb baixa formació, els migrants o les dones. “Perquè hi ha persones que verdaderament tenen un treball, però un sou indigne”, ha continuat Martí. D’altra banda, s’ha reivindicat un sou mínim de 1.000 €/mes i més flexibilitat per assolir una millor conciliació laboral. Finalment, s’ha demanat revisar la manera en què s’està implementant la renda garantida de ciutadania (RGC), ja que no està arribant a les persones en situ. 

 

 

 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)