Un graffitti pels drets laborals

Amb el lema “treball decent i sou digne”, la Plataforma Església pel treball decent denuncia que prop de 430.000 persones encara es troben en situació d’atur

08 Oct, 2019
Església de Barcelona

Amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Decent, promoguda arreu del món el dia 7 d’octubre per l’Organització Internacional del Treball(OIT) i per la Confederació Sindical Internacional (CSI), més d’una cinquantena de persones s’han concentrat aquesta tarda a la Plaça Sant Jaume per reclamar polítiques d’ocupació que ajudin a revertir les conseqüències d’un mercat de treball inestable que crea una ocupació precària.

Art polític

L’acte públic, organitzat per la Plataforma Església pel Treball Decent, ha comptat amb la participació del Casal de joves la Barceloneta, un projecte de Càritas Diocesana de Barcelona dedicat a joves d’entre 16 i 21 anys en situació de vulnerabilitat social on hi combinen activitats lúdiques i formatives. Aquests joves han sigut els encarregats d’acolorir una il·lustració del ninotaire Nando que mostra un jove i una persona de mitjana edat sostenint unes pancartes. El jove es manifesta per un futur digne, i la persona gran es manifesta per un treball decent. Ambdues persones es troben en el mateix espai, simbolitzant que, malgrat la diferència d’edat, les reclamacions que estan duent a terme han d’anar en la mateixa direcció.

Un manifest molt crític

Durant la lectura del manifest, les entitats convocants han constatat que si bé hi ha una creació d’ocupació sostinguda, aquesta s’està alentint, situant-se al 2% durant el 2019, un punt per sota que l’any anterior. D’altra banda, també s’ha denunciat que la subocupació és encara elevada. Segons la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), un 43% de la població catalana amb jornada parcial voldria treballar més hores (abans de la crisi eren el 23%), el 18% dels assalariats té un contracte temporal i que el 41% dels aturats fa més d’un any que no troba feina (abans de la crisi era un 24%). També s’ha alertat que la feina ja no és un factor suficient per sortir de la pobresa, ja que segons el darrer informe FOESSA de Catalunya, el 52% de les llars en situació d’exclusió estan sustentades per una persona ocupada.

“El mercat laboral actual està creant una societat polaritzada, i la feina ha passat de ser un factor de protecció a un factor d’exclusió”, han advertit els portaveus de la Plataforma Església pel Treball Decent. Dones i joves: les persones més afectades per la precarietat laboral. Durant l’acció pública també s’ha volgut posar rostre als col·lectius més afectats per l’atur i la precarietat laboral, apuntant que el 36,4% dels joves encara es troben sense feina. D’altra banda, s’ha incidit en la feminització de la pobresa, indicant que la taxa de parcialitat femenina és 16 punts superiors a la masculina (23% vs. 7%). Això provoca que la taxa d’exclusió social de les llars sustentades per dones se situï en el 20,7%, quatre punts per sobre de la dels homes.

l’Esglèsia lluita a favor dels més vulnerables

En aquest context, la Plataforma Església pel Treball Decent ha demanat que la societat recuperi el sentit comunitari i fraternal, reivindicant el paper que correspon a la política exercida amb honestedat i transparència per revitalitzar el contracte social, en benefici de totes les persones.“Pensem que manifestant-nos serem capaços de poder canviar-ho”, ha dit Joan Martí, delegat de Mans Unides de Barcelona. Entre d’altres, s’ha de potenciar l’ocupació de les principals persones afectades per la precarietat i la pobresa, com són els joves, les persones amb baixa formació, els migrants o les dones. “Perquè hi ha persones que verdaderament tenen un treball, però un sou indigne”, ha continuat Martí. D’altra banda, s’ha reivindicat un sou mínim de 1.000 €/mes i més flexibilitat per assolir una millor conciliació laboral. Finalment, s’ha demanat revisar la manera en què s’està implementant la renda garantida de ciutadania (RGC), ja que no està arribant a les persones en situ. 

 

 

 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)