Valors cristians en el lleure

Entrevista a Enric Crous, el nou president del Patronat de la Fundació Pere Tarrés

02 Des, 2019
Església de Barcelona

L’empresari Enric Crous és el nou president del Patronat de la Fundació Pere Tarrés, del qual n’és membre des de 2011. Considera que li ha arribat el moment de retornar tot allò que ha rebut, a través d’una institució a la qual pot aportar la seva experiència “des de la visió d’haver dirigit organitzacions empresarials complexes”. Com a repte, es proposa “fer créixer les activitats socials i educatives de la Fundació, per arribar al màxim nombre de beneficiaris possible”.

Per què se sent proper a la Fundació?

Perquè té uns valors inspirats en la doctrina social de l’Església, per la seva tasca d’acompanyament en el creixement de la infància i de la joventut, i perquè la solidaritat que manifesta dia a dia és formidable. I també perquè he pogut constatar l’orgull que tenen tots de pertànyer a la institució, i això em fa sentir-me’n un membre més.

Per què el treball de la Fundació és necessari per a la societat actual?

Perquè en una societat cada dia més plural i més complexa, el treball de la Pere Tarrés és fonamental per donar exemple de solidaritat i de servei als més febles, i per poder transmetre al jovent els valors cristians a través de l’educació en el lleure. Gràcies a la Fundació, l’estiu passat més de 4.100 nens i nenes, i joves en situació de vulnerabilitat, van poder gaudir de casals i colònies. I tota aquesta acció social es basa en els valors de l’humanisme cristià!

Desenvolupar una tasca com aquesta l’acosta més a Déu?

Jo sempre he estat un privilegiat! He rebut molt en la meva vida. Ara em toca ser feliç tenint l’oportunitat de donar part del que he rebut als altres i d’intentar ser un modest seguidor de l’exemple del Crist, que recordo que va estar sempre al costat dels més febles, del més necessitats, dels malalts i dels desvalguts.

Entrevista realitzada por Òscar Bardají y Martín per al Full Dominical del 8 de desembre

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)