Mons. David Abadías: «Quin home escollim, el just o l’injust?»

Fotografia: Catedral de Barcelona

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías ha fet la segona Predicació quaresmal aquest dijous en a Missa Conventual de la Catedral de Barcelona, a la capella del Sant Crist de Lepant. En aquesta ocasió, continuant amb el tema de fons, que tracta de respondre la pregunta «Qui és Jesús per a mi?», el bisbe ha reflexionat sobre l’actitud que triem cada un de nosaltres per decidir el camí de la pròpia vida.

L’home just o l’injust?

«Quin home escollim, el just o l’injust?». Amb aquesta pregunta el bisbe va interpel·lar els fidels a l’inici de l’homilia per plantejar si realment Jesús està al centre de les nostres vides. Una reflexió al voltant de quina «opció vital» triem, és a dir, «com vivim i com actuem en el món on vivim».

Entrant en la cultura actual, el bisbe va explicar com de vegades, aquell que posa al centre altres prioritats, el seu benefici i l’avarícia pot semblar ser el que té el camí més fàcil, i qui finalment «triomfa». En contraposició, ha destacat com aquells que, en canvi, posen el Crist al centre de les seves vides i miren pel bé dels germans són percebuts com aquells que queden enrere. «Sembla que ser bo és de ximples – exposava amb decepció el bisbe David -. Que tothom et prendrà el pèl i et farà mal. Una idea que està molt arrelada a la nostra cultura. Els bons pateixen i es queden enrere» va afegir.

Davant aquesta reflexió Mons. Abadías va plantejar: «Ser bo surt a compte?». Responent a la pregunta va dir que, «tot i que externament les coses poden semblar diferents, internament aquell que opta per Déu en la seva vida, pot estar satisfet perquè ha trobat el sentit veritable». Traient el valor d’el fet material que un pot desitjar va assegurar que «mentre el cotxe s’espatlla o la casa s’ensorra, tot el temps que has invertit en Crist dona fruit».

Un camí de misericòrdia

Va advertir que aquesta actitud no es pot «improvisar en el darrer moment», sinó que ha de ser un camí al llarg de la vida. «La bondat no s’improvisa, el perdó no s’improvisa. Necessitem temps, un temps que tenim ara i aquí per treballar en el nostre cor», va exclamar.

Com a eina per treballar en aquest camí de bondat, va destacar les obres de misericòrdia, un servei amb els germans i un be  «per al mateix cor». «Escollim el Crist com la guia de la nostra vida i posem les obres de misericòrdia en les nostres accions tot i que a ulls del món», exhortava. «Escollim ser bons. Val més escollir que el món se’n rigui de nosaltres perquè hem escollit el bé, que no que ens aplaudeixin amb honors i grans premis però havent malgastat la vida».

Finalment, va convidar que aquest temps de Quaresma «creixem i donguem fruit des de les obres de la misericòrdia beneficiant els germans i el nostre cor».