El treball pastoral amb els pobres és l’objectiu del proper any litúrgic

S’ha anunciat al Recés Diocesà d’Advent presidit pel cardenal Omella fent èmfasi en la necessitat de recòrrer aquest camí pastoral degut a les necessitats derivades de la crisi per la Covid-19

23 Nov, 2020
Església de Barcelona
Fotografies: Ramon Ripoll

El treball amb els pobres és l’objectiu pastoral de l’Església Arxidiocesana de Barcelona pel proper any litúrgic. Així ho ha anunciat el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, al Recés d’Advent, que ha tingut lloc aquest dissabte amb totes les mesures de seguretat sanitària vigents. Per aquesta raó s’ha retransmès en directe pel canal de Youtube de l’arquebisbat. El cardenal ha fet èmfasi en la necessitat d’entomar aquest camí pastoral degut a les conseqüències i necessitats derivades de la crisi per la Covid-19.

La importància de la missió evangelitzadora i assistencial de l’Església

El cardenal Omella ha recordat la vigència de l’advertiment «no estimeu només de paraula o amb la llengua, sinó amb obres i de veritat (1 Joan 3,18)» en uns moments on «l’Església serà aquell hospital de campanya que proposa el Papa si desenvolupa la solidaritat de les diferents formes de pobresa i de sofriment existents, i si és acollidora de tothom».

En aquest sentit l’arquebisbe de Barcelona ha incidit en la importància del treball i la missió evangelitzadora i assistencial que l’Església realitza, en aquests moments difícils. «Tots hem de posar temps i recursos per anunciar l’Evangeli i ajudar les persones, especialment ara que n’hi ha moltes d’afectades per la duresa de la crisi econòmica provocada per la pandèmia». Per tot plegat ha reiterat la crida a ajudar econòmicament a l’Església i, d’aquesta manera, poder combatre la pobresa ja que «tots som una gran família, on ens ajudem els uns als altres». Així mateix el cardenal Omella ha demanat que «ens deixem transformar per Déu per veure’l a través dels pobres, a través de la paraula i present en l’Eucaristia. Déu que passa per la nostra vida i ens transforma. Hem de posar-nos al seu davant i fer de la nostra casa l’Església i del nostre cor un lloc de pregaria, posem-nos davant Déu i escoltem».

«Com ens interpel·len els pobres?»

El delegat episcopal de Càritas Diocesana de Barcelona, Mn. Josep Matías ha posat en context l’eix dels pobres parlant sobre «Com ens interpel·len els pobres?». «Poc es podia imaginar que l’inici d’aquest eix ens trobaríem enmig d’una pandèmia que ha generat una crisi que augmenta la situació de dolor, de pobresa i de marginació en tantes persones com el que estem vivint» ha començat dient Mn. Matías.

Pel delegat episcopal de Càritas cal posar de manifest que «tots som membres d’una sola família, la família humana». No obstant, la nostra realitat és ben diferent. «Hi ha persones que passen fam, no tenen un habitatge digne, ni tenen un treball que els permeti viure en condicions, que han de migrar de la misèria i la violència; una realitat on hi ha dones maltractades i també tenim situacions d’individualisme, de solitud no desitjada, de culte a la mediocritat, de desig de gaudir de manera immediata sense perspectives de futur, en el fons son pobreses que contemplem arreu de casa nostra» ha assegurat.

Els pobres han de ser protagonistes

Per altra banda, ha recalcat que «tenir accés a un treball digne, a un habitatge adequat, a poder realitzar-nos integrament com a persones, no pot ser una opció o una oportunitat que s’ofereix i que cal agrair, és un dret fonamental de totes les persones i per nosaltres una obligació».

Mn. Josep Matías ha recalcat que «el crit silenciós de tants pobres ha de trobar el poble de Déu en primera línia sempre i arreu per donar-los veu, defensar-los i solidaritzar-nos amb ells davant tanta hipocresia i tantes promeses incomplertes i convidar-los a participar en la vida de la comunitat, per tant han de ser protagonistes en les nostres comunitats».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)