La Catedral de Barcelona torna a celebrar Diumenge de Rams sense les restriccions Covid

Fotografies: Catedral de Barcelona

Després de dos anys amb restriccions d’aforament a causa de la pandèmia, la Catedral de Barcelona aquest any sí que ha pogut obrir les portes del temple i celebrar Diumenge de Rams sense limitacions, segons l’aforament oficial. L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, va ser l’encarregat de presidir la celebració, enguany amb un aire d’alegria per la tornada a la normalitat, però alhora marcada per un tel grisós a causa de la situació de guerra que pateix Ucraïna i altres països que va recordar Omella, com Etiòpia. Un context que va instar a demanar una pregària a tots els fidels per la pau.

Rams portadors de pau

La imatge de centenars de rams i palmes sacsejant-se a la plaça de la catedral va tornar a dibuixar-se enguany. Pares i mares acompanyant els menuts, alguns d’ells alçats a les seves espatlles, els nens i nenes picant al terra amb energia i els avis i àvies amb un somriure acompanyant els nets i les netes aquest dia tan especial del calendari litúrgic recordant l’entrada de Jesús a Jerusalem.

El moment especial va ser quan l’olor i el so de branques d’olivera i de llorer, palmes i palmons va unir-se mentre el cardenal hi espargia l’aigua beneïda. Tal com va dir el Cardenal «portem a la mà un ram, perquè Jesús és el Príncep de la Pau i ens recorda que hem de ser portadors de Déu. Aquest ram ens recorda que nosaltres hem de ser portadors de pau al nostre entorn. A casa, a la feina… Demanem que tots nosaltres que som aquí i hem rebut la benedicció del Senyor portem pau a casa i arreu on anem», va dir.

Les 3 imatges de la passió de Jesús

A l’interior de la catedral, després del relat de la passió, el Cardenal va reflexionar sobre com aquests dies arriben els relats de la passió de molts germans sota l’atac de la guerra. «Quan veiem les imatges o escoltem els testimonis pensem quina falta d’humanitat, quina injustícia, i per cada un hi ha una imatge que ens toca el cor». Com a imatge que Jesús ens va deixar va destacar: l’admiració, la humilitat i l’amor fins a donar-se tot.

D’entrada l’admiració que va donar quan va entrar a Jerusalem. «No vam pensar que no governaria com els poderosos des de dalt – deia Omella – si no des de a baix. Ell no ve a governar amb espasa o bombes, ve a governar el cor», va dir. En segon lloc, fent una invitació als fidels a deslliurar-se dels egos i de l’orgull, va destacar la imatge d’humilitat de Jesús. «Déu totpoderós es fa home, entra i és maltractat com el pitjor. Jesús és humil i ens perdona a tots». Finalment, en tercer lloc, va recordar que va morir «va patir per tu i per a mi», per nosaltres, demostrant el seu amor i que era fill de Déu.

«Demanem al Senyor que ens ajudi a la conversió interior i que les nostres vides siguin més entregades a Déu en el servei d’amor als germans perquè tots són presència i imatge del nostre Déu».