Celebrem aquesta festa des de l’any 1586. I aquesta quarta basílica patriarcal de Roma, que el papa Sixte III la dedicà a Santa Maria, l’hauríem de representar amb una maqueta gegant de l’església: Maria és, de veritat, la Mare de Déu. És tan important aquesta veritat de fe, que en aquell temps havia de ser confirmada per un miracle: aquest dia d’estiu, hauria nevat sobre el perímetre on havia de ser construïda la basílica. Per això avui celebrem la Mare de Déu de les Neus. També les advocacions d’Àfrica, Blanca, Eivissa, Remei (patrona de la ciutat d’Alacant).

► HISTÒRIA DE LA FESTA

• Segle IV: Anomenada, primer, basílica ‘siciniana’, pel nom del seu fundador, rep el nom de ‘Liberiana’, pel Papa Liberi (352-366), que la consagra.
• 431, juny 22: En el Concili Ecumènic d’Èfes es proclama solemnement Maria com a “Mare de Déu” (Theotokos, i no simplement Christotokos = Mare de Crist) condemnant les tesis de Nestori, que nega que Maria fos generadora de Déu i atribuïa a Jesús dues persones diferents: l’una humana i l’altra divina.
• 435, agost 5: El papa Sixt (432-440) la dedica a la Mare de Déu i al poble de Déu: “Santa Maria, la Major”, primera basílica mariana de la ciutat de Roma, i d’Occident.
• Segle VII: Una tradició creu que hostatja el pessebre de Betlem (s’hi han portat fragments de fusta i de pedra de Palestina).
• 1570: El papa Pius V mana que se celebri el 5 d’agost.
• 1586: Festa, primer, de caràcter local, entra en el calendari romà. Se’n difon la llegenda: al segle IV, el cavaller Joan i la seva esposa -sense fills, i molt caritatius-, volen nomenar a la Mare de Déu com a hereva universal de llurs béns. En un somni que tenen (5 d’agost del 352), la mateixa Mare de Déu els demana que li construeixin una església a Roma, precisament en el lloc on vegin que la terra sigui coberta de neu (en ple ferragosto romà!) i és en el mont Esquilí. Realment la decisió de construir la basílica del papa Liberi només pot ser obra de Mare de Déu!

A l’agost l’aigua del cel fa bona la mel.