Mons. Sergi Gordo celebra Diumenge de Rams a la Sagrada Família convidant a ser «testimonis de pau»

«Que aquesta Setmana Santa sigui la setmana en la qual recordem el Príncep de la Pau i ho fem pregant per la pau a tants llocs del nostre món i també a la nostra Europa sacsejada» ha demanat el bisbe auxiliar de Barcelona

11 Abr, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

La Sagrada Família ha viscut el Diumenge de Rams amb la benedicció de rams, palmes i palmons i la posterior eucaristia oficiada pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo. La cerimònia que commemora la rebuda de Jesús a la ciutat de Jerusalem ha començat amb la benedicció dels rams a l’interior i exterior del temple on s’aglomeraven centenars de persones esperant l’espargiment de l’aigua beneïda. Amb Diumenge de Rams s’ha donat la benvinguda a la Setmana Santa de 2022 la primera oficiada amb certa normalitat des que va començar la pandèmia de la Covid-19.

«Que aquesta palma sigui el ram de la pau»

A l’exterior del temple el bisbe Sergi Gordo ha dirigit unes paraules a tots els que admiraven la celebració des de la plaça de la Sagrada Família. «Que aquesta palma que ha estat ruixada amb l’aigua beneïda sigui el ram de la pau» ha anunciat recordant les guerres que assolen el món, entre elles la d’Ucraïna. «Que aquesta Setmana Santa sigui la setmana en la qual recordem el Príncep de la Pau i ho fem pregant per la pau a tants llocs del nostre món i també a la nostra Europa sacsejada».

«L’armadura de Jesús és l’armadura de l’amor fins a l’extrem. Deixa’t tocar el cor. Deixa’t portar pel Senyor i sigues instrument de la seva pau» ha demanat Mons. Gordo qui ha finalitzat les seves paraules amb un: «Mai més la guerra, fora la barbàrie volem ser testimonis de pau d’aquell que és el Príncep de la Pau el que ve en nom del Senyor».

Ja des de l’interior de la basílica de la Sagrada Família el bisbe Gordo ha demanat que «en aquest Diumenge de Rams siguem els seus proclamadors, els seus anunciadors, els seus testimonis». El bisbe auxiliar de Barcelona ha demanat mirar el Diumenge de Rams d’enguany des dels ulls de Sant Lluc i ha recordat: «Visquem aquesta Setmana Santa atents als nostres germans que estan patint, molts refugiats a Europa, també aquí a casa nostra acollint-los, la majoria cristians. Que siguem apòstols de la no-violència, testimonis del Príncep de la Pau».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)