La Catedral de Barcelona torna a celebrar Diumenge de Rams sense les restriccions Covid

El cardenal Joan Josep Omella insta a ser portadors de pau a recordant l'arribada de Jesús a Jerusalem

11 Abr, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

Després de dos anys amb restriccions d’aforament a causa de la pandèmia, la Catedral de Barcelona aquest any sí que ha pogut obrir les portes del temple i celebrar Diumenge de Rams sense limitacions, segons l’aforament oficial. L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, va ser l’encarregat de presidir la celebració, enguany amb un aire d’alegria per la tornada a la normalitat, però alhora marcada per un tel grisós a causa de la situació de guerra que pateix Ucraïna i altres països que va recordar Omella, com Etiòpia. Un context que va instar a demanar una pregària a tots els fidels per la pau.

Rams portadors de pau

La imatge de centenars de rams i palmes sacsejant-se a la plaça de la catedral va tornar a dibuixar-se enguany. Pares i mares acompanyant els menuts, alguns d’ells alçats a les seves espatlles, els nens i nenes picant al terra amb energia i els avis i àvies amb un somriure acompanyant els nets i les netes aquest dia tan especial del calendari litúrgic recordant l’entrada de Jesús a Jerusalem.

El moment especial va ser quan l’olor i el so de branques d’olivera i de llorer, palmes i palmons va unir-se mentre el cardenal hi espargia l’aigua beneïda. Tal com va dir el Cardenal «portem a la mà un ram, perquè Jesús és el Príncep de la Pau i ens recorda que hem de ser portadors de Déu. Aquest ram ens recorda que nosaltres hem de ser portadors de pau al nostre entorn. A casa, a la feina… Demanem que tots nosaltres que som aquí i hem rebut la benedicció del Senyor portem pau a casa i arreu on anem», va dir.

Les 3 imatges de la passió de Jesús

A l’interior de la catedral, després del relat de la passió, el Cardenal va reflexionar sobre com aquests dies arriben els relats de la passió de molts germans sota l’atac de la guerra. «Quan veiem les imatges o escoltem els testimonis pensem quina falta d’humanitat, quina injustícia, i per cada un hi ha una imatge que ens toca el cor». Com a imatge que Jesús ens va deixar va destacar: l’admiració, la humilitat i l’amor fins a donar-se tot.

D’entrada l’admiració que va donar quan va entrar a Jerusalem. «No vam pensar que no governaria com els poderosos des de dalt – deia Omella – si no des de a baix. Ell no ve a governar amb espasa o bombes, ve a governar el cor», va dir. En segon lloc, fent una invitació als fidels a deslliurar-se dels egos i de l’orgull, va destacar la imatge d’humilitat de Jesús. «Déu totpoderós es fa home, entra i és maltractat com el pitjor. Jesús és humil i ens perdona a tots». Finalment, en tercer lloc, va recordar que va morir «va patir per tu i per a mi», per nosaltres, demostrant el seu amor i que era fill de Déu.

«Demanem al Senyor que ens ajudi a la conversió interior i que les nostres vides siguin més entregades a Déu en el servei d’amor als germans perquè tots són presència i imatge del nostre Déu».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)