Se celebra la Jornada sobre la sinodalitat ecumènica amb el bisbe Vilanova

La trobada convida a aprofundir en els aspectes positius sobre com viure la unitat i com caminar junts com a cristians

11 Abr, 2022
Església de Barcelona

El Secretariat diocesà d’Ecumenisme ha celebrat una jornada oberta de reflexió i pregària amb membres de les Esglésies cristianes presents a l’arxidiòcesi de Barcelona amb el nom «Jornada sobre la sinodalitat ecumènica». El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, ha presidit l’acte que ha tingut lloc a l’Aula magna del Seminari Conciliar de Barcelona.

Caminar junts

L’objectiu de la trobada va ser aprofundir en els aspectes positius sobre com viure la unitat i com caminar junts com a cristians. En aquest sentit, en el moment de la benvinguda, la directora del Secretariat d’Ecumenisme, Montserrat Puigdellívol, va exposar com el Papa insisteix que una Església, «una església que escolta». «Tant la sinodalitat com l’ecumenisme són processos de caminar junts, – deia Puigdellívol-  l’ecumenisme afavoreix l’intercanvi de dons». Va assegurar que el sínode és una oportunitat per millorar les relacions entre les Esglésies cristianes vers una més gran col·laboració i comunicació interreligiosa.

Puigdellívol va donar la benvinguda a tots els presents, entre aquests els interventors. Destacaven el president emèrit de la Fundació Joan Maragall, Mn. Antoni Matabosch, el qual va exposar Pautes del camí sinodal: Què és el camí sinodal? Comunió. Participació. Missió. En segon lloc, el responsable de Sant’Egidio a Barcelona, Jaume Castro, que va reflexionar sobre Com podem caminar junts els cristians?

Durant la sessió, també van intervenir diferents testimonis, que van aportar la seva experiència des de diferents punts de vista de l’ecumenismes. A part, va haver un moment d’intervencions diverses moderades per Enric Vendrell, ex-director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. 

Cloenda

Mons. Jaume González-Agàpito, exdirector del Secretariat d’Ecumenisme, va intervenir amb una síntesi dels conceptes parlats. Va subratllar la importància del sínode que en els anys 21 i 23 convida l’Església a escoltar. Entre els aspectes destacats, va citar una frase d’Antoni Matabosc com a conclusiva, recordant que «tot allò que podem fer junts no cal fer-ho per separat».

El bisbe Javier Vilanova va cloure la jornada senyalant la mateixa trobada com un acte de sinodalitat. Va reflexionar que no és només un sínode per dos anys, sinó, «un camí i que ara el volem reemprendre encara amb més força tots com a germans, com diu la Fratelli Tutti. La clau d’aquest camí és l’esperit, per això ens cal viure amb escolta i actitud de pregària i fets d’amor», va dir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)