Mons. Sebastià Taltavull rep el premi Abat Marcet

La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat celebra la primera edició del guardó que reconeix anualment un llibre publicat en català de temàtica religiosa

02 Des, 2019
Església de Barcelona

El bisbe de Mallorca Sebastià Taltavull, antic bisbe auxiliar de la diòcesi de Barcelona, va rebre el Premi Abat Marcet per la seva obra: Brots de Vida. El reconeixement l’ha instituït la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, per reconèixer anualment un llibre publicat en català de temàtica religiosa. 

Reconeixement al llibre religiós

Es tracta de la primera edició del Premi Abat Marcet, el qual s’ha creat per identificar i difondre cada any un llibre de temàtica religiosa publicat en català. L’acte va tenir lloc a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, i l’encarregada de fer el lliurament va ser la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga.

Segons explica, Agència Baleària Servei d’Informació Catòlica, “amb aquesta iniciativa, la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat vol enfortir la presència del fet religiós en la cultura catalana i impulsar la presència de la llengua catalana en l’edició del llibre religiós”. Amb el nom d’Abat Marcet s’honora també la important obra cultural i religiosa d’Antoni Maria Marcet, abat de Montserrat entre 1913 i 1941, el qual va promoure l’ús del català com a llengua litúrgica i de cultura.

Brots de l’Evangeli avui

El llibre Brots de Vida es va presentar el passat mes de març a la Sagrada Família, Tal com va explicar el mateix autor el dia de la presentació “l’objectiu és fer arribar la lectura de la vida des d’una visió de l’Evangeli”. Per això, en el relat, el bisbe Sebastià, explica diverses vivències, que el va sorprendre enmig del seu dia a dia a la diòcesi Barcelonina. Relata situacions al carrer, en trajectes d’autobús, amb trobades de mossens o laics… En aquestes vivències viscudes el bisbe Taltavull destaca com hi va trobar una “flama de l’Evangeli”. D’aquí esdevé el títol, “Brots de vida”. “Creix un brot de vida en cada una d’aquestes situacions viscudes”, explicava Taltavull. Aquest llibre surt com a resultat tambe de la col.laboracio del bisbe de Mallorca amb Catalunya Cristiana. 

El jurat ha estat format pel benedictí Josep Miquel Bausset, la periodista Míriam Díez, Pere Fàbregues, l’assagista Ramon Pla i Arxé i el secretari de la Lliga, Marcel·lí Pons. Aquest ha valorat com “Taltavull projecta una mirada positiva i esperançada, amb un relat pròxim, de situacions al carrer, en trajectes d’autobús o en trobades amb persones de l’Església de Barcelona”. 

Qui era l’Abat Marcet?

El reconeixement porta el nom d’Abat Marcet en memòria de la immensa tasca desenvolupada per aquest monjo en favor de la llengua catalana. Va crear la Revista Montserratina i va promoure la traducció catalana de la Bíblia i va impulsar diverses publicacions. Així, va estendre l’ús del català tant com a llengua de relació dins el monestir. D’altra banda, va patrocinar el Primer Congrés Litúrgic de Montserrat, del 1915. Aquest  va suposar per a l’Església catalana un revifament de la litúrgia i un apropament als corrents innovadors centreeuropeus de l’època.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)