Missatge amb motiu del Dia Mundial de la Pesca

El Secretariat diocesà de l'Apostolat del Mar difon el missatge del Dicasteri per al Servei de Desenvolupament Humà per protegir els drets humans i laborals dels pescadors

23 Nov, 2020
Església de Barcelona
Pescador en el Port de Barcelona

Amb motiu del Dia Mundial de la Pesca, el 21 de novembre, el Cardenal Peter K.A. Turkson, Prefecte del Dicasteri per al Servei de Desenvolupament Humà Integral ha emès un missatge en defensa dels pescadors. Per això, des del Secretariat diocesà de l’Apostolat del Mar, conegut com Stella Maris, s’ha volgut fer difusió d’aquest reclam a protegir els drets humans i laborals de tots aquells que treballen a alta mar.

Comunicat Cardenal Turkson

El Dia Mundial de la Pesca se celebra cada any per a destacar la importància d’aquest sector laboral marítim. Suposa una font substancial d’ocupació per a uns 59.500.000 de persones. Sorprenentment, un de cada dos treballadors és una dona. Àsia compta amb el major nombre de treballadors en aquest àmbit, amb aproximadament el 85 per cent de la força laboral mundial. Disposa de 3.1 milions de vaixells, que representen el 68 per cent de la flota pesquera mundial.

La celebració d’aquest any coincideix amb un moment particularment excepcional. Atès que els efectes de la pandernia de l’COVID-19 s’han propagat ràpidament per tot el món, amb conseqüències dramàtiques per a les economies de molts països i un greu impacte en sectors tan vulnerables com el de la pesca.

La indústria pesquera i el COVID-19

L’impacte de la COVID-19 en la indústria pesquera afecta principalment a l’àmbit de les respostes estratègiques que han adoptat els governs davant de la pandèmia. Entre aquests, el distanciament social, el tancament de mercats de peix, l’escassa afluència de clients a hotels i restaurants. Això suposa un greu problema per a la venda de peix fresc i altres productes pesquers. Sobretot, pel que fa a la disminució de la demanda ia la caiguda del preu del peix, raó per la qual, en la situació actual, la pesca, el processament de peix, el consum i el comerç han disminuït de manera constant.

Els reptes de la indústria pesquera

A més dels efectes de la pandernia, el sector de la pesca ha d’afrontar problemes crònics que la turmenten i davant els quals, els reptes plantejats pel COVID-19 són res. Aquests problemes crònics, que representen el «crim pesquer», són la sobrepesca i la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada (IN DNR). Són pràctiques que encara es duen a terme en diferents llocs del món, sota qualsevol pavelló, i que són perpetrades, amb freqüència, per grups que compten amb poderoses flotes i millors recursos.

Violen les lleis i les normatives internacionals i nacionals. Això penalitza els veritables pescadors i les comunitats pesqueres, que han de fer front a una competència deslleial i veure com s’esgoten les poblacions de peixos a un ritme que fa que aquestes no tinguin temps de regenerar-se. Es tracta d’una pràctica que no és sostenible. De fet, implica una disminució de les reserves pesqueres i una reducció de la capacitat de producció en el futur. El dany ocasionat per la IND R i per la sobrepesca no afecta només a la població costanera, perquè per a milers de milions de persones el peix constitueix la seva principal font de proteïna i la pesca representa el principal mitjà de vida per a milions de persones a tot el món.

Les condicions dels pescadors i el COVID-19

Les condicions de treball i de seguretat dels pescadors embarcats s’han vist afectades pel tancament dels ports pesquers, a causa de la pandèmia i de la impossibilitat de realitzar canvis en les tripulacions. A més, la manca d’equips de protecció personal ha augmentat el risc de transmissió de virus, ja que els pescadors treballen en espais reduïts i ambients tancats. Com a conseqüència directa, diversos membres de tripulacions pesqueres van contraure el virus a bord d’un cert nombre de pesquers. Al no poder rebre assistència mèdica immediata, van morir i van ser ràpidament sepultats al mar pels seus companys preocupats. Sovint, sense que les famílies coneguessin el destí dels seus éssers estimats.

Altres pescadors migrants es veuen privats de l’oportunitat de treballar. Es troben sense la possibilitat de generar ingressos per mantenir les seves famílies i pagar els seus deutes. Estan cada vegada més exposats al risc de convertir-se en víctimes del tràfic de persones o de la feina forçós. A més a més, poden també romandre llargs períodes de temps encallats en un país estranger i obligats a viure en campaments de refugiats / migrants, en una situació d’amuntegament i en condicions higièniques deplorables.

«protecció social» bàsica

D’altra banda, la gran majoria dels pescadors del món es van veure exclosos, per diferents raons, de la «protecció social» bàsica que alguns governs nacionals havien proporcionat. Així, per sobreviure es van veure obligats a dependre de la generositat de les organitzacions caritatives o de l’ajuda de la comunitat local.

Els problemes de la feina forçosa i del tràfic de persones han turmentat des de sempre a el sector pesquer i segueixen sent particularment greus. En alguns països, aquests problemes han empitjorat a causa de les condicions d’extrema pobresa originades per la pandèmia de l’COVID-19. Aquests desencadenen noves onades de persones desesperades que han perdut els seus treballs, com els pescadors, procedents de zones rurals. Aquests desplaçats tendeixen a ser enganyats i són obligats per intermediaris i agències de contractació a treballar a bord de vaixells, sota l’amenaça d’l’ús de la força o mitjançant la servitud per deutes.

La veu de l’Església

En aquest temps de pandèmia, voldria fer una crida a una major solidaritat amb les persones més marginades. Com s’explica en Fratelli Tutti de el Papa Francesc: «La solidaritat s’expressa concretament en el servei, que pot assumir formes molt diverses de fer-se càrrec de els altres. El servei és «en gran part, tenir cura de la fragilitat. Servir vol dir tenir cura dels fràgils de les nostres famílies, de la nostra societat, del nostre poble» «(# 115).

El camí cap a la plena protecció dels drets humans i laborals de totes les categories de pescadors segueix sent un camí llarg i sinuós. Un cop més, alcem la nostra veu per demanar que les organitzacions internacionals i els governs redoblin els seus esforços per aplicar la legislació. Per millorar les condicions de vida i de treball dels pescadors i de les seves famílies i endureixin la seva lluita contra el treball forçós i la tracta de persones.

Respectar la dignitat

Ja va passar el moment de parlar. Ha arribat el moment d’actuar! «Quan es respecta la dignitat de l’home, i els seus drets són reconeguts i tutelats, floreix també la creativitat i l’enginy, i la personalitat humana pot desplegar les seves múltiples iniciatives en favor de el bé comú». (Papa Francesc, Discurs a les autoritats civils, Tirana, Albània, 21 de setembre de 2014).

Finalment, en aquest Dia Mundial de la Pesca, els meus pensaments estan amb tots els pescadors de l’món que pateixen i travessen una situació difícil. En particular, m’agradaria esmentar els divuit pescadors de diferents nacionalitats, procedents de Mazara de l’Vallo, Sicília, que romanen retinguts a Líbia, des del passat 2 de setembre.

Les seves famílies esperen amb ànsia rebre informació sobre el seu parador i l’oportunitat de parlar amb els seus éssers estimats. Sobretot, anhelen reunir-se amb ells.

Per aquesta senzilla raó humanitària, apel·lo als governs i a les corresponents autoritats nacionals, perquè resolguin aquesta greu situació i trobin una solució positiva a través d’un diàleg obert i sincer.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)