Mons. David Abadías: «Quin home escollim, el just o l’injust?»

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías ha fet la segona Predicació quaresmal aquest dijous en a Missa Conventual de la Catedral de Barcelona

01 Març, 2024
Església de Barcelona
Fotografia: Catedral de Barcelona

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías ha fet la segona Predicació quaresmal aquest dijous en a Missa Conventual de la Catedral de Barcelona, a la capella del Sant Crist de Lepant. En aquesta ocasió, continuant amb el tema de fons, que tracta de respondre la pregunta «Qui és Jesús per a mi?», el bisbe ha reflexionat sobre l’actitud que triem cada un de nosaltres per decidir el camí de la pròpia vida.

L’home just o l’injust?

«Quin home escollim, el just o l’injust?». Amb aquesta pregunta el bisbe va interpel·lar els fidels a l’inici de l’homilia per plantejar si realment Jesús està al centre de les nostres vides. Una reflexió al voltant de quina «opció vital» triem, és a dir, «com vivim i com actuem en el món on vivim».

Entrant en la cultura actual, el bisbe va explicar com de vegades, aquell que posa al centre altres prioritats, el seu benefici i l’avarícia pot semblar ser el que té el camí més fàcil, i qui finalment «triomfa». En contraposició, ha destacat com aquells que, en canvi, posen el Crist al centre de les seves vides i miren pel bé dels germans són percebuts com aquells que queden enrere. «Sembla que ser bo és de ximples – exposava amb decepció el bisbe David -. Que tothom et prendrà el pèl i et farà mal. Una idea que està molt arrelada a la nostra cultura. Els bons pateixen i es queden enrere» va afegir.

Davant aquesta reflexió Mons. Abadías va plantejar: «Ser bo surt a compte?». Responent a la pregunta va dir que, «tot i que externament les coses poden semblar diferents, internament aquell que opta per Déu en la seva vida, pot estar satisfet perquè ha trobat el sentit veritable». Traient el valor d’el fet material que un pot desitjar va assegurar que «mentre el cotxe s’espatlla o la casa s’ensorra, tot el temps que has invertit en Crist dona fruit».

Un camí de misericòrdia

Va advertir que aquesta actitud no es pot «improvisar en el darrer moment», sinó que ha de ser un camí al llarg de la vida. «La bondat no s’improvisa, el perdó no s’improvisa. Necessitem temps, un temps que tenim ara i aquí per treballar en el nostre cor», va exclamar.

Com a eina per treballar en aquest camí de bondat, va destacar les obres de misericòrdia, un servei amb els germans i un be  «per al mateix cor». «Escollim el Crist com la guia de la nostra vida i posem les obres de misericòrdia en les nostres accions tot i que a ulls del món», exhortava. «Escollim ser bons. Val més escollir que el món se’n rigui de nosaltres perquè hem escollit el bé, que no que ens aplaudeixin amb honors i grans premis però havent malgastat la vida».

Finalment, va convidar que aquest temps de Quaresma «creixem i donguem fruit des de les obres de la misericòrdia beneficiant els germans i el nostre cor».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)