Mn. Cabot: «La comunitat cristiana ha de ser profètica amb una gran capacitat d’acollida»

Testimoni de Mn. Joan Cabot director del Secretariat de Pastoral amb Migrants de l'Arquebisbat de Barcelona

17 Abr, 2021
Església de Barcelona

Dins l’eix de la Pobresa, en el qual l’Església Arxidiocesana vol aprofundir especialment aquest any, en el Pla Pastoral, destaca la relació amb els migrants. Més que migrants, «persones que viuen o han viscut un procés de migració». Així ho detalla el responsable del Secretariat Diocesà amb migrants de Barcelona, Mn. Joan Cabot. Aquesta setmana, explica els propòsits d’aquest àmbit social de l’Església, dedicat a l’atenció dels nouvinguts. Una àrea «molt transversal, ja que, es troba a totes les pastorals eclesials», assegura Mn. Cabot. 

Pastoral integradora i diversa

El Secretariat Diocesà de Pastoral amb migrants, és una part compresa dintre de la Pastoral Social. Com a objectiu, vol promoure una pastoral multicultural, oberta i integradora. És a dir,  que respongui a la diversitat orígens, tradicions i cultures dels cristians i cristianes que avui formem l’Església a Catalunya. 

Tal com explica Mn. Cabot, «pretén ajudar a fer una bona acollida a aquells en procés de migració, ja sigui, a l’Església com a la societat». Per això, d’una banda, ofereix atenció social gestionada amb altres entitats especialitzades en habitatge, ocupació laboral o papers. Aquestes entitats, entre les quals s’hi troba Càritas Barcelona, es dediquen a facilitar totes aquestes necessitats. Així, la pastoral Social coordina les relacions i facilita el contacte de les persones amb aquestes institucions.

Procés d’integració mutu

D’altra banda, fora del terreny més legal, des del Secretariat es vol promoure que «hi hagi un procés mutu d’integració», explica Cabot. Es pretén que la pastoral amb els nouvinguts o immigrants no sigui una pastoral específica o segregada, sinó una pastoral transversal que abasti tots els àmbits de la vida de l’Església. 

Per això, es treballa «que aquestes persones trobin acollida i se sentin part d’aquesta comunitat diocesana. Però, sobretot, que l’Església es reconegui en aquestes comunitats i aquestes persones», explica. En aquest sentit, el responsable del Secretariat amb migrants, exposa que «de vegades sembla que siguin de segona fila i no acabem de veure que l’església diocesana és molt diversa i totes elles forment part», explica Joan Cabot.  

Un episodi únic en la història de Barcelona

Mn. Joan Cabot i Barbany va arribar a la Pastoral amb Migrants atret a partir del famós tancament a les esglésies del 2001. Una situació que va començar per la reivindicació de drets per part dels migrants i que, davant la nul·la resposta política, va rebre la mà i l’acollida de l’Església. Primer, per part de la Parròquia de la Mare de Déu del Pi, en que el rector, Mn. Vidal Aunós, va acollir un gran grup de persones, amb la premissa que «la seva llei era l’evangeli i que a l’Església ningú era estranger», explica Cabot. 

«Aquest fet es va anar estenent a diverses esglésies fins arribar al Sagrat Cor on em trobava i on vam acollir quaranta estrangers. A partir d’aquella experiència impactant i positiva, vaig fer l’opció per aquest tipus de pastoral»

Caminar per una Església profètica

Mn. Joan Cabot exhorta a l’església a ser profètica. Sobretot, ara, un moment amb tanta mobilitat humana: persones que venen per feina o fugint de la violència o la pobresa. «L’Església ha de ser especialment atenta a que no puguin tenir un refús per part de la societat», explica Cabot.  El responsable del secretariat amb migrants, recorda que moltes d’aquestes persones ja pateixen l’enyorança de les seves cases, el sentiment de famílies partides, i situacions difícils. Per això, convida «la comunitat cristiana a ser profètica amb una capacitat d’acollida gran». «Cal deixar les actituds de despreci o racisme, fins i tot, per  ser curosos i acollir, no només com a servei o atenció social, si no també perquè sentin la seva pertinença a l’església des d’una comunitat com una altra», afegeix.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)