El treball pastoral amb els pobres és l’objectiu del proper any litúrgic

S’ha anunciat al Recés Diocesà d’Advent presidit pel cardenal Omella fent èmfasi en la necessitat de recòrrer aquest camí pastoral degut a les necessitats derivades de la crisi per la Covid-19

23 Nov, 2020
Església de Barcelona
Fotografies: Ramon Ripoll

El treball amb els pobres és l’objectiu pastoral de l’Església Arxidiocesana de Barcelona pel proper any litúrgic. Així ho ha anunciat el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, al Recés d’Advent, que ha tingut lloc aquest dissabte amb totes les mesures de seguretat sanitària vigents. Per aquesta raó s’ha retransmès en directe pel canal de Youtube de l’arquebisbat. El cardenal ha fet èmfasi en la necessitat d’entomar aquest camí pastoral degut a les conseqüències i necessitats derivades de la crisi per la Covid-19.

La importància de la missió evangelitzadora i assistencial de l’Església

El cardenal Omella ha recordat la vigència de l’advertiment «no estimeu només de paraula o amb la llengua, sinó amb obres i de veritat (1 Joan 3,18)» en uns moments on «l’Església serà aquell hospital de campanya que proposa el Papa si desenvolupa la solidaritat de les diferents formes de pobresa i de sofriment existents, i si és acollidora de tothom».

En aquest sentit l’arquebisbe de Barcelona ha incidit en la importància del treball i la missió evangelitzadora i assistencial que l’Església realitza, en aquests moments difícils. «Tots hem de posar temps i recursos per anunciar l’Evangeli i ajudar les persones, especialment ara que n’hi ha moltes d’afectades per la duresa de la crisi econòmica provocada per la pandèmia». Per tot plegat ha reiterat la crida a ajudar econòmicament a l’Església i, d’aquesta manera, poder combatre la pobresa ja que «tots som una gran família, on ens ajudem els uns als altres». Així mateix el cardenal Omella ha demanat que «ens deixem transformar per Déu per veure’l a través dels pobres, a través de la paraula i present en l’Eucaristia. Déu que passa per la nostra vida i ens transforma. Hem de posar-nos al seu davant i fer de la nostra casa l’Església i del nostre cor un lloc de pregaria, posem-nos davant Déu i escoltem».

«Com ens interpel·len els pobres?»

El delegat episcopal de Càritas Diocesana de Barcelona, Mn. Josep Matías ha posat en context l’eix dels pobres parlant sobre «Com ens interpel·len els pobres?». «Poc es podia imaginar que l’inici d’aquest eix ens trobaríem enmig d’una pandèmia que ha generat una crisi que augmenta la situació de dolor, de pobresa i de marginació en tantes persones com el que estem vivint» ha començat dient Mn. Matías.

Pel delegat episcopal de Càritas cal posar de manifest que «tots som membres d’una sola família, la família humana». No obstant, la nostra realitat és ben diferent. «Hi ha persones que passen fam, no tenen un habitatge digne, ni tenen un treball que els permeti viure en condicions, que han de migrar de la misèria i la violència; una realitat on hi ha dones maltractades i també tenim situacions d’individualisme, de solitud no desitjada, de culte a la mediocritat, de desig de gaudir de manera immediata sense perspectives de futur, en el fons son pobreses que contemplem arreu de casa nostra» ha assegurat.

Els pobres han de ser protagonistes

Per altra banda, ha recalcat que «tenir accés a un treball digne, a un habitatge adequat, a poder realitzar-nos integrament com a persones, no pot ser una opció o una oportunitat que s’ofereix i que cal agrair, és un dret fonamental de totes les persones i per nosaltres una obligació».

Mn. Josep Matías ha recalcat que «el crit silenciós de tants pobres ha de trobar el poble de Déu en primera línia sempre i arreu per donar-los veu, defensar-los i solidaritzar-nos amb ells davant tanta hipocresia i tantes promeses incomplertes i convidar-los a participar en la vida de la comunitat, per tant han de ser protagonistes en les nostres comunitats».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)