Missioners fins a la fi

Entrevista a Ricard Costa-Jussà, provincial dels Missioners Claretians de Catalunya

31 Oct, 2017
Església de Barcelona

El proppassat 21 d’octubre el cardenal Angelo Amato va presidir a la basílica de la Sagrada Família la beatificació de 109 màrtirs claretians. És la beatificació més gran que s’ha celebrat mai d’una sola congregació de màrtirs del conflicte de 1936 i la primera que es fa a la Sagrada Família. Ricard Costa-Jussà és el provincial dels Missioners Claretians de Catalunya.

Qui són aquests 109 màrtirs?

La beatificació és la conclusió d’un llarg procés iniciat fa prop de 70 anys, en què s’ha recollit el testimoni de moltes persones que donen fe de la veracitat d’aquesta fidelitat i entrega de les vides de cadascun d’ells, segades per ser religiosos. I del perdó manifest cap als qui els van matar. Al voltant de 1936 van ser assassinats més de 200 claretians i ara ja en són 184 que han estat proclamats beats.

Quin sentit té una beatificació tan nombrosa?

El sentit que tenen aquestes beatificacions no s’ha de veure de cap manera com un intent de revifar les circumstàncies polítiques tan convulses del moment dels fets, ni en cap intenció de polèmica, sinó en el testimoni de fe i de perdó d’aquest grup tan nombrós de germans nostres. Cal posar tots els mitjans perquè mai més els conflictes i les diferències es resolguin violentament, sinó amb el diàleg i el respecte.

Què representa per als claretians?

Els 109 màrtirs claretians beatificats ens han deixat mostra de la seva fidelitat i fermesa en la fe cristiana. Testimoni de fe, d’amor i fidelitat a la seva vocació, de perdó cap als seus botxins, d’amor a la Congregació i a l’Església; testimoni d’esperança i vida en Crist, mort i ressuscitat. La beatificació estreny els vincles dins la congregació i el seu testimoni de “missioners fins a la fi” –el lema de la beatificació- és una interpel·lació a les nostres vides.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 5 de novembre

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)