Mons Abadías: «Altar, Paraula i Caritat, és la missió i el regal del Senyor amb el diaconat»

Fotografies: Catalunya Cristiana (A. Codinach)

«Avui escrivim una nova pàgina a la història de la nostra arxidiòcesi, que tant de bo molts més continuïn». Així ho va expressar el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías al final de la celebració d’ordenació del nou diaca d’Andreu Salinas. En la festa del Naixement de Sant Joan Baptista, la Catedral de Barcelona va acollir la celebració diaconal, presidida pel bisbe auxiliar, i que va aplegar a capellans i diaques, i entre els assistents, familiars i amics del candidat al diaconat. 

En el moment de l’homilia Mons. David Abadias, que per primera vegada presidia una ordenació diaconal, va dirigir-se a Andreu Salines convidant-lo reflexionar en tot el recorregut viscut. «Una història que ha comptat amb la riquesa i coneixement de viure i experimentar expressions, vivències i llenguatges que tots han ajudat avui per respondre a aquesta crida del Senyor». 

 «Altar, Paraula i Caritat»

En aquest nou ministeri com a diaca, el bisbe va recordar-li que «Estàs cridat a fer que aquest regal pugui ser viscut i celebrat en el cor d’aquells que a través teu s’acostaran en aquests misteris». En aquest sentit, va mencionar tres aspectes claus a tenir en compte:  «Altar, Paraula i Caritat». «Aquesta és la missió i el regal que et dóna el Senyor amb el diaconat i un dia amb el Sacerdoci».   

En primer lloc, va exposar com «l’altar és allà on el diaconat pren forma». Referint-se a ell com a «servidor de l’altar», va encomanar-lo a «cuidar i estimar allò que ens acosta al Senyor i ens alegra en el cor. Des de la sobrietat, dIgnitat i alegria dels fills de Déu». 

En segon lloc, la paraula, la «segona gran missió que demana proclamar la paraula i ajudar que els altres la visquin també i l’estimin», va dir. «Ser la veu que proclama el Crist, amb el cor i humilitat». 

Com a tercer aspecte, Mons. Abadías va subratllar l’actitud de pobresa per apropar-nos a Déu, ja que «en els més petits és on trobem el rostre de Déu».

Ordenació diaconal, revestiment i inici

En el ritu de l’ordenació diaconal, va tenir lloc l’esperat moment, amb la pregària d’ordenació per part del bisbe Abadías amb la imposició de mans al cap dels candidats per ordenar-los diaques. Després, una vegada revestit amb l’estola i la dalmàtica, el bisbe va entregar-li el llibre dels ministeris com a signe de l’ofici diaconal, per proclamar l’Evangeli en les celebracions litúrgiques i el va abraçar per segellar l’acceptació del nou diaca, com a col·laborador seu. 

Una vegada feta la litúrgia de l’Eucaristia i el ritu de la comunió, es va donar pas al ritu conclusiu. Finalment, el ja Mn. Andreu Salinas, recentment ordenat va rebre l’escalfor dels presents a la Catedral que el van felicitar per aquest nou esglaó camí cap al sacerdoci. 

Respecte i alegria

Una vegada ordenat, Andreu Salinas explica com tot el respecte i vertígen que sentia abans de l’ordenació,  es va transformar en «una gran alegria, gratitud i emotivitat quan en la processó d’entrada de la missa vaig veure congregat a tot el “poble de Déu” entorn de l’altar per fer present Déu enmig d’aquella solemne celebració eucarística d’ordenació». «Déu va il·luminar en aquell moment totes les foscors o pors, es va autocomunicar al llarg de tota la celebració fent-me entendre que Ell m’acull en la seva Església com a diaca, com jo el vaig acollir més profundament en el meu cor el dia de la meva conversió», afegeix.

D’altra banda, a part de la satisfacció de rebre l’ordenació pel bisbe Abadías que s’estrenava ordenant a un ministre diaca, subratlla la il•lusió de l’assistència de tantes cares conegudes.  «De la gran massa d’assistents que van assistir, m’han confirmat que a través d’aquella celebració i dels cants que la guarnien, Déu els va tocar el cor. Això em permet construir un paral·lelisme amb el moment de la meva conversió als meus 11 anys en aquesta mateixa Catedral; quan Déu per mitjà de la bellesa de la litúrgia i del cant litúrgic tan sublim que custodia de manera especial l’Església catòlica, em va cridar a formar part del seu poble».