La Catedral de Barcelona torna a celebrar Diumenge de Rams sense les restriccions Covid

El cardenal Joan Josep Omella insta a ser portadors de pau a recordant l'arribada de Jesús a Jerusalem

11 Abr, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

Després de dos anys amb restriccions d’aforament a causa de la pandèmia, la Catedral de Barcelona aquest any sí que ha pogut obrir les portes del temple i celebrar Diumenge de Rams sense limitacions, segons l’aforament oficial. L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, va ser l’encarregat de presidir la celebració, enguany amb un aire d’alegria per la tornada a la normalitat, però alhora marcada per un tel grisós a causa de la situació de guerra que pateix Ucraïna i altres països que va recordar Omella, com Etiòpia. Un context que va instar a demanar una pregària a tots els fidels per la pau.

Rams portadors de pau

La imatge de centenars de rams i palmes sacsejant-se a la plaça de la catedral va tornar a dibuixar-se enguany. Pares i mares acompanyant els menuts, alguns d’ells alçats a les seves espatlles, els nens i nenes picant al terra amb energia i els avis i àvies amb un somriure acompanyant els nets i les netes aquest dia tan especial del calendari litúrgic recordant l’entrada de Jesús a Jerusalem.

El moment especial va ser quan l’olor i el so de branques d’olivera i de llorer, palmes i palmons va unir-se mentre el cardenal hi espargia l’aigua beneïda. Tal com va dir el Cardenal «portem a la mà un ram, perquè Jesús és el Príncep de la Pau i ens recorda que hem de ser portadors de Déu. Aquest ram ens recorda que nosaltres hem de ser portadors de pau al nostre entorn. A casa, a la feina… Demanem que tots nosaltres que som aquí i hem rebut la benedicció del Senyor portem pau a casa i arreu on anem», va dir.

Les 3 imatges de la passió de Jesús

A l’interior de la catedral, després del relat de la passió, el Cardenal va reflexionar sobre com aquests dies arriben els relats de la passió de molts germans sota l’atac de la guerra. «Quan veiem les imatges o escoltem els testimonis pensem quina falta d’humanitat, quina injustícia, i per cada un hi ha una imatge que ens toca el cor». Com a imatge que Jesús ens va deixar va destacar: l’admiració, la humilitat i l’amor fins a donar-se tot.

D’entrada l’admiració que va donar quan va entrar a Jerusalem. «No vam pensar que no governaria com els poderosos des de dalt – deia Omella – si no des de a baix. Ell no ve a governar amb espasa o bombes, ve a governar el cor», va dir. En segon lloc, fent una invitació als fidels a deslliurar-se dels egos i de l’orgull, va destacar la imatge d’humilitat de Jesús. «Déu totpoderós es fa home, entra i és maltractat com el pitjor. Jesús és humil i ens perdona a tots». Finalment, en tercer lloc, va recordar que va morir «va patir per tu i per a mi», per nosaltres, demostrant el seu amor i que era fill de Déu.

«Demanem al Senyor que ens ajudi a la conversió interior i que les nostres vides siguin més entregades a Déu en el servei d’amor als germans perquè tots són presència i imatge del nostre Déu».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)