El Papa nomena Mons. Josep Àngel Saiz Meneses arquebisbe de Sevilla

Aquest dissabte 17 d’abril de 2021 a les 12 h, la Santa Seu ha fet públic que el Papa Francesc ha nomenat Mons. Josep Àngel Saiz Meneses arquebisbe de Sevilla. Mons. Josep Àngel Saiz Meneses és actualment bisbe de Terrassa, diòcesi sufragània de la seu metropolitana de Barcelona. A més a més, ha estat el primer bisbe de la nova diòcesi erigida per Sant Joan Pau II el 15 de juny de 2004 amb la butlla Christifidelium salutem. 

Trajectòria 

Saiz Meneses va prendre possessió de la diòcesi el 25 de juliol de 2004. Al llarg dels seus gairebé disset anys de pontificat, Mons. Saiz Meneses ha dotat a la diòcesi de les institucions necessàries per al seu normal funcionament. Ha destacat, sobretot, la creació del Seminari diocesà, l’organització de la Cúria diocesana, la creació i organització de Càritas diocesana. També, la potenciació de la tasca de les delegacions episcopals, així com, l’inici de les visites pastorals, la creació de quatre noves parròquies i la promulgació de tres plans pastorals. Va declarar la Mare de Déu sota l’advocació de la Salut com a patrona la diòcesi l’11 de maig del 2008.

Fins a la seva presa de possessió com a arquebisbe de Sevilla, prevista per al dissabte 12 de juny, serà Administrador diocesà de Terrassa.

Paraules als diocesans de Sevilla

En les seves primeres paraules com arquebisbe electe als diocesans de Sevilla, després de saludar-los, els ha transmès que viu «este servicio eclesial como una nueva llamada a la misión que encomienda el Señor a sus apóstoles; una llamada que como todo cristiano recibí en el bautismo al apostolado y la santidad, y que se concretó en el camino de la vocación sacerdotal. Tengo presente vivamente el pasaje evangélico de la llamada a los apóstoles (Lc 5, 1-11)». 

Mons. Saiz Meneses els ha convidat «a remar mar adentro en medio de unas aguas no siempre fáciles y, en ocasiones, tumultuosas, como las que ahora nos están azotando con la pandemia y las crisis sanitaria, económica y social que está provocando y cuyas consecuencias tienen que ser para nosotros como un reto al que tenemos que dar respuesta desde la fe, la esperanza y la caridad. Como Pedro y los demás discípulos, somos conscientes de nuestra pequeñez y nuestras limitaciones. Pero, no nos resignamos a quedarnos en ellas, paralizados por el miedo, sino que nuestra confianza está puesta, más que nunca, en el Señor que puede realizar pescas milagrosas también en nuestra época, y que nos asegura su presencia hasta el fin de los tiempos (Mt 28, 20).»

Bon record amb els vallesans

A la vegada, s’ha adreçat als feligresos de la que ha estat fins ara la seva diòcesi com a bisbe residencial donant gràcies a Déu pel camí recorregut des dels inicis de la vida diocesana tot remarcant que «entre les diverses fites aconseguides amb l’ajut de tots permeteu-me remarcar la creació del nostre Seminari i la potenciació de la pastoral vocacional.»

«Al llarg d’aquests anys -continuava el bisbe-, he ordenat un bon nombre de preveres joves que són un veritable signe d’esperança enmig del nostre món. Al seu costat, la pastoral juvenil amb les peregrinacions diocesans i la pastoral familiar amb les seves diverses activitats. Juntament amb això el desplegament de l’activitat diocesana a través de la Cúria i de totes les delegacions episcopals. I encara la potenciació de la formació i educació cristianes a través de la catequesi, les escoles diocesanes, parroquials i religioses, i especialment tot el treball de Càritas, actualment més necessari encara a causa de les crisis sobrevingudes amb la Covid-19.»