El Secretariat diocesà de l'Apostolat del Mar difon el missatge del Dicasteri per al Servei de Desenvolupament Humà per protegir els drets humans i laborals dels pescadors
Amb motiu del Dia Mundial de la Pesca, el 21 de novembre, el Cardenal Peter K.A. Turkson, Prefecte del Dicasteri per al Servei de Desenvolupament Humà Integral ha emès un missatge en defensa dels pescadors. Per això, des del Secretariat diocesà de l’Apostolat del Mar, conegut com Stella Maris, s’ha volgut fer difusió d’aquest reclam a protegir els drets humans i laborals de tots aquells que treballen a alta mar.
El Dia Mundial de la Pesca se celebra cada any per a destacar la importància d’aquest sector laboral marítim. Suposa una font substancial d’ocupació per a uns 59.500.000 de persones. Sorprenentment, un de cada dos treballadors és una dona. Àsia compta amb el major nombre de treballadors en aquest àmbit, amb aproximadament el 85 per cent de la força laboral mundial. Disposa de 3.1 milions de vaixells, que representen el 68 per cent de la flota pesquera mundial.
La celebració d’aquest any coincideix amb un moment particularment excepcional. Atès que els efectes de la pandernia de l’COVID-19 s’han propagat ràpidament per tot el món, amb conseqüències dramàtiques per a les economies de molts països i un greu impacte en sectors tan vulnerables com el de la pesca.
L’impacte de la COVID-19 en la indústria pesquera afecta principalment a l’àmbit de les respostes estratègiques que han adoptat els governs davant de la pandèmia. Entre aquests, el distanciament social, el tancament de mercats de peix, l’escassa afluència de clients a hotels i restaurants. Això suposa un greu problema per a la venda de peix fresc i altres productes pesquers. Sobretot, pel que fa a la disminució de la demanda ia la caiguda del preu del peix, raó per la qual, en la situació actual, la pesca, el processament de peix, el consum i el comerç han disminuït de manera constant.
A més dels efectes de la pandernia, el sector de la pesca ha d’afrontar problemes crònics que la turmenten i davant els quals, els reptes plantejats pel COVID-19 són res. Aquests problemes crònics, que representen el “crim pesquer”, són la sobrepesca i la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada (IN DNR). Són pràctiques que encara es duen a terme en diferents llocs del món, sota qualsevol pavelló, i que són perpetrades, amb freqüència, per grups que compten amb poderoses flotes i millors recursos.
Violen les lleis i les normatives internacionals i nacionals. Això penalitza els veritables pescadors i les comunitats pesqueres, que han de fer front a una competència deslleial i veure com s’esgoten les poblacions de peixos a un ritme que fa que aquestes no tinguin temps de regenerar-se. Es tracta d’una pràctica que no és sostenible. De fet, implica una disminució de les reserves pesqueres i una reducció de la capacitat de producció en el futur. El dany ocasionat per la IND R i per la sobrepesca no afecta només a la població costanera, perquè per a milers de milions de persones el peix constitueix la seva principal font de proteïna i la pesca representa el principal mitjà de vida per a milions de persones a tot el món.
Les condicions de treball i de seguretat dels pescadors embarcats s’han vist afectades pel tancament dels ports pesquers, a causa de la pandèmia i de la impossibilitat de realitzar canvis en les tripulacions. A més, la manca d’equips de protecció personal ha augmentat el risc de transmissió de virus, ja que els pescadors treballen en espais reduïts i ambients tancats. Com a conseqüència directa, diversos membres de tripulacions pesqueres van contraure el virus a bord d’un cert nombre de pesquers. Al no poder rebre assistència mèdica immediata, van morir i van ser ràpidament sepultats al mar pels seus companys preocupats. Sovint, sense que les famílies coneguessin el destí dels seus éssers estimats.
Altres pescadors migrants es veuen privats de l’oportunitat de treballar. Es troben sense la possibilitat de generar ingressos per mantenir les seves famílies i pagar els seus deutes. Estan cada vegada més exposats al risc de convertir-se en víctimes del tràfic de persones o de la feina forçós. A més a més, poden també romandre llargs períodes de temps encallats en un país estranger i obligats a viure en campaments de refugiats / migrants, en una situació d’amuntegament i en condicions higièniques deplorables.
D’altra banda, la gran majoria dels pescadors del món es van veure exclosos, per diferents raons, de la “protecció social” bàsica que alguns governs nacionals havien proporcionat. Així, per sobreviure es van veure obligats a dependre de la generositat de les organitzacions caritatives o de l’ajuda de la comunitat local.
Els problemes de la feina forçosa i del tràfic de persones han turmentat des de sempre a el sector pesquer i segueixen sent particularment greus. En alguns països, aquests problemes han empitjorat a causa de les condicions d’extrema pobresa originades per la pandèmia de l’COVID-19. Aquests desencadenen noves onades de persones desesperades que han perdut els seus treballs, com els pescadors, procedents de zones rurals. Aquests desplaçats tendeixen a ser enganyats i són obligats per intermediaris i agències de contractació a treballar a bord de vaixells, sota l’amenaça d’l’ús de la força o mitjançant la servitud per deutes.
En aquest temps de pandèmia, voldria fer una crida a una major solidaritat amb les persones més marginades. Com s’explica en Fratelli Tutti de el Papa Francesc: “La solidaritat s’expressa concretament en el servei, que pot assumir formes molt diverses de fer-se càrrec de els altres. El servei és «en gran part, tenir cura de la fragilitat. Servir vol dir tenir cura dels fràgils de les nostres famílies, de la nostra societat, del nostre poble» “(# 115).
El camí cap a la plena protecció dels drets humans i laborals de totes les categories de pescadors segueix sent un camí llarg i sinuós. Un cop més, alcem la nostra veu per demanar que les organitzacions internacionals i els governs redoblin els seus esforços per aplicar la legislació. Per millorar les condicions de vida i de treball dels pescadors i de les seves famílies i endureixin la seva lluita contra el treball forçós i la tracta de persones.
Ja va passar el moment de parlar. Ha arribat el moment d’actuar! “Quan es respecta la dignitat de l’home, i els seus drets són reconeguts i tutelats, floreix també la creativitat i l’enginy, i la personalitat humana pot desplegar les seves múltiples iniciatives en favor de el bé comú”. (Papa Francesc, Discurs a les autoritats civils, Tirana, Albània, 21 de setembre de 2014).
Finalment, en aquest Dia Mundial de la Pesca, els meus pensaments estan amb tots els pescadors de l’món que pateixen i travessen una situació difícil. En particular, m’agradaria esmentar els divuit pescadors de diferents nacionalitats, procedents de Mazara de l’Vallo, Sicília, que romanen retinguts a Líbia, des del passat 2 de setembre.
Les seves famílies esperen amb ànsia rebre informació sobre el seu parador i l’oportunitat de parlar amb els seus éssers estimats. Sobretot, anhelen reunir-se amb ells.
Per aquesta senzilla raó humanitària, apel·lo als governs i a les corresponents autoritats nacionals, perquè resolguin aquesta greu situació i trobin una solució positiva a través d’un diàleg obert i sincer.
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
